Les ciutats més boniques mostren ufanes al món i presumeixen dels seus singulars monuments arquitectònics, del seu peculiar urbanisme, de museus, palaus, catedrals… però sobretot de la natura amb què han sabut conviure. Dels seus parcs i jardins, els seus rius i llacs… i dels seus gegants vegetals, els arbres que viuen dins i amb la ciutat, presidint els carrers, embolcallant les places; ciutadans silents que veuen passar les generacions protegint-les amb l’ombra fresca del seu fullatge. Civilitat en estat pur.
I fan assenyadament. Perquè a més resulta un bon negoci.
Els arbres urbans tornen a la ciutat molt més del que reben. Són els més eficients treballadors municipals. I no m’ho invento.
Rigorosos estudis fets a grans ciutats demostren els incomparables beneficis que els arbres urbans, i sobretot els individus més grans i més longeus proporcionen al medi urbà.
Ells aconsegueixen dulcificar el clima de l’interior de les urbs. Ells assuaugen les temperatures a l’estiu, amb la seva fresca ombra i deixen que el sol hivernal escalfi els edificis entre les seves branques nues. Ells aturen les ventades i amoroseixen amb la seva transpiració la sequedat de l’aire estiuenc.
I això no és tot. La contaminació atmosfèrica, el difícil problema a que s’enfronten les ciutats, i que és molt lluny de ser resolt tot limitant les activitats que la generen, no té altre mitjà per mitigar-lo que els grans arbres urbans. Efectivament. La immensa superfície verda i vivent que sumen les seves innumerables fulles és capaç d’atreure i fixar enormes quantitats de les pernicioses micropartícules que generen els motors de combustió. Ells carreguen amb bona part d’aquestes deixalles tòxiques evitant que s’acumulin als nostres pulmons.
Alguna vegada m’ha tocat sentir qualque indignat veí, queixar-se de la «porqueria» (textualment) que deixen anar els arbres «embrutant» els carrers quan perden les fulles.
No saben la raó que tenen. Aquestes fulles, ja seques i mortes, carreguen amb el munt de contaminants que han anat fixant al llarg de la seva curta vida, en benefici de la salut del veí rondinaire.
I encara hi ha més. Sense aprofundir en els beneficis psíquics i emotius que proporciona la proximitat de la natura verda i de la vida que sustenta: moixons cantaires, tota mena d’aus… un petit ecosistema sencer als nostres carrers; els més recents estudis confirmen la capacitat de molts grans arbres, d’espècies ben nostres: til·lers, freixes, lledoners… per destruir el problemàtic ozó troposfèric generat a l’estiu a partir dels òxids de nitrogen i la radiació solar.
