“FONTS I POUS CONTAMINATS, CADA DIA SOM MÉS POBRES”.
Sota aquest títol il·lustrador va tenir lloc el passat dissabte 24 de març a la sala d’exposicions de Can Puget (Manlleu) un acte organitzat pel Grup de Defensa del Ter en el marc del Dia Mundial de l’Aigua. L’acte va constar de dues parts.
Primerament va tenir lloc la presentació dels resultats de les fonts d’Osona, el Lluçanès i Ripoll pel què fa al contingut de nitrats (podeu consultar els resultats <a href=”https://sites.google.com/site/gdter2/home/GDT.NITRATS%20OSONA-RIPOLLES%2003-03-2012.pdf?attredirects=0&d=1″ target=”_blank”>clicant aqu?</a> i veure els mapes més avall).
En Joan Molera, de la comissió de les Fonts del GDT va explicar com es confirma la tendència pel què fa a la presència de nitrats als aqüífers d’Osona: a la majoria de fonts seguim igual o pitjor que els darrers anys.
(veure comparatives anuals i percentatges <a href=”https://sites.google.com/site/gdter2/home/DADES%20I%20COMPARATIVES%20FONTS%202012.pdf?attredirects=0&d=1″ target=”_blank”>clicant aquí</a>)
Aquest any s’han detectat uns valors màxim molt elevats. Amb la Font de la Salada a Gurb encapçalant el rànquing pel què fa a la presència de nitrats (420,40 mg/l), seguida de la del Casanell a Taradell (419,90 mg/l) i la de la Teula a Masies de Roda (375,70 mg/l).
Contrariàment la font dels Ferrers de Sta.Maria de Besora la que menys (0,5 mg/l).
Com a nota positiva del total de les 160 mostres analitzades entre Osona,
Lluçanés i Ripoll?s hi ha 83 fonts amb valors inferiors als 50 mg de nitrats per litre (que delimita la potabilitat de l’aigua).
La segona part de l’acte va ser la xerrada d’en Gabriel Borràs, ex-responsable de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua. Un autèntic luxe. En la seva presentació, especialment punyent i ben documentada, va posar els punts sobre les is pel què fa a costos públics que suposa la contaminació dels recursos hídrics locals arreu de Catalunya (amb instal·lacions de potabilització, dessalació i transport d’aigua) i la nul·la voluntat dels governs, actual i anterior d’instaurar un control real (més enllà de la burocràcia) pel què fa a l’és i destinació dels purins.
Un fet gravíssim i que suposa el robatori d’un recurs col·lectiu -com és l’aigua potable dels aqüífers- per l’avarícia d’un sector productiu: el de la indústria agroalimentària còrnica i la dels seus aprovisionaments. Els beneficis econòmics del qual recauen en poques mans amb la connivència de l’administració i passant la factura a tota la societat.
Un tema que des del Grup de Defensa del Ter fa anys que estem treballant i seguirem denunciant!