Èxit de la Jornada oberta d’Ecologistes de Catalunya

ELS CONFLICTES I LA DEFENSA AMBIENTAL, OBRIM PAS A UN NOU MODEL SOCIAL

Ecologistes de Catalunya-EdC va celebrar el dissabte 16 de Febrer a Terrassa l’Assemblea anual 2024 amb la Jornada oberta, “els conflictes i la defensa ambiental, obrim pas a un nou model social” per visualitzar i millorar el treball que fan les entitats per evitar la destrucció del territori, la biodiversitat i per defensar el medi i la salut pública.

La Jornada va comptar amb la participació de 180 persones, amb la col·laboració de ponents de moltes entitats i organitzacions ambientals de Catalunya i d’Ecologistes de Catalunya, compromeses en donar resposta als conflictes ambientals. amb una anàlisi dels CONFLICTES I LA DEFENSA AMBIENTAL mitjançant CINC TALLERS simultanis, coordinats per diferents tècnics i activistes rellevants, que plantegen les emergències i les prioritats d’acció per mostrar la gravetat dels impactes i destrucció ambiental i les alternatives que es proposen per solucionar l’emergència ambiental que patim a Catalunya:

1. ELS TALLERS DE DEFENSA AMBIENTAL:

1.1- TRANSICIÓ ENERGÈTICA JUSTA

Es va plantejar que no podíem esdevenir un territori colònia generadora d’energia per Europa, l’obligatorietat de reduir la implantació de renovables eòlica i solar pel seu impacte en l’avifauna i per evitar el sacrifici de la seguretat alimentària dels sols agraris i d’interès rural i turístic per evitar la desertització del mon rural, i en canvi la necessitat d’obligar a ubicar renovable solar en proximitat a les zones de consum per evitar més xarxes MAT, situats en infraestructures, espais degradats i sostres de l’edificació en els àmbits urbans i metropolitans.

1.2.- CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

Es va plantejar la pèrdua de biodiversitat de poblacions en els ambients forestal, agrari i fluvial en tots els nivells de la cadena tròfica, la caiguda de població les aus migratòries, i la necessitat d’implementar mesures de plans de gestió dels espais protegits, i per altra banda, mesures per evitar la caiguda de biodiversitat en el sols no protegits per l’ús agrari de productes fitosanitaris, per la contaminació d’aqüífers per macrogranges, per la pèrdua de qualitat de l’aire i de l’aigua, i això agreujat per la situació ja imparable, de l’augment de temperatura al nostre entorn que supera aviat els 1,5-2ºC pel canvi climàtic, i que anem a escenaris pitjors al Mediterrani , de sequera i de condicions d’humitat del medi.

1.3.- AIGUA I SEQUERA I RIUS

Es va plantejar que la situació actual de sequera situa els ecosistemes fluvial i humits en una situació límit de pèrdua de biodiversitat i de mortaldat de moltes especies de fauna; amfibis, insectes, peixos, micromamífers, etc… La situació dels transvasaments i sobreexplotació per usos urbans de les conques ATLL i altres deixen rius com la Muga, el Ter i el Llobregat en una situació tràgica amb la denuncia a la Fiscalia de presumpció de delicte ambiental per la reducció dels cabals ecològics. Mentrestant la inexistent política de prevenció de la reducció dels usos per activitats ramaderes i agrícoles intensives, per usos de comercialització d’embotelladores i sobreexplotació d’aqüífers al Montseny, per usos industrials d’exportació i usos turístics té una reducció molt menor en un escenari de molts municipis amb consums excessius incontrolats, manca de coneixement de la situació de pèrdues de la xarxa i de control de piscines i jardins privats, així com permetre sense cap sanció fins a un límit de 200l/persona i dia, excessiu, per ús de consum urbà. Aquesta situació pal·liativa de la sequera en que els Ajuntaments i Generalitat no han començat a fer res fins pràcticament el novembre de 2023, sense mesures per la reutilització de l’aigua regenerada i estan impedint sancionar els abusos de consum d’aigua i el desconeixement de la llei per part dels usuaris.

1.4.- RESIDUS I PREVENCIÓ

Es va plantejar que estem en una situació gravíssima de col·lapse de residus, de creixement dels residus i d’una recuperació real dels residus realment baixíssima d’un 41% quan la Directiva de residus marcava els objectius a l’any 2020 del 50%, es va denunciar l’incompliment de la moratòria a noves incineradores, es va demanar la retirada del Pla de NO desmantellament de les incineradores existents que està apunt d’aprovar-la per part del Govern català i que sols comportarà incrementar més la incineració, es va exposar que no es construeixin més abocadors ni que s’ampliïn els existents, fins que no s’aprovi una llei efectiva de Prevenció de residus i especialment a les grans ciutats que la majoria no arriben al 35% i que al 2025 s’hauria d’arribar al 55%.

Es va exposar la greu situació de la crema de residus i els impactes a la salut i al medi i la situació dels conflictes tant per incineradores com abocadors, on les plataformes afectades van exposar la seva denuncia. Però la solució no es reciclar més, sinó produir menys residus i toxicitat. Es va exposar la proposta de Llei de prevenció de residus que fa anys que es va proposar al Govern i als grups parlamentaris, per atacar d’arrel les agressions que provoquen l’extracció de matèries, i les infraestructures de tractament de final de canonada de residus. Una Llei que es basi en un canvi de model socioeconòmic, que impedeixi generar residus, no com la Llei que el Govern català està preparant, que es continuista amb el model de la Llei reguladora de residus.

1.5.- MOBILITAT, TRANSPORT PÚBLIC VERSUS PRIVAT

Es va plantejar que estem en una situació de gran dificultat per prendre mesures de qualitat de vida en relació a la mobilitat, a la qualitat ambiental i la salut de les persones. No hi ha polítiques publiques de gestió de la mobilitat sense condicionants de la política, de manca de decisions tècniques, que fa que les dues formules per gestionar l’ús del vehicle privat que són limitar l’accés i tarificar el seu ús a les ciutats i a les vies d’alta capacitat per frenar el seu ús, ja que els impactes ambientals del transport privat respecte del transport públic quintupliquen els efectes ambientals sobre la salut i el medi ambient, i que els costos econòmics de mobilitat en transport públic també son molt inferiors, però cal guanyar informació, efectivitat i seguretat del servei públic.
L’estratègia per limitar el transport privat de vehicles i mercaderies es l’exigència sobre les condicions ambientals atmosfèriques, amb la delimitació d’Estacions de mesura de l’ambient atmosfèric, i sobre les directrius europees de mercaderies. Finalment la CCQC ha quantificat que el projecte del Quart Cinturó Abrera-Terrassa amb més de 250Ml. d’Euros per 13 km, permetria haver fet 10 intervencions en transport públic que afectarien de forma molt rellevant a més de 2 milions de persones del Vallès.

2. MAPA DE CONFLICTES ECOLOGISTES DE CATALUNYA

Es va presentar el Mapa de Conflictes “in progrés” on les entitats d’Ecologistes de Catalunya-EdC col·laboren amb altres entitats ecologistes i plataformes a Catalunya per la seva defensa ambiental, i això es important per la visibilitat de la gran quantitat de conflictes i de la tasca de les entitats i posar en relació amb els mitjans de comunicació i l’administració.
https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1w8D9BxlSbX8JoXoIUjiYpzFUZiffRnw&ll=4
1.71156666347639%2C2.1240215966370046&z=9

3. ACTE CENTRAL: L’EMERGÈNCIA AMBIENTAL, TENIM SOLUCIÓ?

Amb la participació de persones de referència sobre el canvi climàtic, la transició energètica, la biodiversitat, i sobre els límits del creixement. Els ponents principals varen ser Borja Nogué, membre de Research & Degrowth International; Olga Alcaraz, grup sobre el Governament del canvi climàtic de La UPC; Sergi Saladié, geògraf i professor associat de la URV; i Susanna Abella, Plataforma de Defensa de l’Ebre.

La voluntat dels ponents va ser indicar un sentit conjunt d’afrontar la realitat amb optimisme actiu, de seguir defensant la natura mitjançant el conflicte com a formula per conscienciar la ciutadania, de defensar en cada conflicte posicions i solucions alternatives, de treballar intensament per l’educació ambiental, i per treballar en projectes en positiu que evidenciïn que no només hi ha una posició de denuncia ambiental, sinó propostes associatives si cooperatives que mostren que hi ha alternativa. I que ens trobem en un moment que s’ha reduït i oblidat les confrontacions entre posicions de les entitats i que tothom està treballant en el mateix camí, degut a la situació d’emergència climàtica i pèrdua de biodiversitat. I que cal el treball en xarxes socials, i en taules transversals de cooperació en les situacions i conflictes més crítics, en els quals a nivell global som víctimes i còmplices, se’ns mostra que el treball conjunt es pot complementar i ajudar a guanyar uns quants conflictes. Que la responsabilitat ambiental no pot recaure principalment en la ciutadania, sinó que al contrari, és l’administració qui ha de regular els recursos davant una emergència ambiental amb justícia ambiental, i que no faci exclosos climàtics per incompareixença.Finalment, es va defensar mantenir les lluites de les entitats ecologistes, en la seva confrontació amb les activitats econòmiques i els interessos especuladors que causen la destrucció ambiental, posen al descobert arreu del país l’incompliment per part de les administracions de l’obligació i prioritat de preservar la biodiversitat, els drets ambientals i la salut pública, en mantenir el model de creixement, consumista, extractivista i esgotador dels recursos naturals sense aturador que ens ha portat a la situació en la que ens trobem, de Declaració d’Emergència Climàtica, reconeguda per les mateixes administracions i que les instàncies internacionals de referència com l’IPCC i l’IPBES, veuen que cal fer front a l’Emergència Ambiental a la qual cal fer front arreu del planeta de manera clara i urgent.

La Jornada va treure reflexions i conclusions sobre accions són prioritàries i quines emergències es plantegen en la contradicció del model de creixement insaciable i ús dels recursos finits que s’està donant, i com esdevenir un nou model ecològic de país i d’organització responsable de la nostra societat.

La Jornada va realitzar a la tarda de l’Assemblea d’Ecologistes de Catalunya amb les 14 entitats membres, mantenint la presidència EdC per IPCENA, la secretaria per CEPA i la Tresoreria per ADENC, amb nous plantejaments de coordinar l’estratègia d’actuació i aconseguir major ressò, tant de les lluites que afecten el conjunt del territori català, com de les lluites en cada comarca i municipi, amb el suport de moltes altres entitats ambientalistes.

FOTOGRAFIES DE L’ACTE: https://www.lluisbrunet.cat/llb_w/reportatges/movimentssocials/Mediambient/p_b_004adenc/rd_b_03.html

Esmorzar organitzat per: Eixarcolant.cat
Agraïments a: AteneuCandela.info

FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA – EdC
19 de febrer de 2024