Creix l’interès social per l’aigua
La celebració del dia mundial de l’aigua coincideix amb el creixement de l’interès per tot el que fa referència a aquest bé comú. A Catalunya, els moviments socials de l’aigua porten des de l’últim quart de segle passat lluitant per aconseguir un bon estat ecològic dels nostres rius i per una gestió pública amb participació ciutadana. Plataformes com la de Defensa de l’Ebre treballen incansablement per la preservació del riu Ebre i del seu vulnerable delta. Grups ecologistes històrics, com el de Defensa del riu Ter, han denunciat reiteradament el mal estat de la conca del Ter amb aqüífers contaminats per purins, les capçaleres eixutes pel fosc negoci de les minicentrals hidroelèctriques o el transvasament del Ter a Barcelona que posa en greu risc els espais Xarxa Natura 2000 aigües avall de l’embassament de Pasteral.
Des de l’any 2011, impulsada principalment per Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció, la Plataforma Aigua és Vida ha aconseguit enfortir un espai col·lectiu amb moltes altres organitzacions i estendre la remunicipalització de l’aigua per Catalunya. Perquè l’aigua és vida i no una mercaderia. La Taula de l’Aigua de Terrassa, Aigua és Vida Girona, Aigua és Vida Anoia, Taula de l’Aigua de Mollet, Taula Aigua Vilamajor en són exemple. Aigua és Vida a Catalunya ha prioritzat el vincle entre la privatització de l’aigua amb el deteriorament dels ecosistemes aquàtics i l’incompliment del Dret Humà a l’Aigua i el sanejament.
El dia mundial de l’aigua se celebra des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 22 de març com el Dia Mundial de l’Aigua. La diada va ser proposada formalment per l’Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el desenvolupament de Rio Janeiro i es va començar a celebrar l’any 1993.
El 2018 obre molt bones perspectives
Si bé és cert que el govern central del PP, amb el suport de C’s, anuncia un Plan Hidrológico Nacional que posa en greu risc l’Ebre i el seu Delta, així com les de la resta de la conca a Catalunya, sens dubte aconseguirà una contundent resposta dels moviments socials de l’Aigua de Catalunya i de ben segur de tota la seva població. Aquest 2018 ha obert molt bones perspectives en les lluites per recuperar la gestió pública i participativa de l’aigua i per la preservació dels nostres rius.
El Tribunal Suprem ha anul·lat la privatització d’Aigües Ter – Llobregat protagonitzada pel govern neoliberal de Convergència i a hores d’ara hi ha una majoria parlamentària compromesa en la recuperació de la seva gestió pública.
La majoria plenària de l’Ajuntament de Terrassa, tot i les grans dificultats reiteradament posades per Mina de Terrassa, del grup Agbar, s’ha compromès a posar en funcionament una empresa pública d’aigua pel desembre de 2018.
S’ha constituït la Taula del Ter, si bé és cert que a hores d’ara només són paraules, hi ha un compromís clar de recuperar el cabal ecològic del Ter per part de l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies a què l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha decidit obrir noves fonts d’aigua per al seu abastament que progressivament substitueixi l’aigua del Ter.
Ecologistes en Acció i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) han posat sobre la taula l’espoli del riu Siurana per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Tant l’Agència Catalana de l’Aigua com la “Dirección General de Aguas del Ministerio de Medio Ambiente” s’han compromès a fixar i acomplir aviat un cabal de manteniment pel Riu Siurana. Nosaltres seguim pensant que és un transvasament franquista anacrònic, que pot substituir-se mitjançant altres fonts d’aigua i que per tant s’ha de clausurar plenament.
Finalment, Prou Sal i la Taula de l’Aigua de Terrassa preparen la creació d’un espai de treball d’incidència socio ambiental que doni sentit de conca l’estat ecològic i les lluites del Llobregat.
Pendents de ratificació per part del Tribunal Suprem d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·la la creació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La Plataforma d’Aigua és Vida ha teixit una gran xarxa d’organitzacions i persones que ha aconseguit 26.389 signatures perquè l’Ajuntament de Barcelona pregunti a les persones empadronades si vol una gestió pública i participativa de l’Aigua. La remunicipalització dels serveis d’aigua a Barcelona i de totes les ciutats de la seva Àrea Metropolitana la tenim a tocar.
Així mateix, els actes de celebració del Dia Mundial de l’Aigua organitzats o amb participació d’Aigua és Vida o organitzacions germanes es multipliquen.