Ara farà dos anys, es va signar solemnement a Girona l’»Acord del Ter», entre el Govern de la Generalitat, en presència del M.H. President Puigdemont, l’H. Conseller Rull, l’Agència Catalana de l’Aigua i tot un seguit d’entitats i organismes, entre els quals Aiguaesvida i el Grup de Defensa del Ter, a qui vaig tenir el privilegi de representar.
Aquest acord detallava el compromís de la Generalitat d’aplicar tot un seguit de mesures al llarg dels propers deu anys per recuperar el cabal necessari al riu Ter, que en garantís la vida, la dignitat, el bon estat ecològic i les funcions naturals que li són pròpies.
L’acord incloïa una clàusula que exigia un seguit de convocatòries de la Taula del Ter, que el va negociar, per poder fer el seguiment, al llarg dels anys, de la correcta aplicació del calendari d’accions i mesures.
Avui, el president és exiliat, el conseller segrestat i pres, la Generalitat i el Parlament precaritzats i amenaçats, així com la població de Catalunya, a mans dels poders de l’estat.
El Ter, però, al marge de desgràcies polítiques i socials, segueix impertorbable, recollint i repartint les aigües de la seva conca, com el cor vivent de tot l’ecosistema, de tota la vida i la bellesa que crea i sustenta. I naturalment, necessita l’acompliment d’aquells acords per poder dignament fer la seva feina.
L’actual i precari govern, fent honor als compromisos adquirits va convocar, divendres passat, la Taula del Ter. Allà ens va explicar totes les accions del calendari de l’acord, que, malgrat tot i amb poques excepcions, s’han anat aplicant en aquests dos anys convulsos.
La llista és llarga. Resumint, podria ressaltar l’entrada en vigor el juny de l’any passat, de l’obligació a tots els aprofitaments hidroelèctrics dels trams protegits del Ter d’alliberar el 60% del Cabal de manteniment i l’entrada en vigor d’aquesta obligació el juny de l’any vinent de la resta de trams. Així mateix es va reduir el transvasament de l’aigua del Ter cap a Barcelona a 135 Hm3/any, cinc per sota del màxim pactat, de 140 Hm3. Val a dir que, vista la misèria democràtica que patim, Sant Pere es va compadir i ens hi va donar un cop de mà, obrint l’aixeta, en un any rècord de pluges.
També es van detallar tot el seguit d’inversions que es van fent per seguir reduint l’espoli del Ter i així poder continuar complint amb l’acord.
Ara que aquest estiu tòrrid maltracta el nostre atabalat territori i escanya les deus del pare Ter, hem pogut apreciar, com un cabal discretet, insuficient encara, circula per tot el llarg de la llera del riu, inclòs a sota tot el seguit de rescloses que abans l’eixugaven.
Poc a poquet, la tasca de tants anys (i de tants desenganys) va donant els primers fruits, i la ribera del pare Ter encara llueix el seu verd maragda de festa, i martinets, agrons, ànecs i bernats pescaires es guanyen la vida empaitant els peixos que hores d’ara encara poden escapolir-se amb més o menys fortuna en el discret corrent que vivifica el riu i el país.
No defallirem!
Jesús Soler