Una esplèndida tarda de primavera, un dissabte de maig, el Grup de Defensa del Ter, hem volgut celebrar una fontada. Com les d’abans. Com quan anar a la font era una festa, una delícia, un plaer senzill i a l’abast de tothom.
Perquè les fonts són el més meravellós regal de la natura. L’aigua, la creadora de vida, troba la seva expressió més pura, en el raig cristal·lí de les fonts. L’aigua que el sol arrenca de l’oceà infinit, el vent i els núvols l’ofereixen arreu de la falda estesa de la mare terra, i ella, amorosa, l’acull dins les entranyes, i purificada, l’escampa, generosa, en innombrables fonts, per el gaudi, la salut i la vida de les seves criatures.
I així, les fonts esdevenen les mares que infanten els rierols i les rieres, que, units en nombre incomptable, engendren els grans rius, les artèries que transporten i nodreixen l’immens estol vivent que batega en el món.
I els homes, des d’el més pregon dels nostres orígens, ens hem aplegat vora les fonts, a la riba dels rius o les rieres i hi hem fet la nostra llar. I hem crescut i hem prosperat.
Malauradament, el corc de la cobdícia i l’estupidesa barrina implacable el benestar, l’equilibri i la saviesa que haurien de presidir sempre l’activitat humana.
I un grapat de ximples, amb la indiferència còmplice de tanta gent, han destruït, i segueixen destruïnt aquesta estructura fonamental del nostre benestar i de la nostra vida.
Tantes i tantes fonts, miserablement contaminades, aboquen purins i tristesa en esquàlids torrentots farcits de nitrats, i tantes altres fonts, sobreeixidors com eren dels aqüífers subterranis, perforats i escorreguts sense control, ja fa molt de temps que deixaren caure les darreres llàgrimes i es van eixugar i van desaparèixer entre l’oblit i la desídia.
Per això som aquí, per retrobar uns paisatges encisadors, per festejar la màgia de les darreres fonts cristal·lines, per gaudir de la companyia de tots vosaltres, per omplir-nos l’ànima de cants, de música, de poesia. Per enfortir el nostre compromís i la nostra lluita contra la irracionalitat depredadora i l’avarícia cega d’un sistema embogit.
Per compartir una meravellosa tarda de primavera en aquest indret fascinant, bo i recordant la Núria, en Joan, i tants altres companys de lluita que, enamorats de la nostra terra i de la bellesa de la natura, temps ha van emprendre el camí de retorn.
I certament, arran de la font, s’hi endevina, lleu i amable, el rastre de la seva presència.
«No callarà la cançó de la font, mai més.»
Font de la baronessa, 16 de maig del 2015
Grup de Defensa del Ter
Jesús Soler i Vilaró