BIG JUMP a l’Embarcador

Aquest diumenge tindrà lloc a diferents punts de Catalunya i Europa, una nova edició del BIG JUMP. Des del Grup de Defensa del Ter ens hi hem sumat amb el següent acte, al qual us convidem a participar:

BATEIG DE LES NOVES BARQUES DE L’EMBARCADOR
LLOC: Embarcador del Ter (Manlleu)
DIA I HORA: Diumenge 12 de juliol a les 18h

Aquest any hem jubilat la mítica Patufeta, que ja es mereixia un repòs. Però a canvi aquest diumenge presentarem els 3 nous fitxatges blancs (pel seu color) amb l’amenització a càrrec de JOAN CLOTA. No us ho perdeu!

Atentament,

Grup de Defensa del Ter

Per més informació:
GDT – 93 850 72 34
Jesús – 669 349 650

——————————————————————————————-

XARXA PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

Per a m?s informaci?:

Quim P?rez 647915639
Annelies Broekman 650332416
Mulla’t pels rius’09
12 de juliol de 2009 a partir de les 12 hores

Aquest any per tercera vegada consecutiva la XNCA coordina la celebraci? de l’acte reivindicatiu Mulla’t pels rius!! Que correspon als actes que es fan a Catalunya en connexi? al “Big Jump” que es fa arreu d’Europa.

Com l’any passat reivindiquem la salut dels nostres rius i el compliment de la directiva marc de l’aigua (DMA). Nom?s la recuperaci? dels rius com ecosistemes far? possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs. At?s que poder-se banyar en un riu significa que hi passa aigua i ?s de qualitat suficient, aquesta jornada ens recorda que a molts rius de Catalunya no ens hi podem banyar o perqu? no hi passa aigua o per la seva qualitat deficient.

Un any despr?s de la sequera, on les not?cies sobre l’aigua eren cada dia als diaris, al omplir-se els embassaments sembla que el problema ja no existeixi, i avui les ?niques not?cies d’aigua s?n les d’imatges d’embassaments plens. Sembla que de cop la problem?tica de l’aigua hagi desaparegut a Catalunya.

Per? aquest any (igual que l’any passat) alguns ciutadans es manifestaran a Martorell (LLobregat) per reinvindicar llur cabal ambiental. La central hidroel?ctrica de Can Bros deixa un tram al seu pas per Martorell sec, a la vora, una claveguera aboca aig?es residuals al riu sense depurar. Sota Martorell, l’aqu?fer d’Abrera es troba contaminat i sobreexplotat. D’altra banda, es projecten habitatges sobre pilars en mig de la plana d’inundaci? amb la complicitat de les administracions. Projectes de m?s infrastructures i parquings en mig del domini p?blic hidr?ulic asfalten fins al l?mit de la ribera. Si tot plegat no fos suficient els pous i la gesti? de l’abastament d’aigua potable p?blica passen a ser gestionats per empreses privades amb el principal objectiu de propi afany de lucre. El moviment ve?nal recol?at per organitzacions mediambientalists i grups pol?tics locals reinvindiquen protegir l’horta, els espais fluvials que encara ens queden i una gesti? p?blica de l’aigua com b? p?blic que ?s.

La Plataforma Salvem Gai? no fa gaire ha celebrat deu anys de lluita per la preservaci? del Gai?. Un riu tarragon? i catal? que no arriba a mar per una presa imponent i absurda que volem que s’enderroqui. Per? fins i tot quan les preses deixen anar aigua, els cabals s?n insuficients, com el del Ter sota Susqueda o el Llobregat amb els seus m?ltiples embassaments (ara plens per? fa un any tant buits!). La derivaci? de cabals per diferents usos (el transvassament del Ter a Barcelona, les captacions de regadiu al Segre i l’Ebre) no nom?s disminueixen el cabal del riu sin? que tamb? modifica la seva qualitat i per aix? no es podran banyar a Girona o a Lleida. I ?s que la qualitat de l’aigua dels rius continua essent un gran repte pendent tot i les gaireb? 400 depuradores que t? el pa?s. Tot i que, moltes d’elles treballen dins els l?mits del seu perm?s d’abocament, no assoleixen la recuperaci? dels trams fluvials que afecten per diverses raons. En uns casos la depuraci? ?s insuficient pel migrat cabal natural que porta el riu, ?s el cas del riu Bes?s a la seva part baixa, riu que nom?s porta aigua de depuradora i en gran part del Ter. Sense una millora substancial de les depuradores mai ens podrem banyar al Bes?s. Per? no cal oblidar que hi ha encara molts tipus de contaminaci? que no estan ben controlats, com la sal de les mines de S?ria i Sallent que fan impossible la recuperaci? biol?gica del Llobregat ( a m?s dels efectes que tenen sobre els ecosistemes del Bages) o els purins que a tort i a dret van als camps de conreu en concentracions molt m?s grans que les que hi haurien d’anar i que conjuntament amb la derivaci? per les minicentrals fan impossible que els companys d’Osona es pugin banyar al Ter o els de Lleida al Segre.

La lluita per la preservaci? del delta de l’Ebre continua. L’administraci? competent, la Confederaci? Hidrogr?fica de l’Ebre (CHE) sembla no implementa les mesures necess?ries per evitar la seva regressi?, salinitzaci? i subsid?ncia. La CHE no determina els cabals ambientals necessaris ni executa un pla de gesti? de sediments, els quals colmaten els embassament de la conca, amb l’objectiu de poder evitar aquest desastre econ?mic, ecol?gic i social. Mentre, la CHE concedeix nous volum d’aigua per als nous regadius i noves minicentrals hidr?uliques, la planificaci? de l’excepcionalitat sembla el seu objectiu. El Vinga!!! acutem r?pid!!! aprovem totes les concessions!!! que la Directiva Marc d’Aigua ben aviat ens ho impedir? sembla la seva irracional estrat?gia.

A la majoria dels llocs on se celebrar? el Mulla’t pels rius’09! d’aquest any no ens podrem banyar, s?n en gran part els mateixos llocs on no v?rem poder-ho fer l’anys passat, ?s el s?mptoma d’un problema que no acabem de solucionar. Mentrestant dediquem molts diners a pensar d’on podem treure m?s aigua per una regi? metropolitana que no para de cr?ixer i mantenim el preu de l’aigua a uns nivells que fan impossible la realitzaci? dels programes de mesures que preveu la DMA, sense els quals els nostres rius no tornaran a ser mai ecosistemes vius i dif?cilment ens hi podrem banyar algun dia.

Ara m?s que mai, i davant la possiblitat que la propera sequera estigui a punt d’arribar, reivindiquem una Nova Cultura del Territori que faci possible l’aplicaci? de la Nova Cultura de l’Aigua. Sabem que ?s possible una Nova Pol?tica de l’Aigua per Catalunya, algunes de les seves mesures ja es comencen a aplicar (estalvi dom?stic i industrial, reutilitzaci? de les aig?es de les depuradores, recuperaci? dels aq??fers), per? els aven?os s?n encara insuficients i fins que no ens puguem banyar en els rius no podrem dir que la feina est? feta. I encara falta molt per fer perqu? no hem ent?s que no ?s possible una gesti? sostenible del cicle de l’aigua sense una planificaci? sostenible del territori. La presentaci? a exposici? p?blica del Pla Territorial Metropolit? de Barcelona ?s un clar exemple.
Mullem-nos doncs pels nostres rius, es una manera de mullar-nos per la Nova Cultura de l’Aigua i per un futur m?s sostenible per a Catalunya

Barcelona 4 de Juliol de 2009.


Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua
xnca.cat@gmail.com
www.xnca.org