A la reunió de socis i sòcies del GDT interessats en els drets de la Naturalesa, parlem del cas de la Llei 19/2022 de 30 de setembre que reconeix la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor i la seva conca. Ens preguntem si seria possible i interessant reivindicar el mateix per al Ter. La conversa de seguida evidencia que els lligams entre temes jurídics i filosòfics, especialment en debatre sobre una llei com aquesta, que determina quins són els drets d’un ecosistema i com es protegiran.
La llei 19/2022 del Mar Menor va començar essent una Iniciativa Legislativa Popular que va acabar reunint 600.000 firmes de gent que li donava suport. Es va aprovar el passat setembre i, a la reunió, tots coincidim en voler saber què ocorre actualment a la llacuna de la Mar Menor i la seva conca, ara que la llei és vigent.
La trobada es feia en motiu de la videotrucada entre el GDT, la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el grup impulsor de la ILP del Mar Menor, que es durà a terme el proper 13 de juliol. Serà una videotrucada tancada al públic, però es gravarà i es difondrà entre els socis i sòcies del GDT. Pensant en aquesta conversa a tres bandes, ens van sorgir alguns interrogants que organitzem a continuació. En primer lloc, llistem les que són específiques sobre el cas del Mar Menor. Després, en presentem d’altres més generals, de caràcter filosòfic i potser especulatiu, però que ens sembla que estan directament lligades al tema que s’aborda.
Específicament relacionades amb el cas del Mar Menor
– Socialment hi ha força escepticisme sobre l’efectivitat de les lleis. Vosaltres heu defensat una llei, però creieu que hi ha altres maneres de reconèixer un ecosistema com a subjecte de drets? Havíeu pensat altres opcions?
– Quines estratègies comunicatives vau usar per a arribar a tanta gent en el moment de la recollida de signatures?
– Què ha de tenir en compte una plataforma que vulgui iniciar un procés com va ser la ILP del Mar Menor?
– Ha sortit alguna nova associació o proposta de qualsevol tipus arran del procés d’impuls de la ILP?
– Quanta gent conformen les comissions?
– Canviaríeu alguna cosa de la Llei 19/2022 de 30 de setembre ara que ha estat acceptada i veieu el seu marge d’aplicació?
– Hi ha prevista l’elaboració d’algun tipus de reglament que complementi la llei?
– Què ha suposat en la pràctica l’aprovació de la Llei 19/2022 de 30 de setembre? Considereu que està sent una eina efectiva per als vostres objectius de protecció de l’ecosistema?
– Ha arribat alguna denúncia per part de la població civil des que que s’ha aprovat? La gent se sent empoderada per a fer-ho?
– Les autoritats locals estan actuant d’acord amb la llei?
Generals
– La llacuna del Mar Menor és un ecosistema ben diferent al d’un riu. Quins reptes creieu que suposa una llei com aquesta aplicada a un riu com l’Ebre o el Ter?
– Creieu que els ecosistemes han de presentar alguna característica especial per merèixer el nostre reconeixement d’ells com a subjectes de drets? O tots haurien de ser reconeguts com a tals? Pensem en el fet que últimament reivindiquem la personalitat jurídica d’ecosistemes a nivell individual (el Ter, d’una banda, l’Ebre per l’altra, la llacuna de la Mar Menor…). No tindria sentit que el simple fet de reconèixer la llacuna de la Mar Menor com a subjecte de drets ja assumís que la resta de llacunes també existeixen com a tals? O és que hi ha alguna condició especial que faci que un ecosistema pugui ser reconegut com a subjecte i altres no?
– Ens vam adonar que els aspectes que es toquen en debatre sobre una proposta legislativa com la ILP del Mar Menor ràpidament ens porten a discutir sobre temes de caràcter filosòfic. Com descriuríeu el tipus de filosofia que hi ha darrere d’una llei com la 19/2022 de 30 de setembre?
– Creieu que el sistema judicial espanyol està al corrent de les línies de pensament contemporànies sobre nous materialismes i recuperació de coneixements indígenes?
– Seria possible que un ecosistema pogués arribar a ser reconegut com a persona física? En donar-li la personalitat jurídica, continuem sent els humans que diem què és l’ecosistema en qüestió i quins drets té. Pot sonar utòpic, però reconèixer-lo com a persona física entenem que es basaria en respectar-lo com a forma de vida diferent de la humana i relacionar-nos amb ell, acceptant les seves diferències essencials respecte de les nostres.
Aprofitem per convidar-vos a veure el projecte artístic “Deixar-te córrer” d’Anna Dot arran de la declaració de persona jurídica d’un riu de Nova Zelanda. Des d’aleshores el riu es pertany a ell mateix: https://vimeo.com/619373326