En els últims dies he estat fent compendi d’algunes noticies que parlen de l’evolució recent d’un dels sectors econòmics més dinàmics de la nostra comarca, el sector agroalimentari, i hi ha quelcom que se m’escapa. Vagi per davant que escric des d’un cert desconeixement sobre les complexitats d’aquesta joia de la zona. Dic joia perquè almenys en termes quantitatius rellueix: segons dades d’un informe emès l’any 2005 per l’Observatori per al Desenvolupament Local d’Osona el sector agroalimentari representava el 20% del PIB industrial i el 24,5% de la ocupació industrial de la comarca. Si li sumem el 4% del PIB que representa l’agricultura i la ramaderia respecte el total podem dir que tenim davant un sector que mou un quart dels calés que es mouen per la comarca.
D’acord, he posat dades a allò que tots sabem, era per contextualitzar-nos abans de passar a exposar tot all? que no entenc. Situem-se en un context de crisi, en el que les dades d’atur i de reducció de l’activitat econòmica són esgarrifoses; es destrueix ocupació en gran part per una caiguda de la construcció que arrossega a pymes, autònoms i mà d’obra “poc qualificada” (ho poso entre cometes per a què quedi clar que és una definició arbitrària d’allò que és qualificat i allò que no).
Davant d’aquesta caiguda busco indicis de sectors que resisteixin el vendaval (l’agroalimentari em sembla un bon fil per on començar a estirar), busco titulars que alleugerin aquesta angoixa, aquesta por que provoquen tantes i tan repetides notícies negatives. El meu sentit de la deducció em fa buscar aquells icones del desenvolupament agroindustrial de la comarca, que segur que dels peixos grossos alguna cosa se’n deu dir… i bingo! “Casa Tarradellas va facturar l’any 2009 580 milions d’euros, un 5,6 més que l’any anterior” [1].
Per uns moments em tranquil·litzo, veig que els grossos resisteixen, i no només això, fins i tot s’expandeixen en plena crisi: L’empresa ha invertit [a desembre de 2010] 15 milions d’euros en la construcció d?un nou centre que ha aixecat just davant de l?empresa mare. ?B?? em dic ?almenys aquest motor no est? gripat i mira al futur amb una certa confian?a?.
Just quan comen?ava a acomodar-me en el confort psicol?gic de la not?cia, un titular perdut en una de tantes pestanyes que tinc ballant pel navegador d?internet em torba i em genera aquesta sensaci? d?estar-me perdent alguna cosa: “Osona ha perdut un total de 296 explotacions agr?ries en 10 anys, segons el cens agrari del 2009 que ha publicat l?Idescat i l?INE. Aix?, el nombre d?explotacions ha passat de les 2.076 (1999) a les 1.780 (2009), la qual cosa significa una reducci? del 14,25%” [2].
Aix? que mentre empreses com Tarradellas creixen en un context de crisi econ?mica hi ha un sector, l?estrictament primari, que est? en crisi, per? no des de que va esclatar la crisi financera internacional al 2008, sin? des de fa almenys 10 anys (quan no m?s)! ?s estrany que la ind?stria agroaliment?ria, que s?alimenta dels outputs del sector agr?cola i ramader, creixi mentre el segon es contrau. En aquest punt ?s on comen?o a buscar explicacions, i, s?, ja estic ben lluny del confort psicol?gic.
Recordo que a la facultat, quan cursava la llicenciatura d?economia, em parlaven de dos preceptes b?sics per al desenvolupament econ?mic: el primer ?s aquell que diu que de la combinaci? entre les millores tecnol?giques i la inversi? en les mateixes n?obtenim millores de productivitat. ?s a dir, posem m?quines en el nostre sistema productiu que ens permeten de produir la mateixa quantitat que produ?em amb menys necessitat de m? d?obra, o vist des de l?altre costat, produir m?s pel mateix cost, per tant de manera m?s ?eficient? (torno a rec?rrer a les cometes per all? de que quedi clar que ?s una definici? arbitr?ria que em van inculcar a la facultat). Per tant, les ?millores tecnol?giques? b? podrien explicar la reducci? d?explotacions agr?ries: n?hi ha menys per? que produeixen m?s perqu? ja no s?n pr?piament granges sin? m?s aviat f?briques mecanitzades de fer porcs… Aix? que, en aquest marc, trobem una explicaci?: hem perdut vora 300 explotacions agr?ries per millorar la productivitat (produir m?s barat).
El segon precepte ?s de les economies d?escala: b?sicament ve a dir que quant m?s grossa ?s una empresa i m?s espai ocupa en la cadena de producci? m?s barat pot fer el que feia fins llavors, o, dit d?altra manera, de manera m?s ?eficient?. Amb una altra frase rescatada d?uns dels articles que tinc oberts ho entendrem: “Casa Tarradellas ha iniciat aquest mes de desembre [2010] la producci? de farina per a les pizzes que fabrica (?) Aquest centre ?s un element m?s de la filosofia de l?empresa, que passa per treballar cada ingredient des de l?origen (…) el 50% dels derivats del porc que elaboren surten de les granges pr?pies que t? el grup sota el nom de Granges Terragrisa”. [3] Per tant, l?empresa en q?esti? s?expandeix perqu? es fa m?s ?eficient?, fent-se ella mateix la carn, la farina, etc.
Aparentment, de la m? dels dos preceptes (m?s tecnificaci? i m?s escala) hauria de fer net amb aquest neguit que sento, per? no en faig. Per qu? no? Qu? ?s el que no m?encaixa? No ser? que no em contenta el fet de que es perdin 300 explotacions agr?ries (amb tot el que significa en termes de p?rdua de cultura rural, sabers tradicionals, arrelament al territori) en favor d?una efici?ncia que no acabo de veure ben b? en qu? (i en mans de qui) reverteix? No ser? que em fa sospitar que la crisi eterna del camp pot tenir a veure amb la poca capacitat de negociaci? que tenen els pagesos quan es troben davant ?de gegants de l?efici?ncia? com Tarradellas (i altres associats com Mercadona) que poden literalment imposar les condicions que ells volen?
No ho s?, aix? de que amb una inversi? de 15 milions d?euros en una planta de 1.500 metres quadrats es generin nom?s 15 llocs de treball no m?acaba de conv?ncer3. De fet, si penso en la quantitat de pagesos que es poden veure obligats a deixar de produir porcs o blat (per les famoses pizzes) perqu? Tarradellas passa a produir-s?ho ell mateix de manera ben ?eficient? i ?qualificada?, i amb economies d?escala, encara trobo menys rep?s.
No ser? que aquesta visi? de ?desenvolupament? de produir grans quantitats de pizzes (amb una bona quantitat de calories) en grans plantes de producci? amb pocs treballadors i molts beneficis no quadra amb la imatge que tinc jo d?una ?bona? economia… una ?bona? economia on les empreses s?n petites i ben arrelades al territori; i tenen una visi? com? de desenvolupament per l?avui i pel dem? i per tothom; i estan especialitzades en la producci? ecol?gica d?alt valor afegit (econ?mic, en salut i pel medi ambient); i on, del dif?cil equilibri entre rendiment econ?mic, la generaci? de llocs de treball i el manteniment d?un m?n rural viu, no en surtin not?cies tan contradict?ries i poc confortants com que, en un mateix sector, molts desapareixen mentre uns pocs es van fent gegants.
Ruben Suri?ach
[1] i [3] http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_/15972/casa_tarradellas_fabricara_tota_farina_per_les_seves[2] http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/27430
Sobre l’autor:
Ruben Suri?ach Padilla, coordinador general del Centre de Recerca i Informaci? en Consum (publiquem la revista de consum responsable Opcions des de l’any 2002). Membre del Grup de Defensa del Ter i fill de les Masies de Roda. Economista de formaci?, periodista d’ofici i poeta d’afici?.