[Article d’opinió] Una política activa per al relleu a pagès
Mar Carrera, editora, periodista i membre del Grup de Defensa del Ter (GDT)
Quants de vosaltres coneixeu masos en els que els fills i filles ja no continuen? Projectes familiars amb molt coneixement, maquinària i infraestructures però que no troben relleu. Com ha afectat això les relacions familiars, les masculinitats, o les economies domèstiques? No ens perdrem en preguntes avui, anirem al gra, perquè el temps és finit i les dades clares. El relleu generacional és un dels reptes principals del sector agrari i ramader a Catalunya. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (2022), només el 9,5% dels pagesos són joves, el 24,5% tenen entre 41 i 55 anys, el 25% en tenen més de 55 i el 41% tenen més de 65 anys.
Per poder assegurar un relleu generacional a la comarca, ens cal revertir la manca d’accés a terres fèrtils. A la Plataforma Per una plana viva per sort hi han ficat la banya. Més de la meitat dels ajuntaments de la Plana, entre ells Vic, Manlleu i Torelló, han aprovat la moció impulsada per la plataforma per salvaguardar els terrenys agrícoles i els espais naturals de la rodalia. Un dels darrers municipis a sumar-s’hi ha estat Centelles. Les demandes claus de la moció són: l’aplicació de la Llei d’Espais Agraris, la creació d’una Carta del paisatge comarcal i d’un mapa dels usos del sòl a cada municipi o la creació d’una agència de la pagesia que, de la mà del Consell Comarcal, permeti crear un banc de terres.
Em vull aturar un moment en aquesta darrera proposta, la del banc de terres. Davant la direcció que pren l’economia a la Plana de Vic dels escorxadors massius i dels polígons en decadència, cal voluntat política (i pressió ciutadana) per promoure el relleu generacional a pagès. Però ha de ser una voluntat ferma, que actuï ràpid i que es coordini fort. Els bancs de terres treballen per generar acords de relleu generacional: es media entre persones/entitats que cerquen terres per desenvolupar un projecte agrari i els propietaris de la terra. A més, també s’hi promouen activitats de dinamització del sector.
Són una bona proposta –n’existeixen una desena en tot el territori català– i de fet, ja hi ha una iniciativa incipient a la Vall del Ges, Bisaura i Orís. És un primer banc de terres i està coordinat per la Diputació de Barcelona; segons apunten, ja podran tancar aviat algun acord de pastura i de treballs de millora de pastures.
Recentment s’ha creat també, a nivell català, la Xarxa pel Relleu Agrari (XRA), un espai format per sis entitats (com Terra Franca, l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, la Xarxa per a la Conservació de la Natura, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, el Consorci de l’Alta Garrotxa, l’Associació de Desenvolupament Rural Integral i la consultoria agrosocial Neus Monllor). Els resultats d’iniciatives d’aquest tipus són lentes, però cal seguir impulsant-les perquè no tenim cap altra opció. Si volem salvar la pagesia, si volem conservar el planeta.
I aquí hi cal tothom: les administracions (Generalitat, Consell Comarcal, ajuntaments) i tots els agents han de remar a la vegada, en terreny sec: des d’espais TEST agrari, donar ús a finques forestals de muntanya o periurbanes, evitar acaparaments… La llista és llarga, però toca arromangar-se i creure’ns que la cultura catalana té una arrel pagesa i viva de veritat, que nodreix la nostra gastronomia i el nostre paisatge.