L’aigua del riu, riquesa per a tots
Poder anar a caminar o a córrer cada vespre a la vora del riu, o anar-hi a veure ocells a tren d’alba i peixos i d’altres espècies de fauna i flora a tota hora, o anar a enamorar-se… Escoltar la seva remor captivadora, deixar-se hipnotitzar pel xoc continu de l’aigua amb les pedres, gaudir de la visió d’un rabeig, d’una raconada, d’un salt d’aigua o d’una gorga… Agafar-nos de la mà tot passejant a la vora del Ter, i aturar-nos a l’ombra d’un vern, d’un pollancre o d’un salze…
El riu és vida, i no només per aquests romàntics moments que justifiquen per si sols la nostra existència, sinó per moltes d’altres situacions mundanes, però no menys importants. El riu ens dóna aigua per beure, per dutxar-nos, per fer electricitat, per regar horts i camps, per fer anar indústries, per netejar places i carrers, per banyar-nos-hi, per a navegar i fer-hi un munt d’esports, etc.
Per això avui, Anem al riu; per celebrar i reivindicar que cal cuidar els nostres rius, no per caprici de quatre sonats, sinó perquè el riu, com tot el nostre patrimoni natural, representa la nostra particular gallina dels ous d’or, i no ens podem permetre el luxe d’aniquilar-la, no en tenim d’altra.
Les jornades Anem al riu d’enguany, coincideixen a més a més, amb els 20 anys del Grup de Defensa del Ter, un grup que se n’ha fet un fart d’anar al riu per denunciar, conscienciar, reivindicar, col·laborar, explicar i manifestar-se… Per una cosa tan senzilla i bàsica com és el dret al bon ús del recurs de l’aigua, el dret a tenir els rius i rieres en condicions, nets i vius, perquè són font de vida i riquesa pel país. La societat ha anat canviant durant aquests 20 anys i alguna cosa s’ha aconseguit, però és cert que encara hi ha camí per fer.
La lluita més gran que tenim actualment per recuperar la bona salut dels nostres rius, és la d’assegurar un cabal mínim i continu. És evident que sense aigua el riu no és riu, i no pot inundar de vida ni garantir-nos els serveis tan importants que ens presta. No podem seguir augmentant la pressió als nostres rius amb l’ocupació de planes fluvials tot instal·lant polígons amb naus buides que no donen feina a ningú, creixements urbanístics sobrers i desmesurats, ni amb captacions que eixuguin el riu centenars de metres. Per això volem aprofitar les jornades Anem al riu per denunciar públicament que Endesa, una empresa que es gasta milions i milions d’euros en publicitat , fent crides a la sostenibilitat i a una nova consciència, s’ha querellat contra la Generalitat de Catalunya simplement perquè l’administració vol controlar els cabals que desvia del riu per fer electricitat. Endesa, que fa diners amb l’aigua de tots, no vol ésser controlada per la Generalitat, la qual cosa és lamentable i no gens propi d’una empresa moderna, seriosa i responsable.
Els propietaris del riu, encara que de vegades ho sembli, no són Endesa ni altres indústries hidroelèctriques, corporacions agropecuàries, papereres, pellaires i d’altres espavilats. Els propietaris del riu, si és que ni ha algun, som tots els ciutadans. El Ter és patrimoni de tots, és part indestriable del paisatge, i del bagatge natural, històric, econòmic, cultural i sentimental del nostre país i de la nostra gent. I per això hem d’exigir que es respectin els cabals mínims que la Generalitat preveu, i no hi ha Endesas que valguin.
Aigua pel riu, que és riquesa per a tots!
Visca el Ter!
Jornades Anem al riu 2009
Grup de Defensa del Ter
www.gdter.org