El Grup de Defensa del Ter, tenim com a eix central de les nostres activitats el riu Ter, el nostre riu, per ell vàrem néixer i amb ell hem crescut i lluitat tots aquests anys. Però malgrat que el Ter sigui el nostre referent, no és possible considerar-lo aïlladament, el riu és part indestriable d’un paisatge, d’un entorn, és l’artèria que vertebra i dona vida a tot un territori natural, i la seva conservació i el seu bon estat, van lligats estretament al bon estat de tot el territori que forma la seva conca. De cap manera podríem doncs quedar-nos de braços plegats contemplant el Ter, mentre es destrueix sistemàticament el territori del qual és l’ànima.
És per això que som aquí, la gent del GDT, juntament amb tot un seguit d’entitats i de persones que han volgut recolzar aquesta iniciativa, perquè creiem imprescindible fer sentir la nostra veu, per posar públicament de manifest, la nostra profunda preocupació i la nostra indignació davant d’uns fets i d’una manera de gestionar el nostre territori, que estan causant la seva irreversible destrucció a un ritme vertiginós.
Al llarg d’aquests darrers anys, hem assistit estupefactes a la proliferació galopant i caòtica d’una gran quantitat de polígons industrials, escampats arreu de la plana, sense cap mena de planificació global, sense tenir en compte els drets i les necessitats dels osonencs, destruint les millors terres de conreu, malmetent el paisatge i amb ell tota una manera de viure i d’entendre la vida.
Inexorablement Osona va deixant de ser aquell territori amable, equilibrat, envoltat de boscos esponerosos i conreus ordenats entreteixits de masies i xispejat de pobles i de petites ciutats, de dimensions humanes i aires divins, per esdevenir un poti-poti depriment, brut i desordenat d’una pila de zones pretesament industrials, inconnexes, a mig omplir, la major part de les quals donen ocupació a una quantitat ridícula de persones si la comparem amb la vasta extensió de terreny que ocupen; d’un escampall de descomunals i aberrants fàbriques d’inflar porcs i de pobles i ciutats, que van perdent ràpidament la seva identitat i la qualitat envejable de vida que tenien, ofegades per un boom immobiliari sense precedents i sense sentit.
I el més trist de tot: tot aquest desgavell era absolutament innecessari. Malgrat que a tort i a dret se’ns hagi venut la història com que així era el progrés, el desenvolupament econòmic, l’augment de la riquesa del país i tot de meravelles semblants , la trista realitat es redueix al creixement estratosfèric d’unes quantes fortunes, als mirallets comptables dels endeutats ajuntaments a canvi de l’empobriment general de la població, amb serveis col·lapsats, dèficits d’infraestructures, fractura social, pèrdua de poder adquisitiu, de benestar, de qualitat de vida i del medi ambient.
Per tot això ens cal manifestar:
-Que el territori on vivim, si bé administrativament pot ser propietat d’algunes persones, és en realitat patrimoni de tots, és el llegat dels nostres avantpassats i l’herència dels nostres fills, és insubstituïble i per tant, és imperativament necessari utilitzar-lo amb seny i delicadesa extremes, com el tresor que realment és.
-Que si bé els agents econòmics, industrials i comercials, tenen la possibilitat legal d’utilitzar i transformar el territori en el seu benefici, els poders públics, tenen la obligació indefugible d’ordenar, autoritzar, controlar i vetllar escrupolosament perquè aquesta utilització es faci de la millor manera possible, per satisfer les necessitats de tots els ciutadans, garantint el major respecte al territori.
-Que el model de creixement indefinit, en el que hem estat instal·lats fins avui, és inviable i ja comença a donar mostres inequívoques d’esgotament. És doncs ineludible i urgent, començar a bastir un nou model, no destructiu, basat en valors humans, naturals i ètics, on l’economia sigui tan sols un instrument i no un fi en ella mateixa.
-Que vist com estan les coses, no ens podem permetre de malbaratar ni un pam més de terreny agrícola. El necessitarem ben aviat. Cal re-qualificar altre cop com a rústics tots els terrenys ara urbanitzables o industrials, que no siguin estrictament indispensables. Proposem un ‘pla de rescat de la pagesia i de les terres de conreu’.
-Que el govern de la Generalitat, retiri immediatament l’estúpid pla de les ‘àrees residencials estratègiques’ (ARES), que consisteix en la urgent construcció de 90.000 habitatges, 5.000 dels quals a Osona, per a uns habitants que no tenim, amb una ingent quantitat d’habitatges buits, eixint de construir i sense compradors possibles.
-Que aquest ajuntament de Gurb, amb una enorme superfície de terme municipal i una reduïda població, deixi d’intentar batre el record de re-qualificacions de sòl rústic per hora. En els darrers cinc anys ja en porta vuit!
-Ah! I que es deixi d’utilitzar l’administració de justícia de l’Estat, per qualsevol collonada. És un servei públic que paguem entre tots i té moltíssimes coses importants per fer, i poc temps i pocs mitjans per fer-les.
-I que el Ter, la seva conca, els seus paisatges i totes les terres, les aigües i els cels del país són de la gent que hi vivim, i els volem amb tota la seva bellesa i magnificència per gaudir de totes les generacions que ens seguiran.
Visca la terra!
Visca Catalunya!
Gurb, 10 de desembre del 2008 Grup de defensa del Ter.
Jesús Soler i Vilaró, president.