Després de 77 anys de gestió privada, Terrassa va recuperar la gestió pública del subministrament d’aigua, convertint-se en la ciutat més gran de Catalunya en recuperar aquest servei bàsic. No ha estat un procés fàcil, l’empresa que la gestionava fins fa poc, Mina-Agbar, forma part d’una gran multinacional que ha fet de l’aigua el seu negoci, i és també una empresa profundament arrelada a la ciutat egarenca, amb tot el seu entramat d’interessos i negocis. Però si s’ha aconseguit ha estat, en gran part, gràcies a la implicació de la ciutadania organitzada al voltant de la Taula de l’aigua.
La de Terrassa és la remunicipalització més important que s’ha dut a terme recentment al nostre territori, i és que cada cop són més els municipis que, emmirallats en ciutats com París, aposten per la gestió pública del subministrament d’aigua en baixa. Molts d’aquests pobles i ciutats catalanes, s’engloben en l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), de la qual el GDT forma part.
En el cas d’Osona i el Lluçanès, el passat 19 de desembre, el Consell Comarcal va assumir el mandat de crear una empresa 100% pública que subministrarà aigua als municipis que ho sol·licitin. Aquesta empresa pública es presentarà al ple del 23 de gener i alguns municipis com el Brull ja han fet públic el seu interès d’adherir-s’hi. Per la seva banda, Balenyà, Sant Miquel de Balenyà, Sobremunt, Sant Vicenç de Torelló, Sant Julià de Vilatorta i Torelló han manifestat per ple la voluntat de delegar el subministrament d’aigua potable a l’empresa 100% pública que crearà el Consell Comarcal, ja que les seves concessions pel subministrament d’aigua en baixa finalitzen en breus. Un altre exemple és el de Seva que, malgrat que no ha dut la proposta encara al ple, ha demanat l’estudi del seu cas al Consell Comarcal per tal de poder fer la votació amb tota la informació ja damunt de la taula. Des de GDT animem a la resta de municipis de la comarca a beneficiar-se d’aquest servei públic.
Així doncs, s’obre una finestra que caldrà aprofitar per garantir un accés democràtic a l’aigua, amb una gestió transparent i participativa. Caldrà estar a l’altura de les circumstàncies i, sobretot, pressionar perquè els nostres polítics també ho estiguin.