No ha de ser gens fàcil construir un discurs coherent respecte a la sostenibilitat ramadera a Osona. Especialment pel que fa a la cria intensiva del porc. Un cop repetits i revisats els grans números que genera l’activitat càrnia, referida a les tones de porc sacrificat, a la mà d’obra barata arribada o en camí d’acolliment, un cop enumerats els beneficis econòmics no massa o gens repartits, només ens cal desplegar la llista vermella de l’altra banda del balanç, per comprendre amb penosa evidència – que els rendiments globals, no són ni de molt lluny els que cínicament publiquen els portaveus del sector.
Temps era temps els ecologistes érem uns visionaris i apel·làvem al futur i a la fe en un món ideal. Els industrials i administracions en canvi, responien amb generositat a les necessitats més evidents i al realisme més apremiant. Cavernícoles immobilistes per tant, versus gestió eficaç i pragmatisme.
Ara, als inicis del nou segle, els ecologistes traiem la llista de realitats i dades objectives: sòls erosionats, terres sense matèria orgànica, pèrdua de pagesos, precarització laboral, bosses de mà d’obra barata als nostres barris, emissions per excés d’adobat, sobreexplotació de pous i rius, aigües contaminades, condicions indecents pel bestiar, perill sanitari i un llarg etc.
Ni la resposta del sector ni la de l’Administració, curiosament, no passa per l’evidència, ni el pragmatisme, sinó que es refereix sempre a la fe. Fe en programes que s’iniciaran, en projectes que s’estan definint, en sistemes de tractament que faran desaparèixer els problemes, en sistemes de neteja i maneig del bestiar que estalviaran un 50%. En gestió intel·ligent i sistemes de control que evitaran la contaminació de les terres o l’aigua.
Nosaltres, els ecologistes visionaris, sabem objectivament que per alimentar el milió de porcs d’Osona, cal haver sacrificat molta selva a Sud-Amèrica per tal de fer plantacions de soja. Però a més, amb dades a la mà, sabem que caldria duplicar els camps de la nostra comarca, per mal alimentar als pobres porcs amb farratges de secà.
Evidentment, perquè aquests productes de l’altra banda del Atlàntic siguin competitius, cal que ens siguin portats al Moll de la Fusta mitjançant un gasoil barat semblant al que genera dependència i conflictes als pasos del Golf.
Per qüestions d’inputs i outputs, els ecologistes entenem i sabem que si existeix una entrada contínua i quantiosa de nitrogen a Catalunya (en forma de soja i altres productes), o bé hi ha una sortida paral·lela per un altre cantó, o bé aquest nitrogen es queda a les aigües, a la terra o a l’aire. Altres possibilitats, foren la utilització de més combustible fòssil dels països àrabs per allunyar aquest nitrogen (en forma de purí sòlid), o be fer-hi ‘virgueries’ amb tractaments enginyosos que modifiquen el format però persisteixen en l’essencial. En definitiva, aquí no hi ha res que desaparegui per acte de fe.
Els ecologistes i antics visionaris sabem, perquè ho hem analitzat i verificat per mètode científic, que la majoria de pous i de fonts no són potables pel consum humà. Sabem a més, que la directiva europea, no accepta que abeurem als nostres porcs amb aigües contaminades i que el tracte que reben els animals en l’engreix intensiu és una animalada que incompleix les normes més bàsiques de benestar animal.
L’empirisme i coneixement exhaustiu del territori ens permet afirmar que la cabana porcina d’Osona consumeix (només en aigua de boca) prop de l’equivalent d’una població de 80.000 persones. Disposem alhora d’una llista oberta en la qual s’hi reflecteixen captacions destinades a granges-industrials, que en moltes ocasions signifiquen el final d’una font o d’una riera.
Als ecologistes de la conca del Ter, no ens ha calgut utilitzar diners de la població per encarregar seriosos estudis que demostrin el que fa tants anys que anem denunciant. En especial, perquè el rigor de les nostres dades ve avalat per laboratoris amb llarga experiència i diverses universitats de relleu.
Tanquem doncs, el cercle i repetim. No ha de ser gens fàcil construir un discurs coherent respecte a la sostenibilitat ramadera a Osona. És més, s’ha de ser molt cínic per presentar davant la societat aquest model que condemna tants de recursos a la misèria. És en realitat insultant suggerir, com s’ha fet en les jornades del porcí celebrades al Consell comarcal d’Osona, que pràctiques econòmiques com la cria intensiva de porcs a la comarca d’Osona, han de disminuir la fam al món.
Toni Ballús
Membre del Grup de Defensa del Ter