Els lluçanesos assedegats

Doncs sí. El Lluçanès té sed.
El Consell Comarcal d’Osona va aprovar fa uns mesos una portada d’aigües a 4 municipis més del Lluçanès. Una altra. Quan encara és calenta la portada d’aigües del 2007.
La sequera, diuen.
Es veu que en els darrers anys que no ha plogut gaire, alguns pobles en emergència hídrica han hagut de ser abastits amb camions-cisterna. Terrible. El capriciós clima mediterrani, ja se sap.
El Consell Comarcal, amb el suport de l’ACA, han fet mans i mànigues per resoldre aquesta angoixant situació i complint el seu deure de vetllar pel benestar dels osonencs ha aconseguit aprovar el projecte per fer arribar el preuat líquid i garantir el subministrament als soferts ciutadans lluçanesos. Un altre exemple de gestió eficient.

Tot i que, en el procés d’aprovació es van sentir algunes veus discordants, -dels protestaires habituals, el GDT, naturalment, i un parell de partits polítics -; i àdhuc un dels municipis, -Lluçà- es va despenjar del projecte.
Al·legaven els disconformes, que tenien fonamentades sospites que l’aigua tan anhelada no era per servir la població sinó per abastir les granges de porcs. Tal vegada perquè casualment s’havia posat en marxa la construcció d’una nova macrogranja a Serrarols.
El Consell Comarcal, els hi va retreure indignat, que vinculessin la portada d’aigua de boca als ciutadans amb el consum de les granges. No tenia res a veure!
I per aclarir-ho, va presentar un seguit de xifres, de metres cúbics solicitats i projectats que ho demostraven sens dubte.

Un servidor, que he treballat tota la vida en una gran empresa d’aigües, familiaritzat amb aquestes magnituds, n’ha fet l’efecte que els números no acabaven de quadrar. I amb els companys del GDT, hem fet uns petits càlculs que si tenen la paciència de continuar llegint, intentaré explicar-els-hi.

Resulta que al Lluçanès, hi viuen feliçment al voltant de 8.000 persones. I aquesta població, no ha pas crescut, més aviat ha disminuït una mica, al llarg de més d’un segle.
Resulta que al Lluçanès, un territori immens, on neixen vàries cabaloses rieres, al llarg de tantíssims anys, amb sequeres incloses, mai hi havia hagut cap problema de manca d’aigua.
Resulta curiós, que els darrers 20 anys, amb la mateixa població, de sobte escassegi alarmantment l’aigua, abans tan abundosa.

La portada d’aigües de l’any 2007, puja a 4 municipis 1.100 m3/dia, que repartits entre els dos milers d’ànimes que hi viuen, toquen a… 550 litres per persona i dia!!. La qual cosa converteix als lluçanesos en els més assedegats del món, sense cap mena de dubte. I encara en necessiten més!

Una altra possibilitat, la rebutjada tan enèrgicament pel Consell Comarcal, seria que la cabana porcina lluçanesa, ajudés amablement als ciutadans que han pagat la portada, a consumir tan descomunal ració d’aigua.
Fent un cop d’ull a les xifres oficials veurem que la població porcina lluçanesa ronda la modesta xifra de 250.000 animalons. Diverses fonts xifren entre 25 i 40 litres/dia l’aigua que consumeix cada porc en les granges industrials. El que significa que, al Lluçanès, el conjunt de les granges necessiten, pel cap baix, entre 6 i 10 milions de litres d’aigua al dia. No res, unes 20 vegades l’aigua que consumeixen des de sempre els seus pacients habitants.

Habitants que han vist desaparèixer l’aigua dels seus proveïments de sempre, consumida per els grans industrials dels porcs que la retornen a les terres lluçaneses transformada en 6 o 10 milions de litres de purins diaris per «adobar» descontroladament els camps i de passada contaminar els pous i les fonts que els abastien. I ha calgut fer grans portades d’aigua «pels veïns», que en realitat utilitzen les granges per arrossegar les dejeccions dels porcs automatitzadament, tot produint els purins, estalviant així la ma d’obra que caldria. Portades d’aigua que hem hagut de pagar els ciutadans, com sempre.

I al damunt, he llegit darrerament, que els grans industrials porcins han posat el crit al cel davant la pretensió de l’ACA de fer-els-hi pagar el «Canon de l’aigua» com paguem tota la resta de consumidors, del qual estan inexplicablement i il·legítima exclosos. I se n’han sortit.

Jesús Soler i Vilaró, Febrer del 2015