Consideracions del GDT
Que el Grup de Defensa del Ter, tenim com a eix central de les nostres activitats el riu Ter, el riu de tots, per ell vàrem néixer i amb ell hem crescut, patit i lluitat tots aquests anys. Però malgrat que el Ter sigui el màxim referent, no és possible considerar-lo aïlladament, el riu és part indestriable d’un paisatge, d’un entorn, és l’artèria que vertebra i dona vida a tot un territori natural, i la seva conservació i el seu bon estat, van lligats estretament al bon estat de tot el territori que forma la seva conca. De cap manera podríem doncs quedar-nos de braços plegats contemplant el Ter, mentre es destrueix sistemàticament el territori del qual és ànima i artèria vertebradora.
Que el decret llei 1/2007 sobre mesures urgents en política urbanística vulnera greument el joc democràtic.
Que les ARE son l’aperitiu del Pla Territorial de les Comarques Gironines, que sota un fals model de creixement econòmic pretén exportar el model metropolità a indrets com ara Ripoll. Un model de lliure mercat que ja ha donat prou mostres de desestructuració i desequilibri i que no cal perpetuar el seu final, ans tot el contrari urgeix treballar en un de nou, en el qual no sigui indispensable haver de construir desmesuradament ni consumir compulsivament per tal de sobreviure, ni crear necessitats de manera permanent.
Que d’aquesta pretesa metropolització no s’ha informat degudament a la població que en definitiva és la que us ha elegit per canalitzar la seva veu. Així, en temes tan transcendentals com és aquest faraònic projecte de creixement, es fa indispensable una consulta popular ja que la nostra constatació és que una bona part dels seus habitants no vol, ni ha demanat, ni necessita que Ripoll s’assembli a una zona metropolitana.
Que al llarg de la historia Ripoll ha patit múltiples crisis i en situacions de molta penúria la disponibilitat de territori, de recursos naturals, agrícoles o ramaders ha estat bàsica per assegurar la supervivència de la població. Ara, això pot canviar, degut a que una bona part de la societat, enlluernada per un fals progrés, ha donat l’esquena al món rural i sobretot a la pretensió per part vostra de massificar la nostra vila.
Que a pesar dels costos per donar una imatge de modernitat, el desmesurat creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana ha comportat una pèrdua d’identitat i de qualitat de vida pels seus habitants degut a la massificació, augment d’estrés, delinqüència, marginalitat, brutícia, contaminació acústica i ambiental, alentiment de la mobilitat i limitació del contacte amb la natura.
Per ells, una opció de desgreuge és poder visitar comarques com la del Ripollès i els pobles que l’envolten tot gaudint dels seus tranquils paisatges, d’activitats d’oci, de la gastronomia i del comerç de productes locals. Un intercanvi que afavoreix i revitalitza ambdues parts tan econòmicament com en benestar físic i mental.
Que el moment que estem vivint, no sembla el més apropiat per començar a aixecar nous barris, ni amb l’excusa de donar llocs de treball. No ens podem permetre el luxe d’aprofundir encara més en aquest model de desenvolupament basat en una construcció desenfrenada i en la ocupació de territori, que és clarament obsolet i un dels pilars que sustenta la crisi actual.
Que abans de res, cal fer inventari i donar sortida als habitatges buits a més d’apostar per rehabilitar tot el que ja s’ha construït així com incidir en l’eficiència energètica de tota la xarxa immobiliària.
Que aquest tipus d’actuacions són l’exemple més clar d’una política de creixement il·limitat i indefinit, tot oblidant que vivim en un món de recursos finits, que és inviable a llarg termini i que menysprea el valor del paisatge i dels terrenys agrícoles, destinant-los exclusivament a reserva de sòl urbanitzable. A més, impliquen un augment, en nombre d’habitatges i de persones, de carreteres i polígons, inassumibles i insostenibles pel país i per la totalitat dels municipis afectats.
Que cal canviar de mentalitat ja! Mantenir i protegir l’espai paisatgístic i agrari és tot una assegurança de futur. Un país de debò no pot renunciar mai a l’autosuficiència dels seus recursos bàsics. Al mateix temps, amb l’escalfor del canvi climàtic al clatell, cal apostar decididament per una producció local i ecològica. Uns sectors, com ara l’agrícola, el ramader, l’alimentari i el turístic, que de seguir aquests paràmetres generarien molts llocs de treball.
Que en aquesta ostentosa i falsa Catalunya idíl·lica s’ha convidat a venir persones d’arreu del mon col·lapsant ciutats i serveis bàsics com ara sanitat, educació …. a més de trinxar el territori.
Unes persones i recursos que fan molta falta en els seus, empobrits, països d’origen on construir si és una necessitat bàsica i no un caprici d’especuladors com és aquí.
Però, el pèssim ordre internacional imperant i les absurdes i egoistes diferències ideològiques entre nacions s’encarreguen d’evitar la tan necessària descentralització de recursos i riquesa.
Que senyalem als actuals mandataris de la Generalitat de Catalunya com a màxims responsables d’aquest desgavell urbanístic i de les responsabilitats que en un futur se’n puguin derivar. Resulta del tot contradictori omplir-se la boca de l’estima al país i la seva llengua i al mateix temps legislar l’aniquilació del territori.
1.- Qüestions bàsiques: Zona inundable i altres al·legacions.
A.- La cota de la làmina d’aigua de l’aiguabarreig dels rius Ter i Freser és de 677 mts i els edificis projectats a pocs metres de l’aiguabarreig estan per sota d’aquesta cota, concretament a una cota de 674,50 mts. En cap cas es pot considerar zona edificable la zona de ‘La Fàbrica Vella del Pla’. Així ho demostra l’Informe de Sostenibilitat Ambiental efectuat per a tal efecte:
Risc d’inundació
Amb data gener de 2005, l’Ajuntament de Ripoll va redactar el document ‘Estudi d’inundabilitat de Ripoll’, com a estudi complementari en el procés de revisió del planejament general.
L?estudi incorpora la caracterització del comportament hidràulic del riu Ter i del riu Freser al seu pas per Ripoll i la riera de Sant Quintí, per tal de determinar el risc d’innundabilitat existent sobre els terrenys dels marges i la seva compatibilitat amb els usos del sòl.
Segons els resultats obtinguts, en l?estat actual en el tram de riu que limita amb els terrenys del sector?La Fàbrica Vella?, la llera del riu Ter aigua avall de la confluència amb el Freser concentra el flux del cabal punta d’avinguda de 10 anys de període de retorn (Q10 = 507,00m3/s).
La capacitat de desguàs del tram del Ter endegat a l’alçada del parc Jardí Botànic és lleugerament inferior a la del cabal punta d’avinguda associat a 50 anys de període de retorn (Q50 = 1.130,00m3/s), la qual cosa provoca desbordaments pel costat del marge dret que inunden els terrenys de la indústria tèxtil d’El Pla, deprimits aproximadament 2 metres respecte el coronament dels terrenys que configuren el parc del Jardí Botànic.
Per avingudes superiors, de 100 anys de període de retorn (Q100 = 1.469,00m?/s) en el tram endegat del riu Ter a l’alçada del sector s’agreujaria la situació d’inundació i els desbordaments pel costat del marge dret produirien calats d’inundació de l?ordre d’1,00m.
Per a avingudes de 500 anys de període de retorn (Q500 = 2.448,00 m?/s), la inundació aigua avall de la confluència del Ter amb el Freser s’estendria per pràcticament tots els terrenys de la plana limitada per la traça de la carretera de Barcelona i de la C-17, pel costat del marge dret, i per la via de FFCC, pel
costat del marge esquerre.
Concretament, al tram endegat a l’alçada del sector, s’assoleixen calats d’inundació d’aproximadament 3,00m sobre els terrenys del parc Jardí Botànic, inundació que també afecta de manera greu els terrenys deprimits de la indústria tèxtil d’El Pla.
Posteriorment, amb data novembre de 2007 l’Ajuntament de Ripoll, d’acord amb les consideracions realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua, va redactar el document ‘Anàlisi hidràulica de propostes d’actuació per a la implantació del POUM de Ripoll’. Aquest estudi inclou l’anàlisi hidràulica de diferents propostes d’actuacions que permetin la compatibilització del desenvolupament urbanístic que preveu el Pla General de Ripoll amb els riscos associats a revingudes dels rius Freser i Ter.
L’anàlisi de diferents propostes d’actuació per a la implantació del POUM de Ripoll, conclou, a l’àmbit del sector ‘La Fàbrica Vella’, que :
– Les condicions d’inundabilitat del sector PA 3.01 El Pla estan associades tant al flux turbulent de la confluència del Ter i el Freser, direccionat gairebé frontalment cap al sector, com a la manca de capacitat de desguàs de l’endegament existent a l’àmbit del Parc Botànic per avingudes de 500 anys de període de retorn, i a les rasants d’urbanització i condicions d’inundació dels terrenys d’aigua avall, que podrien provocar una inundació del sector des d’aigua avall.
– La protecció del sector El Pla front a inundació s’ha de plantejar tant amb una millora de les condicions del flux a la confluència Ter-Freser com mitjançant un mur al llarg del seu perímetre amb el riu i la seva prolongació fins al pont de Castelladral (per evitar la inundació des d’aigua avall).
– El risc associat al flux turbulent i direccionat contra el sector que es generaria a la confluència del Ter i el Freser es minimitzaria ampliant la secció de desguàs del Ter en el tram que limita amb el Parc Botànic fins una amplada de 100 metres entre murs d’endegament. Aquesta solució implicaria enderrocar el mur d’endegament existent i tot el Parc Botànic, i refer un nou mur amb coronament a cota superior a la làmina d’aigua que s’assoliria en avingudes de 500 anys de període de retorn.
– No obstant, és possible protegir els terrenys del sector amb una nova estructura que permeti conservar l’endegament i el Parc Botànic existents assolint-se el mateix grau de millora del comportament hidràulic tant aigua amunt com aigua avall del sector. Tanmanteix, aquesta actuació hauria d’anar lligada a obres que permetessin un re-direccionament del flux de confluència Ter-Freser de manera que el flux no s’encarés directament contra l’extrem nord del sector El Pla (deflectors, dissipadors d’energia,…).
– En qualsevol cas, malgrat les possibles alternatives de protecció del sector El Pla, la seva ubicació i la seva morfologia fan que sigui imprescindible associar aquestes mesures de protecció activa amb mesures passives com seria el fet d’ubicar la planta baixa d’habitatges a cota d’inundació lleu per avingudes de 500 anys.
L’ordenació del sector, haurà de ser compatible amb les característiques del risc hidrològic, que s’ha obtingut dels resultats dels estudis hidràulics realitzats (amb l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua) i haurà de complir amb les normes de seguretat que es fixen en les recomanacions de l’ACA i l’art. 6 del Reglament de la llei d’Urbanisme vigent.
B.- Necessitat d’avaluació ambiental
Degut aquest el sector presenta un risc d’inundació important es proposa que aquest sector s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental. En qualsevol cas, posteriorment l’òrgan ambiental va determinar que totes les ARE s’haguessin de sotmetre indistintament al procediment d’avaluació ambiental.
C.- Criteris i objectius ambientals específics
En base a la diagnosi anterior es desenvolupen a continuació una relació dels criteris i objectius ambientals específics, presentats de manera jerarquitzada, que complementaran els criteris i objectius ambientals de caràcter general citats amb anterioritat. S’afegeixen a més, els canvis i els objectius requerits al Document de referència.
4- Cal evitar qualsevol possible impacte sobre el riu derivat de qualsevol projecte de correcció de la inundabilitat.
5- Preservar la vegetació existent, especialment aquella vinculada amb els cursos d’aigua i els arbres de major interès.
D.- Justificació ambiental de l’alternativa escollida
Malgrat tot, cal fer una sèrie de consideracions sobre l’aptitud dels terrenys seleccionats, ja sigui per al desenvolupament d’una ARE o de qualsevol transformació urbanística: en aquest sector, és indispensable solucionar el risc d’inundacions abans de plantejar-se qualsevol actuació.
E.- Identificació i avaluació de les demandes d’infraestructures de sanejament i gestió de residus
La dotació calculada per litres/dia a l’ARE és de 337.002, o sigui 337 m3/dia. La qual cosa significa una aportació a la xarxa de clavegueram de 123.005,73 m3/any i no pas 135.306 litres/dia (que significaria un consum d’aigua de 80,3 litres/habitant/dia). Actualment, els habitants de Ripoll i Campdevànol estem consumint més del doble d’aquesta estimació, segons dades de l’ACA i de SOMASRSA.
El cabal de disseny de l’aigua a tractar de l’EDAR de Ripoll-Campdevànol se situa en 3.285.000 i amb l’aportació del cabal previst per l’ARE, l’EDAR se situaria a 3.102.076 m3/any, per tant, la depuradora treballaria al 94,5% de la seva capacitat de disseny, essent necessària la seva ampliació en cas que es desenvolupés qualsevol altra actuació urbanística prevista als POUM de Ripoll i/o de Campdevànol, més, tenint en compte que encara manca connectar al clavegueram les aigües residuals de polígons industrials de nova i actual construcció i d’altres requeriments de l’ACA.
Taula 17 Producció d’aigües residuals per sectors
Habitants 200 l/hab/dia
Zona comercial 0,1 l/s/ha
Equipaments 0,1 l/s/ha
Font: INCASÒL
Per calcular el volum d’aigües residuals generades pel conjunt de l’ARE s’ha estimat una ocupació dels habitatges de 3 persones/habitatge, obtenint els següents resultats:
Taula 18 Producció d’aigües residuals de l’ARE
Tipologia Densitat Dotació Cabal mig Cabal punta
(hab. o ha) (l/dia) (Qm, l/s) (Qp, l/s)
Residencial 1.467 293.400 3,396 10,188
Zona comercial 0,68 17.556 0,203 0,610
Equipaments 0,25 6.524 0,076 0,227
Totals 337.002 4,291 12,872
Total cabal anual 135.306 l/dia, 135,30 m3/dia, 49.386,69 m3/any
Font: Projecte d’urbanització
2.- A nivell social, cultural, mediambiental, de serveis, de recursos, d’identitat, de territori, d’economia,
El nou barri suposa construir un poble més gran que Vallfogona, Les Llosses, Pardines, Campelles, Toses, Setcases i Queralbs: TOTS JUNTS!!
I els serveis? I els recursos naturals? I el teixit social? Els que vivim a Ripoll, NO volem això.Fins on arribar? la febre del creixement? Qui vindrà a viure en aquest ARE? Omplim, primer de tot, els prop de 800 habitatges que tenim buits a Ripoll o desenvolupem alguna actuació urbanística prevista al recentment aprovat POUM, si és que fos necessari.
El POUM de Ripoll ja estableix un creixement urbanístic desproporcionat a les necessitats reals de Ripoll.
Cal anar construint paulatinament, segons les necessitats, per tal de no ocupar tot el territori legalment urbanitzable, la qual cosa comporta donar feina a la gent del territori, afavorir la transparència, etc. Allò que es diu creixement sostenible.
A la zona del Pla de Santa Magdalena (antiga “La Preparación Textil. S.A.), cal disminuir el nombre d’habitatges proposats al POUM per tal d’equiparar les ratios a d’altres municipis propers al nostre i amb característiques semblants. Cal tenir en compte que la carretera de Barcelona és una zona molt densa actualment (massa) i que més aviat necessita un esponjament, que no pas una nova zona urbanitzable. A més, al seu entorn immediat ja hi ha proposades dues noves zones urbanitzables prou importants (a part del creixement que s’està duent a terme) que inevitablement comportaran pèrdua de mobilitat, de fluïdesa de circulació, d’espais per a aparcaments, etc. en definitiva, una pèrdua de qualitat de vida.
La possibilitat que sigui una única empresa (i de fora) qui gestioni la construcció dels habitatges previstos en aquesta zona és un flac favor a la vila de Ripoll. Fora bo contemplar la possibilitat que es dugués a terme un creixement sostenible i paulatí amb constructors del territori que són els que generen la dinàmica econòmica necessària associada a les empreses, també del territori, que podrien anar treballant en aquest espai al llarg de molts anys: fusters, llauners, pintors, electricistes, etc.
Les empreses de fora, ocupen el territori, s’enduen els beneficis i no donen feina a gairebé ningú del territori on construeixen, més aviat al contrari, afavoreixen que les divises no restin al nostre país.
NO VOLEM L’ARE!
Per tot això demanem:
1.- La supressió, dins del Pla Director Urbanístic de les àrees Residencials Estratègiques a l’àmbit de les Comarques Gironines, de l’àrea Residencial Estratègica (ARE) anomenada ‘El Pla’, de tal manera que en el document que s’aprovi definitivament no hi hagi cap previsió per desplegar una àrea Residencial Estratègica al terme municipal de Ripoll.
2.- La retirada de les ARE tant a Ripoll, com a la resta del país i la urgent revisió del Pla Territorial de les Comarques Gironines aprovat de manera inconscient i poc democràtica.
3.- Un pla de rescat del territori i la seva gent on el culte a l’avarícia, l’especulació, el crèdit i el creixement desmesurat siguin substituïts per l’ètica, l’estalvi, la feina ben feta i el respecte al territori i a l’equilibri ambiental.
Grup de Defensa del Ter-Ripollès
Jesús Soler i Vilaró, president.
Ripoll, 30 de desembre de 2008