Diumenge al migdia es va arreglar el temps i vam decidir sortir a donar una volta. A la tarda recorríem la costa del maresme per la N-II. A l’altura de Vilassar trànsit dens i congestió a les vies circumdants. En aquest punt un altre mar ens acompanyava paral·lelament a la nostra trajectòria, es tracta de la considerable superfície coberta de plástic, formada pels hivernacles dedicats en major part a la producció de flor, plantes de jardí i verdures.
L?estampa es repeteix, any rera any, cada 22 d’abril a la tarda, sigui festiu o feiner, les carreteres d’aquesta zona es col·lapsen de vehicles que acudeixen a buscar la flor que serà protagonista del dia després, mentre els llibreters corren atrafegats classificant i traginant llibres que lluiran als carrers i places de Catalunya l?endemà. Floristeries, entitats, centres escolars, ONG, associacions, entre altres acudeixen aquell dia allà a buscar milers de roses. En l’imaginari col·lectiu resta fixat que les roses surten d’aquesta zona de concentració de producció de flor i planta ornamental.
Però el viatge d’aquestes roses és molt més llarg. En realitat, molts d’aquests punts el dia 22 d’abril sols actuen com a centres de distribució de roses procedents d’indrets allunyats. Poc més del 10% de les roses que es venen per la Diada de Sant Jordi són produïdes a Catalunya. La resta provenen principalment de països com Colòmbia i Kenya (directament o via Holanda).
El que potser no sabem és que la floricultura per exportació en aquests països del Sud genera altíssims impactes ambientals, degut al continu i desmesurat és de productes microquímics, i a les elevades necessitats d’aigua. Igualment els llocs de treball que genera són altament precaris, amb jornades laborals llarguíssimes, contractes de curta durada, la sindicalització no està autoritzada, i tot a canvi d’uns sous minúsculs. També hi ha un elevat índex de malalties laborals (migranyes, al·lèrgies, gastritis, etc.), associades a l’ús intensiu de productes químics. És una floricultura intensiva que es dedica a proveir els mercats exteriors amb flors produïdes a baix preu, i alhora deixa en un segon pla la producció d’aliments per la pròpia població d’aquells territoris.
Mentrestant, al nostre país molts productors tenen grans dificultats per sobreviure. Aquí trobem pràctiques de cultiu més respectuoses amb l’entorn i millors condicions laborals (per la legislació existent). Però les flors cultivades a altres països, en circumstancies que deixen molt que desitjar, arriben aquí, i representen una competència ferotge per les produccions locals. D’aquesta manera cada dia són menys els productors que podem trobar al Maresme, i cada dia són més les flors que ens arriben d’altres països, fet que va en clar detriment de la sobirania agrària del nostre país.
El consum responsable també es pot practicar el dia de la Diada. Pregunteu per la procedència de les roses a qui us les ven. Busqueu les produïdes aprop i rebutgeu les llunyanes. El més agradable d’aquestes és que fan olor! També es conserven en bon estat durant més dies. Si a més ens les servissin sense embolcalls innecessaris encara millor.
Ester Comas i Argemà
Sobre l’autora:
Simpatitzant del GDT. Enginyera agrònoma de formació i per vocació. Delegada catalana de la ONG Veterinaris Sense Fronteres, organització que poc té a veure amb el que el seu nom fa intuir, des d’on es treballa en xarxa per la Sobirania Alimentaria dels pobles. Professionalment està embrancada en una nova i engrescadora aventura, la cooperativa Sambucus dedicada a la producció ecològica, restauració de proximitat i serveis associats.