22 Març. Dia Mundial de l’Aigua 2020. Ara més que mai cal garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament

• L’emergència sanitària provocada pel #COVID19 ha mostrat la manca de garantia de drets que acompanya el model de creixement econòmic actual

• Front al #COVID19, i sempre, l’Aigua i el Sanejament és un Dret Humà essencial per a la vida que mai no pot ser una mercaderia o un producte financer

• La crisi sanitària ens torna a dir que la gestió del servei públic de l’Aigua ha de ser pública i democràtica, com ja ho feien la climàtica, l’ecològica i la social

Davant la crisi sanitària del COVID-19 es fa palès que cal garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) de forma immediata i estructural, per tal de garantir unes condicions d’higiene adequades i establir mesures per pal·liar el contagi del virus.

Malauradament, aquesta crisi ens mostra que ens trobem lluny de la garantia del dret: la realitat de les famílies en estat de vulnerabilitat que han de viure en llars ocupades posa de manifest la situació que patim a Catalunya. En el que portem de confinament, tenim coneixement de 5 casos de famílies en estat de vulnerabilitat sense accés a l’aigua, on l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) ha hagut de denunciar o actuar.

Davant el RDL 8/200, l’APE ha manifestat que es tracta d’una proposta de mínims absolutament insuficient. Tal i com reclamen desde l’Aliança, cal aturar els talls de subministrament i posar en marxa un protocol d’actuació on establir la instal·lació de comptadors solidaris i la gratuïtat del servei d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat i professionals afectats per la crisi del COVID-19. Aplicar una moratòria no farà més que generar un deute il·legítim, en la majoria de casos contrets amb subministradores privades.

Tanmateix, cal exigir que els costos relacionats amb el servei d’aigua i sanejament els paguin els operadors d’aigua. No pot ser que Aigües de Barcelona, operador més gran a Catalunya amb 3’5 M d’usuaris, assoleixi a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) un benefici de 34M€ anuals de mitjana. Dels quals el 70% és per Agbar/SUEZ, el 15% per a la Caixa i el 15% per a finançament desconegut de l’AMB. Exigim una gestió pública i democràtica de l’Aigua. L’Aigua és un Dret Humà, no una mercaderia o un producte financer qualsevol, i cal que l’aigua pagui l’aigua enlloc de pagar altres coses.

Els canons concessionals i els beneficis (a les empreses mixtes) no poden servir als Ajuntaments o Àrees Metropolitanes per a finançar altres despeses. Un Dret Humà no pot ser emprat per a oferir liquiditat a les caixes comunes de les administracions públiques i des d’allà fer front a qualsevol tipus de despesa ordinària o extraordinària.

Fa 10 anys, l’any 2010 l’Assemblea de les Nacions Unides va reconèixer ll’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà. Tot i així, a dia d’avui cap llei ho recull com a tal. Tot al contrari, el model de gestió imperant a Catalunya es basa en una gestió privada i mercantil, de la qual s’espera que compleixi el dret sempre i quan li sigui rendible i no afecti als beneficis de les empreses.

Tanmateix, a Catalunya 27 municipis han recuperat la gestió pública de l’aigua des que es va declarar l’aigua i el sanejament com a Dret Humà. Entre ells Terrassa, que ens demostra que només recuperant el control i la gestió des de lo públic, així com integrant a la ciutadania en models que permetin la co-creació i participació,es podrà acomplir el DHAS amb garanties per a totes les famílies i per a qualsevol situació i emergència que pugui succeir en un futur.

Calen models de gestió pública i democràtica que integrin els drets humans de forma interseccional, creuant amb tots els factors de risc de la població. Cal recuperar tot el coneixement de l’aigua i posar-lo en mans i al servei de la ciutadania, no pas al servei d’accionistes privats. Ciutats importants de Catalunya com Girona, Berga, Ripollet i Sant Cugat, ja treballen en aquesta direcció.

Aquest Dia Mundial de l’Aigua no podem obviar el greu context general amb què ens trobem. El COVID19 s’escampa pel planeta provocant una pandemia i col·lapsant els serveis públics de salut. La crisi sanitària ens demostra que el món i l’economia consumista poden aturar-se.

Però malauradament no actuem de la mateixa manera davant l’emergència climàtica i ecològica. Aquestes dues son assumides per tothom però des dels governs no es prenen mesures valentes. Ara que haurem de reiniciar el sistema, salvarem les persones? Aquest sistema cau com un castell de cartes i és el moment d’implementar mesures que puguin garantir els drets a tothom. Que aquesta nova crisi no la paguem els de sempre #PlandeChoqueSocial