Vet aquí que fa molts anys, en un bonic poble a la vora del Ter anomenat Torelló, va passar un cas com un cabàs.
La gent que hi vivia, gent treballadora, amable, honesta, (bé, sí, també hi vivia algun banquer, i algun altre que bellugava massa diner sota mà, com a tot arreu!); deia, que la gent feien la seva vida tranquil·lament, sense sospitar ni de lluny el que estava passant.
Resulta que a Torelló, hi havia,-i encara hi ha- dues empreses situades cap els afores, a la vora del Ges, -que és un riuet modest i bufó que travessa tot el poble per anar a petar al Ter-, dedicades a fabricar peces metàl·liques diverses, com ara taps per botelles, on treballaven a cor-què-vols una colla de torellonencs.
Va passar que un dia, tornant a casa per la voreta del Ges, van veure surant aquí i allà en les bassetes del riu, tot de peixos panxa enlaire. No era pas la primera vegada. Es veu que els peixos d’aquell tram de riu tenien la mania de morir-se tots alhora, de sobte, i amb una certa i lamentable freqüència.
Com altres vegades, algun vilatà indignat va avisar a l’ajuntament, i com que tampoc hi tenia massa fe, també va avisar al GDT, que tenien un petit local social a Manlleu.
El Grup de Defensa del Ter, una colla de somniadors eixelebrats i protestaires, que ja feia un grapat d’anys que perdien el temps, la paciència i els quartos amb tot de mogudes romàntiques imaginatives i esbojarrades, i amb articles i denúncies de tota mena, pretenent, -ai senyor!- recobrar la vida i l’aigua neta del Ter i la salut ambiental del territori, prou maltractats per la cobdícia i la impunitat d’alguns pocavergonyes.
El cas és que, ja sia per el merder que van muntar -altra vegada- els GDTerus, ja sia per alguna rara conjunció astral, aquella vegada les autoritats responsables -és un dir-, van ordenar unes anàlisis prou completes, de l’aigua del Ges, i de passada de la de les aixetes del poble i dels pous de l’aqüífer del Ges que la subministrava.
I quina no fou la seva sorpresa, (i la de l’Ajuntament i els vilatans) quan les anàlisis varen assenyalar la presència, tant al riu com a les aixetes, d’uns perillosos dissolvents clorats.
Aquests dissolvents, el tricloretilè i el percloretilè, van ser trobats en concentracions molt per sobre de les màximes admissibles per l’aigua de consum.
Abocats al medi natural són un poderós contaminant que afecta greument a la fauna aquàtica i en l’organisme humà, resulten tòxics, potents cancerígens i teratogènics, -que vol dir que afecten als embrions dins la panxa de les mares gestants- en dosis molt petites.
Amb la lògica alarma, ràpidament es va posar en marxa una complexa investigació, que finalment va assenyalar aquelles dues empreses de què us parlava: Covit.SA i Vem.SA.
L’abastament d’aigua de Torelló, provenia de diversos pous en l’aqüífer al·luvial del Ges, el mateix en el qual, aigües amunt, hi ha els pous on -presuntament- s’abocaven els tòxics.
Les xifres que sortiren de la investigació són esfereïdores. Podria tractar-se -presuntament- de desenes de tones de dissolvents usats, abocades al riu, als pous, o evaporades a l’aire, ja que són volàtils. Cal esmentar que un sol gram d’aquests dissolvents pot contaminar fins a 100.000 litres d’aigua.
Es desconeix l’abast del possible consum d’aigua contaminada, dels habitants de Torelló, i el seu possible impacte en la salut pública, els anys abans, fins que no es va conèixer el problema.
Un cop coneguts els resultats de la investigació, es van fer diverses denúncies a l’Audiència Provincial, per part de la fiscalia de Medi ambient, L’Ajuntament, l’ACA i el GDT.
En plena moguda, el GDT aprofitant la data en què es celebra el «Dia Mundial de l’Aigua» vam escenificar davant d’un pou contaminat, per fer visible el desastre a l’opinió pública, una versió especial de la festa, anomenada: «Dia Mundial del Dissolvent». El del testimoni fotogràfic.
I va anar passant el temps. I un rere l’altre van anar caient els anys. I van anar passant coses.
-Uns quants pous d’abastament del poble es van haver de tancar. Amb els maldecaps evidents, per poder donar aigua a tothom en els mesos de major consum.
-L’Agència Catalana de l’Aigua, va posar en marxa una sèrie d’enginys i construccions per mirar de descontaminar l’aqüífer, amb resultats decebedors.
-L’abastament de Torelló, reduït a la misèria a causa de la contaminació, ha acabat abocant a la construcció d’una nova potabilitzadora de l’aigua del Ter, que aviat entrarà en servei i que ha costat un grapat de milions que hem pagat els contribuents.
Per la seva banda, les empreses, varen contractar els caríssims serveis com advocat defensor, d’un dels jutges-estrella de l’època, amb resultats notables. A còpia de recursos i «enginyeria judicial» es va anar allargant i complicant el procés.
El principal acusat, un home ja gran, va morir fa uns anys.
En una de les moltes giragonses de la defensa, recentment es va arribar a proposar l’arxivament de la causa, amb la indignant aquiescència dels organismes de l’acusació. Només el recurs decidit del GDT ho va impedir.
I heus aquí que després d’un rosari de despropòsits i de quinze llarguíssims i increïbles anys, aquest dilluns, hauria d’haver començat finalment, el judici contra els acusats supervivents, quan VEM.SA i COVIT ja han canviat de propietari.
Les asseguradores de les empreses, si se’n determina la culpabilitat, hauran de fer front a les indemnitzacions que demana l’ACA -poc més d’un milió d’euros- i l’Ajuntament, -vuitanta mil-, al nostre entendre, quantitats ridícules per compensar les enormes despeses que ha generat i que generarà aquest lamentable episodi.
En el camí cap a la perfecció, la justícia d’aquest país, té un bon tram per recórrer.
I no estic segur que el transiti en la direcció correcta.
Jesús Soler i Vilaró, Grup de Defensa del Ter