L’Ajuntament de Vic talla els magnífics oms de la rambla.
Els arbres d’una ciutat, no són mobiliari urbà. No es poden canviar de lloc, no es poden substituir al ritme de les noves tendències urbanístiques, ni envernissar, ni pintar, ni enrajolar amb granit gris… No són material decoratiu. Són éssers vivents, habitants de ple dret de la ciutat, companys silents i amables de la vida de les persones, llar i refugi d’ocells, i elements fonamentals de l’ecosistema urbà, que permet, propicia i garanteix la qualitat ambiental de la ciutat i la millor convivència de la seva biodiversitat.
Són, ni més ni menys que ciutadans. Alguns d’ells ja venerables i mereixen el nostre respecte i la nostra estimació. I no són ciutadans passius. Malgrat la seva aparent immobilitat, treballen eficientment per aportar valuosos serveis a la ciutat. A canvi de res, o de ben poc.
Res ni ningú és tan eficient com ells reduint la contaminació i millorant la qualitat ambiental de les ciutats. L’enorme superfície vivent de les seves innombrables fulles, atrapa quantitats ingents de les perilloses micropartícules procedents de les combustions, mantenint més neta la ciutat i els nostres pulmons; assimilen diòxid de carboni, regulen amb gran eficiència la humitat ambiental i suavitzen les temperatures estalviant consum energètic.
Algú dóna més?
Les ciutats més sàvies del món així ho han sabut entendre, i els seus consistoris -i tots els seus habitants- protegeixen, cuiden i estimen els seus arbres i de retruc esdevenen molt més confortables, eficients i cíviques.
L’Ajuntament de Vic, tristament, no té entre les seves prioritats la protecció i l’estima d’aquests exemplars ciutadans. I conseqüentment del benestar de la resta. Els vigatans ho sabran veure i és a les seves mans l’elecció dels qui sàpiguen defensar millor els interessos i el benestar de tots.