Lluís Muntal – Desordre urbanístic. Mobbing rural

En els últims mesos s’ha despertat a Catalunya i a Osona també, una important onada de construcció de plantes de tractament de runes.
És una activitat interessant des del punt de vista de recuperació de materials, d’estalvi d’extracció d’àrids naturals i estalvi d’abocadors de runes, amb els seus impactes respectius.
És clarament una activitat industrial. Fa uns processos industrials a uns materials que provenen d’enderrocs d’edificis i genera productes que retornen a la construcció.

El desordre urbanístic comença quan aquestes plantes s’ubiquen en sòl agrari. La llei del sòl defineix quines activitats es poden fer en uns i altres sòls, i és clar que les activitats industrials cal fer-les en sòls qualificats com a ús industrial.
Com és possible doncs, que s’autoritzin activitats industrials en sòl agrari? Existeix una fórmula que s’anomena Pla Especial, permet altres usos en sòl agrari amb un condicionant fonamental: que siguin activitats d’interès públic.

La interpretació que puguem fer d’interès públic és també fonamental per no caure en privilegis i arbitrarietats. Que no són d’interès públic les fusteries, les metal·lúrgiques, les químiques, les càrnies, els comerços, les farmàcies o els restaurants? Amb quin autoritat moral es pot dir a totes aquestes empreses que comprin sòl urbà quan permetem a altres en sòl rústic?

Per quins motius les nostres plantes de tractament de runes no es porten a terme en sòl industrial, que és el sòl natural per elles? Hi ha un únic motiu i és econòmic. El sòl agrari és molt més barat que el sòl industrial. En el fons estem parlant de diners, senyors!

Que potser el món de la construcció no pot internalitzar els costos de reciclar els seus residus si no és a base d’obtenir sòl barat? A les veïnes comarques del Vallès i Baix Llobregat, hi ha plantes d’aquesta mena ubicades en polígons industrials, on fan aquesta activitat i sense provocar pols ni soroll, dons són naus tancades.
A més, el model utilitzat en aquestes plantes, és el del tractament conjunt. És a dir, que els constructors s’han agrupat en col·lectius per fer aquesta feina de manera concentrada, neta i ben ubicada.
A Osona en canvi, tant la planta de Calldetenes com les que es volen fer a Taradell i a Manlleu, són d’empreses individuals, a cel obert i en sòl agrari.

En aquests precisos moments de crisi, havent-hi com hi ha a la comarca tant excedent de sòl industrial sense activitat, com és possible que encarar fem malbé més camps de conreu?
Comencem a estar tips de participar en fòrums organitzats per les nostres administracions que treballen voluntariosament per tenir uns paisatges correctes, uns polígons ben comunicats, un urbanisme compacte i respectuós, fins i tot un camp potent i competitiu, i en canvi aproven aquestes intrusions tan descarades.

Lluís Muntal.
Unió de Pagesos
Grup de Defensa del Ter