Emergència per sequera: Més de 30 organitzacions demanem un canvi de model estructural a la III Cimera Social de l’Aigua

  • Assenyalem la falta de valentia del Govern i Ajuntaments amb els grans consumidors, mentre es redueix a més de la meitat els cabals mínims circulants dels rius.
  • Demanem iniciar un debat públic de país per abordar la reducció de la demanda d’aigua i el canvi de model econòmic, atès que les sequeres seran cada cop més recurrents pels efectes del Canvi Climàtic.

A les portes de l’emergència per sequera, 70 persones de 35 organitzacions socials, ecologistes, universitats i centres d’investigació, moviment veïnal i operadors públics ens trobem a la III Cimera Social de l’Aigua, celebrada a Arbúcies, per fer front a la situació crítica que pateix Catalunya.

Les organitzacions participants de la Cimera Social de l’Aigua liderem des de setembre la campanya d’On no n’hi ha, no en raja, amb l’objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l’aigua i coordinar accions. La Cimera servirà per posar en comú l’estratègia de les  organitzacions.

Mesures en emergència: denunciem opacitat, laxitud amb els grans consumidors d’aigua i greus impactes sobre els rius 

Durant les diferents fases del Pla Especial per Sequera (PES) s’estableixen diferents restriccions per als grans consumidors d’aigua. Aquests són activitats tals com l’agricultura, ramaderia i indústria amb un consum de més de 7.000 m³/any i amb concessió atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Denunciem que el Govern no publica les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions i l’estalvi aconseguit. Aquesta falta de transparència genera desconfiança amb la gestió que està fent el Govern de la sequera. 

Els col·lectius celebrem la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua, però considerem que arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, ja que només s’aplicarà en fase d’emergència. Considerem que el Govern posa els interessos econòmics de determinats sectors en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes. A més, veiem amb preocupació que la restricció addicional més severa sigui la reducció a més de la meitat dels cabals mínims circulants del Ter, Llobregat i Muga, mentre no s’endureixen les restriccions als grans consumidors.

Assenyalem la mala gestió com a causa principal 

La comunitat científica ha alertat durant anys sobre els canvis en el règim de precipitacions, l’augment de les sequeres i la disminució de la disponibilitat d’aigua. Així i tot, els successius governs de la Generalitat han optat per continuar promovent un model econòmic basat en l’augment del turisme i l’exportació de carn i fruita, que asseca i contamina les masses d’aigua disponibles.

Així  mateix, els Ajuntaments també tenen una gran responsabilitat per no exercir les seves competències en matèria d’aigua, tal i  com ha quedat palès amb el problema de les fuites, la polèmica amb les pistes de gel, la manca de control del consum domèstic i urbà i les campanyes d’estalvi inexistents, entre d’altres. Recordem que 1 de cada 4 Ajuntaments encara no té a punt els Plans Municipals per Sequera, que són obligatoris per llei.

Mesures estructurals per reduir la demanda d’aigua i prevenir crisis com l’actual 

Som crítics amb la confiança excessiva que el Govern diposita en la dessalinització i regeneració, especialment si no s’acompanya d’una reducció del consum global d’aigua. Genera una falsa sensació de disponibilitat, que eclipsa la necessitat de mesures estructurals que apostin per la reducció progressiva de la demanda d’aigua, començant pels sectors que més en consumeixen.

Abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats. Apostar únicament per noves infraestructures encarirà el preu de l’aigua i no resoldrà el problema crònic de contaminació d’aqüífers. De fet, la tarifa d’Aigües Ter-Llobregat ja s’ha incrementat un 30% a conseqüència de tenir la dessalinitzadora del Prat a màxim rendiment. Cal tenir en compte que més de la meitat dels aqüífers de Catalunya estan contaminats principalment pels nitrats provinents de les macrogranges, restringint així la possibilitat d’utilitzar aquestes fonts d’aigua en temps de sequera.

Demanem un debat de país públic i participat que decideixi quin model econòmic volem en funció de l’aigua disponible. Ara mateix queda palès que la prioritat és abastir d’aigua als interessos econòmics, però els col·lectius volem decidir també el futur del país.

El juny de 2023, vam entregar al president de la Generalitat, conseller d’Acció Climàtica i director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua com a bé públic, bé comú i dret humà. 

Omplir el Siurana amb aigua de l’Ebre és un transvasament encobert al Camp de Tarragona

Aquesta setmana, el Govern anunciava el projecte per portar aigua de l’Ebre al Priorat fins l’embassament del Siurana, amb el suposat objectiu d’omplir aquest embassament per tenir aigua per fer  reg de suport de la vinya i olivera autòctona. Actualment, des de l’embassament del Siurana surt el transvasament al pantà de Riudecanyes, que abasteix Reus i el conreu d’avellana al Camp de Tarragona. Aquest transvasament és el que seca la conca del Siurana i fa que no disposi d’aigua per als conreus propis. 

Les organitzacions del territori afectat fa dècades que denuncien aquest espoli cap al Camp de Tarragona i Reus que ha condicionat el desenvolupament de la comarca durant moltes dècades. Demanem la retirada immediata del transvasament del Siurana a Riudecanyes i posar en marxa la regeneració d’aigua de la depuradora de Reus. Així, el Priorat tindrà recursos propis suficients, i no serà necessària una infraestructura d’elevació des de l’Ebre amb una elevada despesa econòmica en la construcció i despesa energètica per l’elevació contínua d’aigua  fins a l’embassament de Siurana. 

De fet, el GEPEC ha iniciat accions legals per tal de retornar l’aigua del Siurana a la seva conca. Tal i com denuncia la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquest projecte si no s’atura servirà per a blindar i promocionar el transvasament actual cap a Reus, i suplir la mancança del Siurana amb aigua de l’Ebre”. És  un error greu situar els transvasaments a l’agenda política del Govern.