El 28 de setembre d’aquest any s’ha dictat sentència, per l’abocament de purins a la riera de Sant Martí, contra l’acusat Jacint Sala Fabregó, propietari de la granja Casanova de Cararac de Sant Martí Sescorts (L’Esquirol). La sentència neix de la denúncia dels agents rurals (26 de novembre de 2014), els quals van trobar un tub de 88 metres de llarg que traslladava directament el purí cap a la riera, on es calcula que s’hi van abocar 42.500 litres de purí. Aquest fet és constitutiu d’un delicte contra el medi ambient penat pel codi penal, acord amb la normativa de la llei d’aigües, el Reglament del Domini Públic Hidràulic i la mateixa constitució.
En base a aquest seguit de normatives vulnerades, hom pensaria que les conseqüències penals haurien de ser greus, atès el gran mal que ha causat. Però no, el tema es soluciona amb tan sols una multa de 1.500 euros, 6 mesos de presó (substituïts per 1.800 euros) i un any de prohibició per exercir com a ramader. El propietari de la granja, declarat culpable, és un porcater industrial que té altres granges a la comarca. Aquest sector, considerat com a competitiu, basa la seva producció en la no internalització dels costos ambientals, i on la producció de carn barata només és possible en aquest context de vulneració del medi.
Al Grup de Defensa del Ter ens arribaven queixes continues de les males pràctiques realitzades en aquesta granja i des del 2013 ja vam començar a visitar la zona, observant una clara degradació tant del sòl com de les aigües. Tanmateix, la justícia no va actuar fins que el delicte va arribar a extrems gairebé inimaginables. Seria com si algú anés durant dos anys a l’hospital amb ferides que li causa una altra persona però la justícia no actués fins que la persona és morta, i llavors la pena imposada fos ridícula.
Sentències com aquesta mostren com la justícia afavoreix clarament el sector ramader industrial que comet reiteradament pràctiques delictives. Recordem sinó el cas del Sr. Ramisa a Oristà, també per abocament de purins directes al riu, al qual li va sortir més barata la multa que no pas si hagués tirat els purins als camps que li pertocaven. Tot això només és possible atesa la convivència entre l’Administració i el sector ramader industrial. Si hi hagués una voluntat clara d’acabar amb aquest tipus d’actituds, la justícia actuaria amb més contundència. Per exemple, tancant definitivament la granja, i en el cas concret, estudiant quin tipus de gestió realitza aquesta persona a les altres granges que té al territori. Però no és així, ja que tot plegat s’arregla amb una minsa multa, que ens ha de compensar per la pèrdua del recurs més important per la vida: l’aigua.