Aquest diumenge 12 de novembre una cinquantena persones han participat a una nova fontada del Grup de Defensa del Ter impulsada per la comissió ecofeminista del GDT. Una bona ocasió per trobar-nos, parlar de fonts, d’aigua i expressar-nos amb accions artístiques.
Aquesta activitat l’hem pensada com una fontada màgica, per això hem anat a la font de la Paitides, que té nom de fades o dones d’aigua, éssers màgics arrelats a les llegendes populars, continuant cap a la font del Ferro i la font del Noi Gran, en uns entorn idíl·lics.
Ens agrada conèixer les fonts des d’una mirada de les dones. Per això hem tingut la participació de l’artista plàstica i docent Montsita Rierola, que ha fet una presentació inèdita de la seva obra artística al voltant dels càntirs, de diferents formats i mides, per reviure i interpretar el fet d’anar a buscar aigua a les fonts.
També ens hem aproximat a les fonts des d’una mirada artística, on l’equip de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, amb l’Anna Dot, han preparat una activitat artística familiar “Els éssers màgics que poblen els boscos” on hem construït figures amb els elements naturals de l’entorn.
Hem analitzat una font que raja abundant, la font de les Paitides, molt concorreguda per la gent que encara va a buscar aigua a la font. Malauradament, aquest font és una excepció, ja que prop de la meitat de les fonts de la comarca d’Osona i el Lluçanès estan contaminades per purins, a causa del model ramader intensiu. Una realitat negativa, que sembla que ja tenim normalitzada.
A poca distància d’una font de l’altra, hem passat per la font del Noi Gran que en aquest cas no raja i hem parlat de les causes que fan assecar les fonts. El GDT, juntament amb una vintena d’entitats més, vam iniciar a l’octubre la campanya “D’on no n’hi ha no en raja” per denunciar els interessos econòmics que assequen la poca aigua que tenim a Catalunya. I és que la crisi de sequera que estem patint, al contrari del que diuen molts discursos dominants, no només té a veure amb la falta de pluges, sinó que l’arrel del problema són els interessos de la gran agroindústria, la ramaderia intensiva i el sector turístic, amb el consum desmesurat d’aigua que en fan. Concretament el Montseny està patint l’assecament de la riera Major, per l’afectació d’empreses que tenen un gran consum d’aigua, situades al naixement d’aquesta riera.
Per tancar la fontada, hi hem posat una visió poètica amb la lectura d’uns fragments del llibre “Fonts líquides i fonts lignificades” de Perejaume, que parla de fonts i de fonts que no ragen.
Us animem a participar de les activitats que anem organitzant des de la comissió ecofeminista, obertes a la participació de tothom que hi vulgui col·laborar.
