La funció principal d’un riu és la de fer de font de vida al llarg de tot el seu camí. D’aquesta mateixa manera els rius també són un espai on les persones hi han anat creixent en societat fins al dia d’avui. Durant masses anys però, i encara actualment, els rius han estat contaminats i s’ha construït, i encara es construeix, a la seva vora afectant greument el seu estat ecològic i paisatgístic. El riu havia deixat de ser un lloc on la gent anava a passejar a la seva vora i on si trobaven joves, adults, vells i famílies. De ben segur que també es va oblidant que el riu era un lloc a on la gent hi aprenia a nedar, estava ple de platges freqüentades pels treballadors de les fàbriques, hi havia el safareig, la gent banyant-s’hi, etc. Segurament també s’ha oblidat que l’aigua del riu és la que ens bevem, rentem i cuinem entre altres coses.
Seria mentir si digués que el riu és l’únic espai natural que té problemàtiques, i també seria mentida si no digués que de la mateixa manera que s’han tractat els rius, ara també s’està tractant així el territori. En són testimoni el gran nombre de fonts contaminades a la comarca, també el nombre de polígons que s’estant construint, també el macropolígon que es vol fer, els desdoblaments i carreteres noves, les urbanitzacions, etc. La terra s’ha convertit en un negoci i amb això també s’està eliminant la pagesia tradicional per passar-la a intensiva, o simplement per vendre la terra i créixer sense parar. Sembla que l’objectiu de molts no és viure, sinó acumular diners i poder. Estem ofegant i matant la gallina dels ous d’or, que és la nostra terra i el nostre paisatge.
En contra d’aquesta voluntat de carregar-se el territori en nom del bé comú, s’han fet i es fan actes reivindicatius, denúncies, al·legacions, organitzacions, queixes, etc, que han volgut canviar tota aquesta situació, o si més no frenar-la, tot i que això és molt difícil en un context on qualsevol cosa és susceptible de fer-hi negoci. Si bé el territori està greument afectat, cal dir que encara hi ha esperances amb el treball constant de persones, entitats, organismes, etc. I en aquest sentit s’ha vist com és d’important pel territori que les persones puguin viure’l, acostar-s’hi i estimar-lo. Anar a la vora del riu, per exemple, et dona la possibilitat de posar-te al mateix nivell de la natura, i encara que sigui per un moment, adonar-te’n de la seva importància.
Pels escèptics, o pels que pensin que això del medi ambient només és per quatre il·luminats romàntics, caldria preguntar- se si el turisme rural, la pagesia tradicional,etc. Podrien sobreviure en una Osona metropolitana com la que s’està preparant. Les potencialitats de la comarca d’Osona han estat l’equilibri entre el medi natural, el medi rural i l’humà. Aquest equilibri està desapareixent per moments.
Una de les tasques que es va iniciar ja fa uns anys, en la línia del que he anat apuntant, va ser el projecte dels camins Vora Riu. Des del Grup de Defensa del Ter es va entendre que per protegir el riu les persones havien de tornar a fer vida a la seva vora, i perquè així fos possible hi havia d’haver la possibilitat de retrobar-se novament amb aquest espai natural sovint oblidat. Els camins Vora Riu engloben el camí Vora Ter (GR-210), el camí Vora Ges (PR.C47) i la ruta del Sorreigs (PR.C46). Aquests camins, com ho diu el seu nom recorren la vora dels rius Ter, Ges i Sorreig i són una eina d’aproximació al medi.
Des del Grup de Defensa del Ter s’ha vist la necessitat de crear projectes positius i de relació amb el territori com ho són els camins Vora Riu, i alhora realitzar una tasca de custòdia del territori i també de denúncia. En el projecte dels camins Vora Riu ja hi portem uns deu anys treballant, i en aquest sentit hem treballat, amb més o menys intensitat, amb entitats com el Centre Excursionista de Torelló, el Club Excursionista de Sant Quirze de Besora, Consorci de Turisme de Paisatges del Ter, Agrupaments Escoltes, nombrosos voluntaris, convenis amb ajuntaments, camps de treball, etc. Si bé fa un any vam veure perillar la continuïtat d’aquest projecte ja que no hi havia possibilitat de finançar part del manteniment del GR-210 que és el més llarg de tots. Actualment, i després que durant aquest any ha estat el GDT qui ha suportat tot el cost que així suposa, veiem com s’està a punt de solucionar la continuïtat del manteniment, gràcies a la constància i aportació de tots els agents que hi estant implicats.
Si pensem quin és el futur del projecte dels camins Vora Riu, malauradament no el veiem gaire positiu, i no pas perquè no hi hagi entitats i ajuntaments al darrere, que hi són, sinó que és el creixement de la comarca com a zona metropolitana de Barcelona, que està patint des de fa anys i fins i tot ara en temps de crisi, tendirà a eliminar qualsevol opció de desenvolupament econòmic en equilibri amb el territori. A més a més, el model econòmic de desenvolupament actual ja ha caducat, i amb ell també els grans beneficis que anuncien els seus promotors, però continuem endavant amb una bena als ulls esperant que arribi la bona nova i tot canvii. Mentrestant, la protecció dels espais naturals es fa com si d’un zoo o una peixera es tractés. L’ús social i protecció del territori no poden anar per separat del desenvolupament econòmic.