A les conques dels rius Ter i Freser al Ripollès hi ha inventariades i cartografiades 43 preses i rescloses que corresponen a cada una de les minicentrals existents a la comarca. Una minicentral és el conjunt d’instal·lacions i obres destinades a transformar l’energia potencial de l’aigua en energia elèctrica o mecànica. Aquestes obres solen desviar el curs del riu mitjantçant un canal de derivació que porta l’aigua cap a les turbines de la central. Això representa eixugar molts trams de riu. Per posar un exemple, entre Ripoll i Roda de Ter hi ha una mitjana d’aprofitaments hidràulics cada 740 metres i on la major part de l’aigua se l’emporten els canals d’aquestes minicentrals.
La llei de pesca de 1942 obligava a les minicentrals a fer, entre d’altres infraestructures, escales per a peixos a cada presa, la qual cosa significava que sempre havia de baixar aigua per una part d’aquesta resclosa, afavorint així l’ecosistema aquàtic i permetent, entre d’altres coses, les necessàries migracions i desplaçaments dels peixos i d’altres espècies. Ningú ho va complir. La permissivitat, i per tant, la complicitat de l’administració, ha fet que els nostres rius estiguin hores d’ara, en un estat lamentable i penós.
Seixanta anys després i per tal de complir la Directiva Marc de l’Aigua aprovada l’any 2000 per la Comunitat Europea, el Govern de la Generalitat va encarregar, el mateix any, un estudi sobre els cabals de la conca de l’Alt Ter a reconeguts experts en la matèria (Dr. Antoni Palau i equip de la Universitat de Lleida) i a la Agència Catalana de l’Aigua, els quals van finalitzar el maig de 2001 amb el que es va anomenar “Proposta de Cabals de Manteniment de l’Alt Ter” i que l’octubre de 2004 va esdevenir part del “Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya” que s’aprovarà al Parlament de Catalunya ben aviat (el proper mes de setembre) i on s’estableixen mesures correctores per tal que l’aigua també baixi pel riu i s’afavoreixi així a qui mai s’havia d’haver maltractat ni segrestat.
Si d’alguna manera es podia justificar el rapte de l’aigua dels nostres rius, era per l’ús social que se’n feia a les fàbriques de riu, sobre tot indústries tèxtils, que darrerament han patit les conseqüències d’una crisi econòmica derivada d’una política de comerç que no entrarà a valorar i que ha donat com a resultat el tancament de gairebé totes les empreses tèxtils de la comarca. Un cop perdut aquest ús social, no té cap sentit que l’aigua, un recurs de tots, sigui aprofitat només per uns pocs. El desconeixement del medi natural i en aquest cas, dels ecosistemes aquàtics i la visió de l’aigua dels rius com a element químic a explotar i com a recurs únicament amb finalitats econòmiques privades s’ha d’acabar i per tant és necessari trencar tendències i fer un bon ús de l’aigua i conseqüentment de la intel·ligència.
Des d’aquí emplaço i convido el Consell Comarcal del Ripollès i tots els ajuntaments de la conca de l’Alt Ter a consensuar i aprovar mocions per revocar aquestes concessions o bé que passin a mans municipals i que es compleixin les lleis i no com fins ara, perquè l’aigua, que és de tots, ho sigui també del riu i dels seus habitants. Us puc ben assegurar que és una inversió que no costa diners, dóna sempre bon resultats i de la qual es deriva una transversalitat evident que enriqueix vectors tan diversos i necessaris per al nostre territori com l’economia, el turisme, el medi ambient i les persones que vivim i estimem els nostres rius i valls.
Àngel Ferrer
Membre del Grup de Defensa del Ter