Mala qualitat dels rius a la Plana de Vic. Toni Coromina

Un informe sobre l’estat dels cursos fluvials de la comarca d’Osona dut a terme pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis ( CERM), indica que alguns trams dels rius Gurri, Mèder i Rimentol al seu pas pel municipi de Vic mostren una qualitat biològica mediocre o dolenta. En aquests llocs, la concentració de nutrients (amoni, nitrats, nitrits i fosfats) ha augmentat considerablement, sobretot en zones de molta densitat humana i de gran activitat agrària.

Passa el mateix amb el Ter després del seu pas per Manlleu. L’augment de nutrients coincideix amb el tancament de les plantes de purins. Tot i això, l’informe assenyala que el conjunt de rius d’Osona –entre els quals hi ha el Ter abans d’entrar a Manlleu– manté una qualitat biològica acceptable.

Núria Sellarès, enginyera del CERM, apunta que “el poc cabal i el llarg període de sequera han afavorit la concentració de nutrients, a causa de la falta de dilució a l’aigua dels rius. Una altra causa probable de la situació és l’excés d’ adob que s’ aboca als camps, que es pot convertir en un important focus de contaminació difusa de nutrients (nitrogen i fòsfor) als cursos fluvials.”

L’estudi –que ha mesurat el cabal i ha determinat la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, així com la qualitat fisicoquímica i biològica de l’aigua–s’ha fet en 22 trams fluvials dels municipis de Vic, Manlleu, les Masies de Voltregà, Torelló, Taradell, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Roda de Ter, Vilanova de Sau, Tavertet, Rupit i Santa Eulàlia de Riuprimer.

Marc Ordeix, que ha dirigit el treball, explica que “des del 1991, no s’havien detectat valors tan elevats de compostos de nitrogen i fòsfor a les entrades de Vic del Gurri i el Mèder”. “Les dades dels anys 2014 i 2015 –afegeix– semblen indicar que aquests valors es deuen a la gestió parcial o insuficient dels residus ramaders de la comarca. Això ha portat a considerar les aigües dels pous d’Osona pràcticament inutilitzables per beure”.

Els trams mitjans del Gurri i el Mèder estan afectats bàsicament per l’ocupació de les seves ribes per camps de conreu, que redueixen el bosc de ribera a una única línia d’arbres i vegetació aquàtica arran d’aigua.

En el cas de Vic, l’estudi destaca que la baixa qualitat de l’hàbitat del Mèder és més evident en un tram que està canalitzat i amb formigó a la riba, de manera que el riu no es pot comportar de manera natural. La vegetació de ribera és pràcticament inexistent i, quan hi és, està alterada i modificada.

L’informe del CERM destaca positivament dos punts del Gurri i el Mèder, al municipi de Vic, on l’Ajuntament està duent a terme precisament actuacions de custòdia i recuperació ambiental. Des del 2008, quan es van iniciar les treballs de recuperació del bosc de ribera, la seva qualitat ha passat de ser molt dolenta a intermèdia, de manera que ha millorat progressivament.

D’altra banda, el resultat de les anàlisis que s’han fet en 116 fonts de la comarca d’Osona a càrrec d’un laboratori de Torelló a instàncies del Grup de Defensa del Ter, han posat en relleu que el 42% no són potables. És un valor inferior al de l’any 2014 i que s’atribueix a la sequera, un fet que comporta que algunes de les fonts s’hagin assecat o que el nitrat hagi quedat retingut a les primeres capes dels terrenys.

Toni Coromina ( La Vanguardia, Vic 18/04/2016)