Davant de la notícia de la possible creació d’un nou i gran polígon industrial a la Plana de Vic, un macro-polígon que els ajuntaments de Vic i Folgueroles estan promovent de forma conjunta i que suposaria la pèrdua de 1.000.000 metres quadrats de terres agrícoles, des del Grup de Defensa del Ter hem d’expressar que:
-Més urbanització de sòl no equival a més llocs de treball. De polígons industrials en tenim un munt, alguns encara completament buits. El problema econòmic del moment no és un problema de falta de sòl industrial, sinó quelcom molt més profund que no s’arreglarà amb mesures pròpies del segle passat. Cal remarcar que no falta sòl industrial, sinó feina per fer en tots els polígons que ja tenim fets i els que estan projectats. És irracional que se’ns vulgui fer creure, després de 10 anys de bogeria urbanística i ocupació del sòl desenfrenada, que ara toca construir molt més sòl industrial (macro-poligon) o molts més nous habitatges (Àrees residencials estratègiques), quan el mateix Consell Comarcal reconeix que hi ha prop de 17.000 habitatges buits a la comarca, i desenes de polígons mig empantanegats.
-Ara toca aprofitar el que ja tenim construït per aconseguir sòl sense sacrificar més terreny agrícola. La idea d’un gran polígon comarcal havia estat una reivindicació nostra per tal d’evitar la dispersió de petits polígons per tot el territori. Actualment cada poble ja té els seus dos o tres polígons, gairebé doblant, en pocs anys, la trama urbana i infraestructures viàries a la plana de Vic. Polígons que moltes vegades són simples magatzems, ocupen molt de sòl i donen poca feina.
-Estem cansats que es parli de productivitat i d’interès general, només referit a les grans empreses, que generen perilloses dependències, i que no aprofiten el potencial osonenc. Dipositar tanta confiança en grans empreses que han de venir de fora per donar-nos milers de llocs de treball ens sembla il·lús i una trampa a llarg termini. Sistemàticament s’ha menystingut la petita empresa, enfonsada moltes vegades per aquestes grans infraestructures que suposadament han de donar competitivitat. Creiem que cal apostar fort per les petites empreses, més integrades al territori, de circuits curts de distribució i que a la llarga poden deixar més valor afegit. La creixent ocupació del sòl a la Plana de Vic resta competitivitat a empreses agrícoles i ramaderes, de turisme rural, petits comerços i tallers, etc. Ens cal esperit emprenedor per generar activitat econòmica que no necessiti importar mà d’obra barata, i sigui capaç d’aprofitar tot el potencial osonenc.
-El terreny agrícola no és un terreny desaprofitat, ni buit, ni terreny perdut. S’estan urbanitzant les terres més fèrtils de la comarca, que poden generar més aliment a la creixent població, i suposen una pòlissa de futur, ja que els terrenys agrícoles donen seguretat i flexibilitat. Una plana agrícola pot ser estratègica a pocs km d’una àrea metropolitana amb més de 5 milions de persones que mengen cada dia. La Xina ja està comprant terreny agrícola a Àfrica i Sud Amèrica, pel valor estratègic que poden suposar durant aquest segle XXI en què s’esperen grans canvis. I els nostres polítics, mentrestant, sense cap mena de visió de futur i enganxats per polítiques “desarrollistes” del segle XIX, continuen menystenint aquest valuós recurs que tenim.
Per tot això suggerim:
-Que urgeix un pacte pel territori en el qual s’assenyali límits a la ocupació del sòl, ja que no interessa en absolut un desenvolupament entès com un creixement continuat, doncs els recursos de que disposem son limitats. Cap altre generació d’osonencs es podrà permetre el luxe d’urbanitzar tantes hectàrees a la Plana de Vic, com hem fet els últims 20 anys.
-Que, si els nostres polítics acaben apostant per la construcció del nou macro-poligon, es promogui la requalificació a no urbanitzable de tots els polígons que estan projectats, mig començats o mig buits a Osona. Ja que semblen ser poc eficients proposem que es retornin les terres als pagesos que les menaven, o se cedeixin a joves que vulguin fer de pagès i actualment no tenen cap possibilitat d’accés a la terra; seguint per exemple el model francès de Banc de Terres.
-Que ens sembla més assenyat potenciar els recursos propis, que ens fan únics i diferents en el context metropolità; és a dir els camps agrícoles. Amb una aposta decidida per la petita empresa vinculada a l’agricultura i ramaderia ecològica (producció, transformació i distribució) que treballin per abastir Osona i l’àrea metropolitana amb productes saludables i de qualitat; amb major requeriment de mà d’obra qualificada.
Des del GDT estem orgullosos i segurs que cal lluitar per un territori mosaic de diferents realitats. És una qüestió egoista i de pura eficiència productiva que com a societat preservem i mimem el lloc on vivim, ens relacionem i necessàriament ens hi sentim identificats. Un territori que en el fons ens ha donat sempre el nostre aliment, i ens el pot garantir en un futur. Així doncs, cal que el territori integri activitats humanes i econòmiques alhora que també pugui complir amb les funcions ambientals i paisatgístiques. En aquest equilibri hi juga un paper transcendental el món rural que conviu cada cop amb més pressions i que a la plana de Vic pot ser ben aviat residual.
El repte no és generar activitat econòmica per ser cada vegada més rics, sinó perquè les futures generacions puguin viure dignament en aquest país, en aquest planeta.
GRUP DE DEFENSA DEL TER,
Folgueroles a 15 de Març de 2010.