Li han posat tants noms i resulta tan familiar que m’he permès anomenar-la com la noble romana Agripina la major que després de perdre el seu marit Germànic en estranyes circumstàncies va acabar morint de fam. Una vida plena de misteri i tragèdia semblant a la protagonista mediàtica del moment present.
A falta d’una constatació científica sobre l’origen real de l’epidèmia no queda cap més remei que posar en quarantena totes i cada una de les diferents versions que anem escoltant. Així que aquesta opinió cal situar-la en aquest mateix context.
Sabem que la salut és allò més apreciat per tota persona i que la seva mancança es pot deure a diferents causes no sempre conegudes. Sembla, però, que hi ha consens en que el modus vivendi juga un paper decisiu pel que fa a moltes patologies. Deixant de banda factors hereditaris o la sort, n’hi han d’altres de determinants a l’hora de traspassar la fràgil barrera que hi ha entre salut i malaltia com ara el tipus d’alimentació, la qualitat de l’entorn, els hàbits o l’equilibri emocional i que son reconeguts debilitadors de les defenses de l’organisme. I son precisament aquest els que ens poden ajudar a esbrinar si el virus en qüestió és d’origen humà, porcí o diví!
Si ens acostem al possible epicentre de l’epidèmia, Mèxic, trobem certes similituds en la manera de viure d’humans i porcs. Ambdós col·lectius ingereixen, ja sigui per via respiratòria o digestiva grans quantitats de substàncies nocives i pateixen importants nivells d’estrès degut a la massificació i les condicions de vida. A les granges Carroll, un dels possibles orígens de l’epidèmia, s’amunteguen 18000 caps de bestiar amb els corresponents residus i les problemàtiques que se’n deriven. A ciutat Mèxic i d’altres indrets passa quelcom semblant però en versió humana.
En definitiva, tot un caldo de cultiu que convida a virus i parents a instal·lar-se i reproduir-se còmodament, afavorits per la febre viatgera d’uns humans hiperactius que li fan d’excel·lent mitjà de transport.
Per tant, és una simple anècdota que el virus pugui ser d’origen porcí que s’ha transmès a humans o viceversa i el gran treball a fer, a part de trobar l’antídot, s’hauria de centrar al voltant dels quatre factors anomenats abans. Entre el plec de mesures que s’haurien de prendre a nivell internacional, amb aplicació urgent, caldria incloure l’aposta per una agricultura i ramaderia ecològica, energies netes i uns mitjans de transport del tot verds.
Diu l’expressió popular que de tant anar el canti a la font s’acaba trencant i això podria acabar passant algun dia amb l’aparició d’alguna bestiola agressiva de debò que ocasionés una neteja considerable de persones i no com la tova Agripina que, de moment, la seva virulència està sent més mediàtica que real.
I havent dit tot això, no trobeu alguna semblança amb casa nostra, Catalunya, Osona?
Agricultura i ramaderia intensiva, aigües, terres i productes alimentaris contaminats per purins, adobs químics, transgènics.
Alta densitat de població animal i granges. Massificació urbanística.
Vulneració de la ètica i dignitat animal. Augment imparable de trastorns mentals en persones.
Alts nivells de contaminació atmosfèrica i d’estrès tan en animals com en persones.
Alts nivells de medicació en animals, hospitals plens, llargues cues d’espera.
Bé, que cadascú s’agafi la part de veritat que vulgui. Deixem-nos de ciència ficció i anem a coses més serioses com ara: que farà el Barça a la final de Roma?
Joan Nogué Fajula, membre del Grup de Defensa del Ter