El passat dijous 16 de novembre, diferents entitats ecologistes del país van fer actes de presentació de les al·legacions al Decret de purins, a diversos punts del territori. A nivell d’Osona i el Lluçanès l’acte es va fer davant del Departament d’agricultura de Vic.
Des de VSF-Justícia Alimentària Global, el Grup de Defensa del Ter i Lluçanès Viu vam presentar les al·legacions a davant de l’edifici del Departament d’Agricultura, Alimentació, Ramaderia i Medi Ambient (DAAM) de Vic. Vam decidir menjar-nos amb patates les al·legacions, atès que aquestes són enviades als mateixos departaments que les van escriure, i per tant, les nostres reclamacions no seran escoltades. D’aquesta manera avancem feina i assumim que el document d’al·legacions és inútil.
Portem anys i anys denunciant que aquest model ens està costant el territori i hipotecant el futur. El Departament d’Agricultura porta anys i anys prometent canvis. El nou decret segueix en la mateixa línia que l’anterior, afavorint el sector industrial porcí català. Aquest fet no és casual, ja que aquest sector té un gran pes en l’economia del país. Amb aquest model s’obté carn barata perquè en la producció no es consideren els costos ambientals, socials i de salut. Atesa la situació límit a la que ens està portant aquest model, cal una reformulació.
El gran lema del nou decret: unir agricultura i ramaderia. Se’ns pixen a sobre i diuen que fertilitzen.
En resum, les al·legacions presentades són les següents:
– El primer que cal canviar és la nomenclatura, Osona no és una zona vulnerable, és VULNERADA. El que és vulnerable és la part de Catalunya que encara no està contaminada amb purins.
– Per tal d’assegurar la viabilitat real de les explotacions ramaderes cal diferenciar entre els grangers i els industrials. Volem una producció porcina de qualitat, que realment aporti alguna cosa positiva al territori i no a les butxaques d’uns quants. Volem una comarca d’Osona agrària, no industrial.
– El 41 % de les masses d’aigua de Catalunya estan contaminades amb purins, l’única solució al problema passa primer de tot per una moratòria per ordenar i racionalitzar el sector porcí. Amb una reducció del nombre de caps de bestiar per adequar-lo a la superfície agrària útil. A Osona tenim el doble de porcs que pot assumir la terra.
– Qui contamina paga: Els industrials porcins tenen l’obligació de pagar la descontaminació dels aqüífers. També és de llei que assumeixin l’enorme cost de les portades d’aigua que s’han hagut de fer a les poblacions degut a la contaminació de les masses d’aigua pròpia, quantificat en 96 milions d’euros en els últims 16 anys acord amb l’ACA.
– Si el decret té l’objectiu final d’aportar a la terra la fertilització necessària i no en excés, és imprescindible que hi hagi l’obligació d’un anàlisi dels sòls inicial exhaustiu i una quantificació del nitrogen real de les dejeccions en cada explotació, sumat a un control acurat de la quantitat de nitrogen que es tira a cada parcel·la, pagat pels propietaris i industrials dels porcs.
– El purí és un mal adob: Quan es tira el purí als camps sense cultivar, més del 60% del nitrogen va a parar directament a les masses d’aigua, el nitrogen que conté el purí es troba en un format poc assimilable per la terra. Per tant, el purí només pot ser tirat als camps en cas que hi hagi algun cultiu plantat que el pugui aprofitar de forma immediata. Demanen, per tant, que s’elimini la consideració bàsica d’aquest decret.
Descarrega: Al·legacions al decret del purins
Posteriorment, el dimarts 21 de novembre, es va fer un acte conjunt a davant del Departament d’agricultura a Barcelona, amb totes les entitats de defensa del territori i de la natura, procedents de les diferents zones catalanes seriosament vulnerades per la ramaderia industrial. L’acte ha estat convocat pel Grup de Defensa del Ter, Lluçanès Viu, Depana, Ecologistes de La Segarra, Ipcena, Naturalistes de Girona, Salvem l’Empordà de Purins, Salvem els Plans de Conill, Vall del Ges i VSF Justícia Alimentària Global.
Gestionar, en un país tan petit com és Catalunya, les dejeccions dels més de 17 milions de porcs que s’ engreixen i es sacrifiquen anualment, és completament insostenible tant a nivell tècnic i ecològic, com a nivell econòmic. Els excessos de la ramaderia industrial catalana han esdevingut tant insostenibles que el Síndic de Greuges s’ha unit al creixent clamor de la necessitat d’un canvi de model. Un canvi de model que, necessàriament, ha de passar per una reducció dràstica de la cabana porcina i per la promoció decidida d’una agricultura i ramaderia ecològicament sostenibles.
