Benvolguts,
Durant la tarda del dimarts 6 de març, als jardins de Can Parrella de Torelló, ha tingut lloc una roda de premsa en relació a l’aqüífer contaminat amb dissolvents del mateix municipi i a la causa judicial associada contra les empreses COVIT i VEM.
A continuació trobareu la nota que el Grup de Defensa del Ter hem lliurat als mitjans durant l’esmentada roda de premsa.
Us n’agrairíem la divulgació.
…………………………………………………………………………………………
(Per descarregar el text en format .pdf clica <a href=”https://sites.google.com/site/gdter2/home/Escrit%20x%20mitjans%20-%20roda%20de%20premsa%206-3-2012.pdf?attredirects=0&d=1″ target=”_blank”>aqu?</a>)
AQÜÍFERS CONTAMINATS DEL GES
Onze anys després… Qui contamina no paga.
La contaminació per dissolvents clorats al subsòl de Torelló va ser descoberta a principis del mes de desembre de l’any 2000, a partir de les analítiques del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya fetes sobre l’aigua de la xarxa d’aigua potable de la població. Poc després, fou trobat el dissolvent contaminant al pou de captació d’aigua potable de la zona esportiva i fou descobert en grans concentracions en els pous de dues empreses del polígon Puigbacó:
COVIT S.A. i VEM de Tapas Metàlicas S.A., que utilitzaven aquest dissolvent en els seus processos industrials.
Els presumptes abocaments d’aquestes empreses han suposat:
1- Un risc greu per a la salut dels habitants de Torelló. Cal recordar que es va detectar percloroetilè a les aixetes de les cases particulars, molt per sobre del legalment permès. Aquest dissolvent és qualificat com a probable cancerigen per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC).
2- Un gravíssim risc ambiental, contaminant una àmplia zona dels subsòl de la població de Torelló i de l’aqüífer del riu Ges que abasteix d’aigua a la mateixa població. La contaminació es manté encara onze anys després de ser descoberts els fets. S’ha convertit en crònica i irreversible, ja que els dissolvents que van ser abocats són de molt difícil eliminació. Això suposa la pèrdua d’un recurs natural molt valuós i de primera necessitat, que facilitava l’obtenció d’aigua potable de gran qualitat.
3- Un cost econòmic enorme. L’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament de Torelló han gastat milions d’euros en uns treballs de descontaminació que no han acabat encara. Els costos de la descontaminació són pagats amb diner públic, és a dir, per tots nosaltres. En temps de retallades i fortes restriccions pressupostàries es fa més evident que mai la importància i el valor dels recursos naturals, puig en altres moments resultava més fàcil de tapar el problema a base de grans sumes de diners pagades per tots. El respecte pel medi ambient no és un luxe de rics, sinó tot al contrari, un element clau per evitar riscos per a la salut, degradació ambiental i enormes despeses econòmiques.
L’ajuntament de Torelló tenia en aquest pou, un recurs de gran qualitat a molt baix cost, ara té un greu problema d’abastament d’aigua. La gent de Torelló i tots nosaltres som una mica més pobres. L’activitat econòmica mal enfocada no crea riquesa. En aquest cas crea misèria. I potser els nostres néts ens en demanaran explicacions.
Tot i els esforços que ha fet el Grup de defensa del Ter des del 2001 per aclarir legalment les responsabilitats, onze anys després de descobrir els fets, encara no sabem quan començarà el judici. El GDT, com a acusació popular, ha presentat al Jutjat d’Instrucció número 1 de Vic el seu escrit d’acusació.
En aquest, s’acusen penalment tres persones que hi havia al capdavant de les dues empreses. Les responsabilitats civils que es deriven dels fets són, com hem dit, milionàries. De moment els costos són pagats amb diner públic.
Volem denunciar públicament que encara ningú hagi assumit les seves responsabilitats, per uns fets que es van descobrir l’any 2000, degut principalment als continus entorpiments legals provocats pels advocats de l’empresa. Reclamem que es faci justícia en un temps raonable ja que si no es contribueix a degradar l’estat de dret i la mateixa democràcia. En aquest cas, es causa un greu prejudici a tots els ciutadans i a les administracions públiques que han gastat una enorme quantitat de diner públic.
Els fets presumptament provocats per COVIT S.A. I VEM de Tapas Metàlicas S.A. representen l’exemple clar d’empreses que no internalitzen costos; ingressen els beneficis de l’activitat mentre que entre tots plegats en paguem els costos. Una vegada més socialitzem només les pèrdues. Ens trobem davant d’un problema ambiental, però sobretot socioeconòmic.
Depenem dels recursos naturals, per viure i per realitzar activitat econòmica. Per tant, el respecte pel medi ambient no ha de ser una opció, sinó una condició. No podem permetre’ns el luxe de degradar irreversiblement els recursos naturals ni podem posar en perill la salut de les persones. Tampoc sembla sensat, perquè no té futur, seguir insistint en un model de creixement econòmic que no contempla en els seus balanços els recursos naturals; un sistema econòmic de ficció, evidentment desconnectat de la realitat.
GRUP DE DEFENSA DEL TER
Torelló, 6 de Març de 2012