NOTA DE PREMSA
GRUP DE DEFENSA DEL TER
Ja fa 6 anys que el GDT presenta sistemàticament l’anàlisi del contingut en nitrats, de les aigües de multitud de fonts de la comarca d’Osona. Les dades d’anys anteriors ja revelaven la contaminació d’una gran part dels aqüífers subterranis de la plana i el Lluçanès. En les campanyes dels anys següents es confirmava l’agreujament inexorable del problema.
La campanya d’enguany, lamentablement, segueix confirmant la tendència a l’increment global dels nitrats a la majoria de fonts, i obliga a fer un pronòstic pessimista sobre la seva recuperació. Les iniciatives de les administracions al llarg de tots aquests anys per controlar els abocaments dels enormes excedents de purins del sector de la producció industrial de porcí -responsable de la contaminació- han resultat inoperants.
Això significa que els ciutadans hem d’afegir a la pèrdua inquantificable d’un recurs natural tan important com són les aigües subterrànies, la desaparició de la major part dels nostres pagesos, i al damunt ens caldrà pagar les quantioses multes que ens seran imposades per la Comunitat Europea per el flagrant incompliment de la Directiva-marc d’aigües.
La persistència en la promoció d’aquest model de ramaderia industrial, que no internalitza els costos socials ni ambientals, que concentra en el territori quantitats i densitats ingents de bestiar, i que fins arriba a provocar l’aparició de bosses de treballadors en condicions de semi-esclavatge, resulta incomprensible i greument irresponsable.
De cap manera es pot permetre que la cobdícia d’uns pocs, segueixi malmetent el patrimoni, la salut i el benestar de tots. Cal urgentment canviar aquest model per una nova manera de treballar que respecti les persones, els animals, el medi ambient i l’estabilitat social.
Des d’el GDT suggerim l’agricultura i la ramaderia tradicionals, de proximitat, ecològiques i respectuoses amb el territori. I així, de passada, podrem seguir gaudint de les esplèndides patates del bufet, els saborosos tomàquets de l’hort i la millor butifarra i llangonissa del món.
Vic, Mercat del Ram 2009
COMENTARI SOBRE ANALÍTICA DE LES FONTS ANY 2009
Primerament farem una comparació a partir de les 10 fonts més contaminades el 2005
Font (Municipi) / Any 2005 / Any 2009
Dels Enamorats (Manlleu) / 466,4 / No raja
Del Peret? (Masies Voltregà) / 276,1 / 190,9
De la Salada (Gurb) / 274,4 / 385,2
De la Teula (Masies de Roda) / 272,9 / 390,2
De la Boga (Calldetenes) / 228,7 / 122,2
De Tarrés (Manlleu) / 226,4 / 261,1
De la Mare de Deu (Manlleu) / 215,2 / 195,9
De Gallissans (Sta. Cecilia V) / 214,7 / 251,2
Del Volador (Sant Hipolit V) / 210,5 / 153,1
Les Tres Fonts (Roda de Ter) / 191,7 / 265,6
Si exceptuem el cas de la Font dels Enamorats de la qual no en tenim mostra degut a que a partir d’unes obres no ha rajat més, podem observar com 5 d’aquestes fonts tot i amb valors molt alts han augmentat respecta a l’any 2005 en que es va publicar el llibre ‘Les Fonts d’Osona i el Lluçanès’.
L’existència de dades des de fa alguns anys -Fortià Prat ja en va el.laborar els anys 90- ens ha permès establir unes comparatives amb continuïtat en el temps i prenent mostres de les mateixes fonts. Prenent la mitjana dels anys 2002, 2004 i 2006 hem pogut establir una comparació amb una base més consolidada per poder observar tendències i resultats representatius. Així, ens permet la lectura dels increments en fonts amb un index superior als 50 mg/litre de Nitrats.
A La Plana de Vic podem constatar un increment en les 3 mostres de 2 municipis (Balenyà i Taradell) així com en 2 de les 3 mostres de 5 municipis (Centelles, Masies de Roda, Sta Cecilia de Voltregà, Sta. Eugènia de Berga i Sta. Eulàlia de Riuprimer) i d’una mostra a Gurb però amb la Font de la Vila a 42,3 mg/l, d’una també a Malla, Masies de Voltregà i Roda de Ter, també 1 a Vic i Tona així com a Seva on la Font de Sors ja t? 50,5 mg/l.
Molts d’aquests valors degut a la persistència i alt valor podrien ser irreversibles.
Al Lluçanès es dona també un increment no tan accentuat però important. Així s’incrementen les dues mostres de 3 municipis (Perafita, Prats de Lluçanès i Sant Feliu SasSerra) i d’una mostra a Sta. Maria de Merès superior a 50 mg/l i una altra de 36,6 mg/l quan a l’any 2004 en tenia 7,3 mg/l. També a Sobremunt una mostra se situa prop del llindar amb 46,4 mg/l.
A La Vall del Ges crida l’atenció com el municipi de Sant Vicenç de Torelló té 3 mostres superiors als 50 mg/l , el qual està força interconectat amb els altres 2 municipis. Torelló també té 1 mostra que supera el llindar.
A la zona Les Guilleries-Montseny tot i el bon estat general observem un lleuger increment a l’alça a Sant Sadurní d’Osomort i a Seva.
El Bisaura les aigües ténen bona salut tot i trobar una mostra superior als 50 mg/l a Sant Quirze de Besora i a Sora. També al Collsacabra si exceptuem la Font de la Sala (Rupit) amb una tendència a l’alça 42,1 mg/l les demés tenen un comportament bo.