Relat i manifest de PorcAventura

Primer de tot, l’organització, Grup de Defensa del Ter, VSF – Justícia Alimentaria Global i Lluçanès Viu, volem agrair a tots els participants i col·laboradors que han fet possible desinteressadament l’èxit de Porcaventura, un viatge sorprenent a través de les afectacions del model porcí industrial a Osona.

Aquest dissabte 15 d’octubre 60 persones ens vam unir per omplir un autocar i fer un “tour” per la comarca d’Osona encapçalats per la pancarta «Sobren porcs i falten pageses». El viatge va consistir en 7 parades on diferents ponents ens van explicar amb detall les diferents afectacions del model intensiu porcí al territori, la salut i la societat.

Primer de tot vam visitar la Font Salada (Gurb) una de les fonts més boniques i més contaminades de la comarca. Allí en Fortià Prat (Laboratori Farmacèutic Prat) ens va fer un anàlisi de quin tipus de contaminació ens trobem i com ha arribat a les aigües subterrànies. Seguidament en Moisès Subiranas (Plataforma Aigua és Vida) ens va detallar les importants conseqüències de la contaminació dels aqüífers en la gestió de l’aigua de consum als pobles.

La segona parada va ser a la granja de Serrarols al Lluçanès on l’Eva Boixader (ex-alcaldessa de Lluçà) va posar-nos en coneixement de les diferents iniciatives que s’havien fet per evitar que una granja de 200 xais s’ampliés com a macrogranja de porcs (sense èxit) i de la pressió al territori que exerceixen les macrogranges del Lluçanès. També la Sònia Resina (entitat VSF – Justícia Alimentària Global) ens va detallar les condicions dels animals en les granges de producció intensiva on són considerats com a màquines de produir i com s’ha ajustat el seu dia a dia a aquesta finalitat.

La tercera parada va ser a l’escorxador d’ESFOSA on la Roser Iborra (col·lectiu de Càrniques en Lluita) ens va posar al dia del conflicte que es viu en aquests llocs degut a pràctiques laborals inacceptables com ara la xenofòbia o la utilització de falses cooperatives de treballadors. Seguidament es va fer una roda de premsa on es va presentar el manifest que hem adjuntat en aquest escrit.

Com que era ja l’hora de dinar, ens vam entaular per gaudir d’una fantàstica paella vegetariana cuinada allí mateix.

Després de unes ràpides infusions vam arribar-nos fins a la planta d’incineració de purins de l’Esquirol on en Sergi Solà i la Ginesta Mary (Grup de Defensa del Ter) ens van explicar que aquella gran estufa no solucionava la problemàtica dels purins, ja que només s’hi tractava un petit volum de purins i a un cost molt elevat, i que, a més era una estafa a la població en general ja que se sostenia gràcies a les subvencions públiques i no pas a les quotes de la indústria en qüestió.

Seguidament vam apropar-nos a uns camps entre Vic i Manlleu on es fan males pràctiques amb la gestió de purins convertint-los en camps abocador. Allí en Carles Mencos (Sindicat Unió de Pagesos) ens va explicar com la industrialització del sector ha transformat la pagesia i com a Catalunya aquest fenomen s’ha traduït en el fet que ara els pagesos són assalariats dels grans porcaters i no controlen el procés. També en aquesta parada en Jesús Soler ens va deixar palès que el purí és un mal adob de grans volums. Fins i tot, en les condicions òptimes que marca la llei d’escampar el suc, la planta no pot aprofitar la totalitat del nitrogen que aporta el purí i aquest, passa ràpidament a les capes freàtiques. El purí és un nou residu producte de la gestió industrial i mercantilista de les granges de porcs.

La penúltima parada va estar davant de la fabrica d’embotits Tarradellas. Vam creure convenient fer aquesta parada perquè Tarradellas és un dels industrials importants del sector que controla les granges de porcs, els seus aliments, els escorxadors i l’elaboració del producte final. En aquest cas va ser en Ferran Garcia (VSF – Justícia Alimentaria Global) qui ens va il·lustrar sobre les raons perquè el model de producció d’aliments de les grans corporacions com Terradelles és totalment insostenible i fora dels criteris de salut per a les persones i el territori. De fet, els consumidors actuals ja estan demandant un altre tipus de producte que només es pot concebre en un altre model de producció totalment antagònic.

I per acabar la ruta, vam trobar-nos a les 7 del vespre en el mateix punt de sortida del viatge: el Consell Comarcal. La Marta Rivera, de la càtedra d’agroecologia de la UVic, ens va animar a buscar alternatives posant com exemple l’agroecologia, un model just i responsable de producció d’aliments que té alhora les vessants de ciència, lluita social i pràctica real.

Aquí vam donar per acabat aquest periple aclaridor i esborronador, on vam poder escoltar uns excel·lents oradors i gaudir d’una gran sintonia entre tots els participants.

No podem acabar d’altre manera que amb la pancarta que ens va acompanyar, molt escaient pel Dia de la Dona Rural: «sobren porcs, falten pageses»

MANIFEST de PORCAVENTURA

A la comarca d’Osona s’hi viu un dels conflictes socials i ambientals més punyents de Catalunya. Hi vivim més de 154.500 persones, que convivim amb gairebé 800.000 porcs. El què representa 5 porcs per persona, o dit d’una altra manera, que el 2% de la població catalana conviu amb el 10% del cens porcí català. Vora el 50% de la carn de porc produïda a la nostra comarca es destina a l’ agroindústria càrnia i a la seva exportació, així doncs, aquest és un negoci que genera el 52% del PIB d’Osona i el 3% del PIB de Catalunya. En un món que es basa en la producció i el consum, aquestes xifres impliquen una poderosa activitat econòmica, però que pel darrera també amaguen un verdader desastre.

Els camps de cultius, amb la utilització de plaguicides, pesticides, fertilitzants i llavors transgèniques, s’empren per a alimentar una producció ramadera que busca produir molt en poc temps, en detriment del benestar animal i la qualitat alimentària. De fet, a part de les tones de cereals que produïm aquí, calen moltes més que s’han d’importar (majoritàriament dels monocultius de terres desforestades i espoliades de llatinoamèrica). Mentrestant, el 35% dels aqüífers de Catalunya estan contaminats pels purins. Els sòls i l’aire es van carregant de substàncies químiques i nitrogenades, les fonts i els rius contaminant-se i la biodiversitat autòctona (llavors de cultius, flora i fauna) desapareixent. La despesa energètica i la dependència al petroli que aquest model productiu requereix és elevada i va en augment. I les conseqüències ambientals són exponencials.

La pagesia resta submisa a les lleis del lliure mercat que dicten les indústries químiques, les fàbriques de pinso, els escorxadors, les xarxes de distribució i les indústries càrnies, amb el consentiment de l’administració pública que promou aquesta producció intensiva i no posa fil a l’agulla per corregir els seus errors. En aquest entramat, cada vegada són menys les explotacions agràries familiars i més les què tanquen o s’integren, sense la llibertat de poder decidir com s’han de produir els aliments que consumim, ni com s’ha de remunerar dignament aquesta gran labor que és la d’alimentar la ciutadania mentre vetllen per la correcta gestió del nostre territori. En aquest model productivista, els i les joves i, especialment les dones, han quedat excloses dificultant així, un relleu generacional i un canvi de model agroalimentari més equitatiu i sostenible. Només en la darrera dècada, a Osona, han tancat 421 explotacions agràries (el 32%) i la població pagesa ha disminuït en 709 (un 28% del total).

No podem oblidar que per a què totes les peces encaixin, cal l’abús i la sobreexplotació de les persones treballadores en els escorxadors i sales de desfer, que per un baix salari han de realitzar una jornada laboral molt intensa, impedint-les dels seus drets laborals com el sindical, la seguretat laboral i els períodes de descans. I que si han aguantat callades durant molt temps en aquesta situació, amb el silenci també de la població osonenca, és perquè una part d’elles pertanyen a un segment de la població en risc d’exclusió com és la immigrada.

Al final de la cadena alimentària s’hi troben les consumidores. Enganyades per la indústria, ja que no som “lliures compradores” en el moment en què no se’ns informa de les repercussions que té sobre la nostra salut els productes que consumim. Manipulades, perquè se’ns dificulta i no es promou l’accés a aliments de major qualitat. Escanyades per un món accelerat i precari que fa que cada vegada descuidem més la nostra correcta alimentació. Cada vegada menys sanes pels hàbits alimentaris promoguts.

I tot això per a què? Per a produir aliments de baixa qualitat, a baix cost, amb una gran petjada ecològica i enriquir a uns quants mentre la resta hem de realitzar majors sacrificis per a poder alimentar-nos i viure dignament? Amb aquest acte, volem reivindicar un canvi de model agroalimentari global, i també a Osona, per transformar aquest model capitalista i patriarcal a un de més sostenible, equitatiu, saludable i social. Volem una sobirania alimentària aquí i ara!!! Perquè estem convençudes que podem produir i treballar dignament, sense abusos de cap tipus i continuant generant una riquesa qualitativament, i no només quantitativament, més justa.

Osona, 15/10/2016
Grup de Defensa del Ter / JSF – Justícia Alimentaria Global / Lluçanès Viu