La conca mitja del Ter presenta un greu problema de contaminació per concentració de nitrats a les aigües subterrànies. A la comarca d’Osona, mentre cada cop més pagesos han hagut de plegar, grans grups industrials agro-alimentaris s’han consolidat acumulant poder i grans fortunes sense internalitzar per res els costos: ni socials, per les pèssimes condicions de treball i contractació del sector; ni ambientals, per la pèrdua de la pràctica totalitat de les fonts (si més no de la seva potabilitat). Les conseqüències les paguem entre tots. Seguint la via de socialització dels costos i privatització dels guanys.
Aquest despropòsit en l’àmbit ramader té l’origen durant la dècada dels setanta i vuitanta quan la indústria substitueix la cria artesana del bestiar. De la mà de grups industrials i veterinaris es va introduint progressivament un model intensiu d’engreix i criança de bestiar, seguint directius productivistes europees. A la comarca d’Osona es desenvolupa especialment el sector d’engreix del sector porcí així com les activitats directament associades a la seva transformació en producte de mercat com escorxadors, sales de desfer i la indústria agro-alimentària. Optant per una via de creixement a qualsevol preu.
Engreixar el bestiar intensivament bàsicament significa acumular el màxim número d’animals en el mínim espai possible i accelerar els ritmes d’engreix i creixement per tal de reduir costos.
En el sector porcí les defecacions a les corts passen a netejar-se amb aigua a pressió i es converteixen en una fracció totalment líquida: el purí. Així es deixen de produir els fems tradicionals barrejats amb palla i es passa a la producció de purins líquids amb una alta concentració de nitrats. Aquest purí produït en grans quantitats i, encara avui en dia, sense control efectiu s’aplica als camps i es filtra amb facilitat al subsòl i contamina les aigües freàtiques. Trencant l’equilibri ancestral entre necessitat de fertilitat de la terra i adob aplicat. Col·lateralment els camps han anat perdent el seu valor agronòmic i han passat a ser palanganes de purins per la puixança i poder del sector industrial-ramader que amb el temps va adoptant formes d’integració vertical de la producció (integrant des del pinso per l’engreix fins a la venda final de la carn o subproductes).
Les repercussions ambientals que se’n deriven són un greu problema: la comarca d’Osona (amb uns 150.000 habitants) té una cabana porcina superior al milió de porcs i es sacrifiquen anualment 5 milions de porcs vinguts dels 4 vents, la majoria d’ells en només 4 escorxadors. Això es tradueix en un sector super intensiu, concentrat i que produeix volums exorbitants de purins. L’Organització Mundial de la Salut considera l’aigua com a no potable a partir de concentracions de nitrats per sobre dels 50 mg de nitrats per litre. A la part més baixa d’Osona, a la Plana de Vic és habitual trobar fonts entre els 100 i 300 mg de nitrats/l. Un problema que afecta també a altres regions fortament especialitzades en aquest sector, per exemple el Pla de Lleida o l’Empordà – a Catalunya – o la Bretanya francesa – si mirem a Europa.
D’altra banda, la ramaderia intensiva comporta un excés de purins però també una exigència de consum espectacular d’aigua. L’abandonament forçós de pous contaminats i l’elevat consum d’aigua de les granges també han contribuït a la sobreexplotació i assecament de rius i rieres de cabal superficial.
També ha suposat l’acorralament de les pràctiques tradicionals i familiars al món rural (per la dificultat de competir i assumir per si soles les inversions necessàries) i la pèrdua de la pràctica totalitat de fonts i pous d’aigua per l’alta concentració de nitrats.
Convé recordar que el sector ramader tracta amb éssers vius, els animals. Que al cap i a la fi són els protagonistes de la història. En la producció intensiva aquests són tractats d’una forma com a mínim immoral. Per exemple, el porc deixa de tenir uns cicles de creixement naturals per reduir-los a la meitat i progressivament s’adapta el seu cos a una alimentació de laboratori. L’alta concentració del bestiar i la calor exigeix multiplicar els medicaments per evitar plagues i malalties i s’administren de forma abundant i preventiva antibiòtics facilitats per grups veterinaris i pinsaires. Així, a l’acumulació nitrats a les aigües subterrànies també cal afegir-hi l’acumulació de traces d’anitbiòtics procedents de la ramaderia intensiva.
L’administració lluny de plantar cara al sector més aviat se n’ha fet còmplice i ha optat per solucions finalistes que intenten mitigar la problemàtica, diguem-ne al final del tub. Els darrers anys, coincidint amb un augment de la consciència ciutadana pel medi ambient, han proliferat plantes de tractament de purins. Unes enormes i costoses instal·lacions que assequen el purí en grans calderes, cremant gas natural vingut expressament per la ocasió. Aquest purí assecat és més fàcil de transportar i manejar que en la fracció líquida i s’espera trobar-li sortida com a adob en mercats estatals i internacionals.
Tot aquest muntatge xirrica per tot arreu i només és possible gràcies al baix cost del transport i la proliferació d’infraestructures. Un model dificil de mantenir i indesitjable si tenim en compte les constants tensions geopolítiques que suposa i que el seu elevat consum no fa sinó agreujar l’escalfament del planeta.
El paper que tindrà l?aigua en un futur i la seva repercussió social farà progressivament les coses retornin al seu lloc. Algun dia a Osona esperem que les fonts i cabals d’aigua no siguin meres restes arqueològiques.
La disminució de la cabana porcina i retornar a pràctiques com el jaç de palla així com la cria de porcs ecològics hauria de ser l’inici de agafar el problema per les pròpies arrels. A nivell personal cal un replantejament del consum de carn i en general reduir els circuits de distribució acostant productors i consumidors. El món del camp i la ciutat són dues cares d’una mateixa moneda, i a tot arreu s’hi mouen masses bitllets en poques mans.
Sergi Solà
Membre del Grup de Defensa del Ter