L’allau d’ocupació del territori que hem sofert aquests últims anys en determinades zones com la Plana de Vic, és una bestiesa que ens hipoteca el futur i s’aguanta sobre la mentida que identifica l’augment de sòl urbà amb el progrés.
És un model econòmic obsolet i nefast a llarg termini ja que es confon l’objectiu amb el mitjó, i es prioritza el fet de créixer per créixer. La majoria d’ajuntaments de la comarca han alimentat aquest model econòmic a causa d’una ambició irracional i un finançament escassíssim, que els ha portat a un creixement exagerat per cobrir les necessitats presents, generant moltes més necessitats futures.
El fet és que, any rere any, perdem terres agrícoles mil·lenàries que difícilment podrem recuperar mai més, i molt sovint per construir-hi unes quantes naus de molt dubtosa rendibilitat o directament per especular. Tanmateix el sòl és un recurs limitat que no podem urbanitzar a la lleugera. Ens cal tenir prou visió estratègica per veure que amb les crisis energètiques que es plantegen en un futur immediat, l’agricultura de
proximitat pot jugar un paper importantíssim com de fet ja està començant a tenir en d’altres països d’Europa.
Més ocupació del territori, i ser cada dia més i més habitants, no ens ofereix cap avantatge. En tot cas ens cal descentralitzar poder i riquesa, en lloc d’acumular gent en poc espai. Fa pocs anys estàvem a la Catalunya dels 6 milions, en aquests moments som 7’5 milions i se’ns planteja ja la Catalunya dels 10 milions!
La crisis financera actual ha posat de manifest aquest estirar més el braç que la màniga, i ha desinflat ràpidament una bombolla constructiva que semblava no tenir aturador; resulta que ara tenim pisos i cases per anys i panys. Però la Comissió d’Urbanisme de les Comarques Centrals ja s’ha afanyat a comunicar que es construiran 5.000 habitatges més a Osona. Una proposta greument irresponsable que en lloc de resoldre el problema n’agreujarà les conseqüències, ja que aprofundeix encara més en aquest model obsolet. La prioritat hauria de ser facilitar la utilització de tot el què s’ha construït i que en gran part es troba en desús abans de subvencionar més i més construcció.
Hi ha qui diu que la crisis de veritat l’hem patit tots aquests anys de febre constructiva i especuladora. Ara toca canviar, ser valents i imaginatius, aprendre a ser feliços amb menys i trobar d’altres formes de desenvolupament econòmic.
Per tot això, ens oposem rotundament a la proliferació de més polígons industrials, i a la construcció d’aquestes àrees residencials estratègiques; i exigim, en tot cas, la requalificació a sòl rústic de totes aquelles finques que no es prevegin urbanitzar en els propers anys; la reestructuració del sector primari de la comarca cap a una producció de qualitat i el foment del consum de proximitat.
Grup de Defensa del Ter, Gurb 11 d’Octubre 2008