El nostre planeta conté una gran quantitat d’aigua que s’acumula principalment als mars i oceans però que també veiem als rius, llacs, embassaments i núvols. Hi ha però una part, que no es veu i que ens és molt desconeguda, l’aigua subterrània.
L’aigua subterrània representa una fracció important de la massa d’aigua present en cada moment en els continents, amb un volum molt més important que la massa d’aigua retinguda en llacs o circulant i, encara que menor al de les glaceres, les masses més extenses poden arribar a milions de km2
Què són els aqüífers?
Són formacions geològiques on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània. En un aqüífer l’aigua no forma una bossa o llac subterrani, sinó que ocupa les fractures internes de les roques i/o els espais entre les partícules de sorres i graves. Una condició perquè hi hagi aqüífers és que el terreny sigui permeable i porós.
Els aqüífers es poden presentar a diverses fondàries. Els que es troben a prop de la superfície ,a més de ser els fàcilment utilitzables per aigua potable i irrigació, són els que més probablement la pluja faci arribar el nivell a la superfície. Moltes zones desèrtiques muntanyoses (Atles, Anti-Líban, etc.) tenen aqüífers poc profunds que s’exploten però també poden quedar fàcilment sobreexplotats per baixada del nivell d’aigua i quedar contaminada per intrusió d’aigua salada marina.
Per entendre’ns millor, si es fa un forat a la sorra de la platja es trobarà sorra molt humida o saturada a certa fondària. Aquest forat seria una mena de pou, la sorra humida representa un aqüífer i el nivell en el qual l’aigua puja en el forat seria el nivell de la capa freàtica. La capa freàtica és l’acumulació d’aigua subterrània que es troba a una profunditat relativament petita sota el nivell del sòl. De forma més precisa podem dir que és l’aqüífer relativament superficial, doncs els aqüífers també poden estar a profunditats majors, com ja hem dit. D’aquestes capes freàtiques s’alimenten els pous, les fonts (potables o no). També, però, són els aqüífers més exposats a la contaminació provinent de la superfície (per exemple, la provocada a causa de l’abocament incontrolat i sovint il·legal de purins als camps).
I l’aigua com hi arriba?
Quan plou, part de l’aigua que cau s’infiltra en el terreny i pot carregar els aqüífers. També es poden carregar amb aigua que s’infiltra a partir de rius i torrents. L’aigua de la majoria d’aqüífers circula lentament per gravetat i surt a l’exterior per les fonts. També la podem extreure, com hem dit, mitjançant pous. En temps de sequera un aqüífer pot quedar eixut, llavors les fonts no ragen i els pous queden secs.
Aquesta aigua sempre es bona?
L’aigua subterrània tendeix a ser dolça i potable, ja que la circulació subterrània depura l’aigua de partícules i microorganismes contaminants. No obstant això, de vegades aquests arriben a l’aqüífer per l’activitat humana, com la construcció de fosses sèptiques o l’agricultura. La contaminació de l’aigua subterrània pot romandre per llargs períodes. Això es deu a la baixa taxa de renovació i llarg temps de residència, ja que a l’aigua subterrània no es poden aplicar processos artificials de depuració com els que es poden aplicar als dipòsits superficials, a causa del seu difícil accés.
Com es pot contaminar aquesta aigua?
Les causes antropogèniques (degudes als éssers humans) que provoquen la contaminació són la infiltració de contaminants fins a les masses d’aigua. Algunes fonts de contaminants són les descàrregues de fàbriques, els l’ús de fertilitzants agrícoles, els pous sèptics, abocaments sense tractar provinents d’indústries, les gasolineres, llocs amb deixalles perilloses i abocadors. Actualment, els contaminants de l’aigua subterrània que més preocupen, són els purins, els compostos orgànics industrials, com dissolvents, pesticides, pintures, vernissos, o els combustibles com la gasolina.
Actualment el 50 % de les masses d’aigua subterrània de Catalunya es troba en mal estat químic, de les quals el 41% ho està per culpa del nitrat, segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua de l’any 2016. En el mateix informe l’Agència alerta que el major causant d’aquesta contaminació és la ramaderia intensiva de porcs, i que l’evolució de les dades mostra que les polítiques dirigides a solucionar aquest problema no han donat el seu fruit.
I pel que fa a les masses d’aigua dolça superficials?
En general quan els nitrats arriben a les aigües superficials els microorganismes i plantes el degraden. Tot i això hi ha aigües superficials d’Osona prou contaminades com per afectar la fauna, ja que en molts punts la contaminació és tan elevada que els processos de depuració natural no donen a l’abast. Durant la nit la concentració de contaminació és superior perquè les plantes només netegen quan hi ha sol.
D’altra banda, anàlisis recents del Centre d’Estudis dels Rius mediterranis han detectat un augment de nutrients a l’aigua dels rius, provinents de l’excés de nitrats. Aquest excés no és assimilable pel propi riu i afecta directament la fauna del riu, molt sensible a les petites variacions. Així doncs, existeix una relació entre aigua subterrània i aigua superficial.
Toni Rubia, membre del Grup de Defensa del Ter
Aquest article ha estat extret de la secció l’Arrel, conduïda pel mateix Toni Rubia, al programa de radio l’Hora del Ter, l’espai mensual del GDT a Radio Manlleu.