Adoberies de Calldetenes… Macropolígon a Folgueroles…
PER UNA PLANA VIVA!
Diferents notícies sobre projectes urbanístics a la Plana de Vic, ens apunten que seguim amb polítiques territorials del segle passat, i que si no es duen a terme, aquestes i moltes més, no és perquè ara intentem fer les coses més ben fetes, sinó perquè el moment econòmic és difícil.
El cas de les adoberies de Calldetenes, és un exemple típic de les polítiques urbanístiques del boom immobiliari, sempre a la recerca d’urbanitzar més espais, sense tenir pressent els espais buits ja en l’interior, o sense acabar de resoldre els projectes urbanístics ja començats i mig empantanegats. Ens movem pel benefici econòmic a curt termini de particulars i de molts ajuntaments, sense veure la gravetat d’aquest model que va estenent els espais urbanitzats per tota la Plana de Vic, com una taca d’oli, seguint el model de la comarca veïna del Vallès. Mentre alguns espais del centre dels pobles i ciutats ens van quedant buits i degradats, i el petit comerç va tancant; anem ocupant noves zones amb casetes que també fan impossible el petit comerç i obliguen a fer els desplaçaments en cotxe cap a grans centres comercials. Curiosament, tots els informes tècnics de què disposem, ens parlen de la importància vital de preservar els terrenys agrícoles i d’aturar la superfície urbanitzada. Cal donar sortida a tot el què ja tenim construït; per tal de donar vida al barris, fer més viable el petit comerç, i fer possible la mobilitat a peu o en bicicleta per no empitjorar la qualitat de l’aire.
La Generalitat de Catalunya també ha començat a moure fils per tornar a plantejar la construcció del Macropolígon de Folgueroles, que de fet està a tocar de Vic, sense donar cap mena de sortida al munt de polígons industrials que cada municipi ha anat planificant, molts d’ells només amb els vials i l’enllumenat. En aquesta guerra de tots els ajuntaments per acollir empreses, tenim molts polígons mal dissenyats, i molt de sòl perdut… Perquè no hi ha hagut mai una planificació conjunta. És urgent doncs, tornar a qualificar com a no urbanitzables els projectes més desfasats, donar sortida al què ja tenim fet, i no deixar degradar les zones ja urbanitzades per obrir nous melons més atractius a l’especulació.
I és que el terreny agrícola, tant menys tingut per tothom, i tant poc valorat pel mercat econòmic, és clau pel nostre futur. El recurs natural més valuós que té la Plana de Vic és l’aigua i la terra fèrtil. El paisatge agrícola és un , tret important de la nostra identitat, un fet també cultural, que ens dona increïbles espais de lleure, molts “serveis ambientals”, i la possibilitat de produir aliment. El catedràtic en ecologia del paisatge per la universitat de Harvard, Richard T.T. Forman, assegurava en un interessant estudi del 2004; que mantenir el caràcter agrícola de la plana de Vic no només és importantíssim per la sostenibilitat de la comarca, sinó per tota la regió metropolitana de Barcelona. Amb la pandèmia del Còvid19 tots hem vist la vulnerabilitat que tenim; el terreny agrícola és estratègic, puig els aliments que avui en dia ens venen de molt lluny, potser algun dia els haurem de cultivar a prop. El segle XX vam inventar la protecció dels grans espais naturals, “verges”, del planeta. El segle XXI serà el segle de la protecció de la terra fèrtil, perquè és un recurs vital, i més limitat del que ens pensem.
Però a més a més, si reivindiquem una planificació conjunta de la Plana de Vic, com un tot, com una unitat geogràfica, per tal de protegir al màxim els terrenys agrícoles, al mateix temps això ens ha de forçar a no construir cap a fora de les ciutats, sinó a valoritzar i donar vida al què ja tenim construït. Amb una mica més de vida i densitat als barris, el petit comerç serà viable. I serà possible la reducció del vehicle privat. Defensar els terrenys agrícoles, és doncs, defensar els barris, el petit comerç, els desplaçaments a peu, la qualitat de l’aire, i un llarg etc. Perquè un model de planificació territorial és molt important i condiciona moltes coses. Fa més de 10 anys moltes entitats ens vàrem organitzar per dir que no volíem el Macropolígon de Folgueroles. Però encara dèiem una cosa molt més important, Volíem una Plana Viva! Enteníem que era indispensable una planificació de conjunt de la plana de Vic. Ens semblava molt urgent que tots els projectes territorials es fessin des d’aquesta visió de conjunt, i amb la voluntat de preservar i potenciar els valors agrícoles, peça clau per la sostenibilitat del planeta, i d’aquest petit país. Per tot això, sembla intolerable seguir perdent terreny agrícola, de qualsevol manera i a qualsevol preu, perquè això està matant també, el nostre comerç, els nostres barris.
Xavier Crosas, Membre del Grup de Defensa del Ter