- Ambdues organitzacions han recalcat la importància de reduir el nombre de caps de bestiar, reconvertir el model ramader industrial i apostar per la ramaderia agroecològica i familiar que preserva el territori.
- Si se sumen les diferents partides d’aigua necessària en tota la cadena per a produir la carn: el pinso, les granges i els escorxadors, la despesa d’aigua directa és l’equivalent a gairebé el 50% de tot el consum domèstic de Catalunya i el 86% de tot el consum domèstic de l’Àrea Metropolitana.
- L’escorxador Patel del Grup Vall Companys, situat a L’Esquirol (Osona), exemplifica aquesta problemàtica: Mata actualment entre 5.000 i 7.000 porcs al dia, té un consum d’aigua de 400 milions de Litres anuals i a l’any 2022 la Fiscalia li va interposar una querella criminal per un presumpte delicte contra recursos naturals i el medi ambient, per la contaminació de la riera de Sant Martí.
Barcelona, 28 de febrer de 2024
Justícia Alimentària i el Grup de Defensa del Ter (GDT) han reclamat aquesta tarda des del Parlament que és imprescindible reduir la cabana porcina en un 50% i també reduir la capacitat dels escorxadors per a fer front a la contaminació i al dèficit hídric, que va molt més enllà de la sequera actual. Segons les organitzacions, el present i futur de Catalunya està totalment compromès per aquest sector i si es vol abordar seriosament el problema de l’aigua a Catalunya cal repensar el model porcí català. El director de Justícia Alimentària, Javier Guzmán ha assenyalat que “es poden prendre moltes altres mesures en els diferents Plans de sequera que es facin, però si no s’hi inclou la reducció significativa del nombre de porcs, i tot el sector industrial associat, no resoldrem el problema”.
El problema de l’aigua vinculat a la ramaderia intensiva
Les dades extretes per Justícia Alimentària indiquen que si es sumen les diferents partides d’aigua necessària d’aquesta part de la cadena porcina: el pinso, les granges i els escorxadors (faltarien elements com el transport, el processat, etc.), la despesa d’aigua directa és de més de 164 hm3 d’aigua, l’equivalent a gairebé el 50% de tot el consum domèstic de Catalunya i el 86% de tot el consum domèstic de l’Àrea Metropolitana.
Agafar aigua neta i tornar-la contaminada
El sector porcí corporatiu no només necessita unes grans quantitats d’aigua per a produir sinó que se serveix d’aigua neta per a tornar-la contaminada al territori. És a dir, acapara una enorme quantitat d’aigua potable, l’exporta a tercers països en forma de producte final i diposita el residu al subsòl. Segons dades de la Xarxa de Control de la Contaminació per Nitrats del MITERD, en els darrers anys (2016-2019) a Catalunya la contaminació mitjana de nitrats ha augmentat un 45,2%, però, encara més important, el contingut mitjà de nitrats a les aigües subterrànies el darrer any era de 49 mg/L, just al límit permès legalment per a l’aigua de boca -50 mg/L-.
La magnitud del sector porcí en xifres
Segons el darrer cens (2022), a Catalunya hi viuen 7,7 milions de persones i 7,9 milions de porcs. Un de cada quatre porcs que hi ha a l’Estat espanyol són a Catalunya. Anualment es sacrifiquen més de 23 milions de porcs i això vol dir que Catalunya és la segona zona europea que més animals sacrifica, rere Alemanya, i és la cinquena zona productora del món, empatada amb Canadà i només darrera de la Xina, la resta de la UE, els Estats Units i el Brasil. El problema, segons Guzmán s’ha escapat totalment de les mans, ja que “Catalunya exporta el 78% de la seva carn i amb això, podríem alimentar 5,5 vegades Catalunya amb el que produïm. Catalunya es queda sense aigua, la poca que queda està contaminada i la carn que se n’extreu no serveix per alimentar la seva població, només enriqueix a grans empreses”.
L’escorxador Patel exemplifica la problemàtica
L’any 2022 la Fiscalia va interposar a l’escorxador Patel SAU del grup Vall Companys, situat al municipi de Sant Martí Sescorts (al terme municipal de l’Esquirol a Osona) una querella criminal per la presumpta comissió d’un delicte contra recursos naturals i el medi ambient, per la contaminació de la riera de Sant Martí, després d’una denúncia feta pel Grup de Defensa del Ter. El cas està, actualment, en fase de procediment abreujat i quan es formalitzi l’escrit d’acusació del fiscal, es sabrà exactament la pena que es demana, qui són els acusats i les circumstàncies del cas.
Patel mata actualment entre 5.000 i 7.000 porcs al dia i aboca les seves aigües residuals un cop “depurades” a la riera de Sant Martí, en el seu tram final, just abans del salt del Sastre i Salt del Cabrit, que 100 metres després desemboca al Pantà de Sau (riu Ter).
El volum de l’abocament de Patel és massa gran en comparació al cabal de la riera de Sant Martí, cosa que impossibilita la dilució de la càrrega contaminant de l’abocament i la recuperació de la riera. A més, el permís d’abocament autoritzat per l’ACA, reiteradament sobrepassat per l’empresa, és excessiu i incompatible amb la vida de la riera.
Narcís Prat i Fornells, catedràtic emèrit d’ecologia de la Universitat de Barcelona, assegura en un informe pericial, que “l’abocament de PATEL no només presenta un gran risc per a la fauna, la flora, i la geologia de la riera de Sant Martí i l’embassament de Sau, sinó que aquest risc ha estat comprovat abastament amb els impactes que s’hi han pogut mesurar”.
Actualment podem estimar que el consum d’aigua de Patel és de 400 milions de litres anuals, multiplicant per quatre, la despesa en aigua domèstica del municipi de l’Esquirol. Patel estaria gastant doncs, aproximadament, 1,1 milions de litres d’aigua cada dia, consumint aigua de la xarxa potable i de vuit pous, dos dels quals sense la pertinent legalització. La sequera actual, doncs, no seria l’única causa de la pràctica desaparició de la riera de Sant Martí, sinó que posa en evidència el segrest de l’aigua per part de grans negocis privats.
Per tot l’exposat, què es demana?
1) Redactar i implementar un Pla estratègic de reducció del número d’animals fins a un 50% el 2030 per tal d’assolir un llindar sostenible des del punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut, així com limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals.
2) Implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial de Catalunya que inclogui ajuts, suport i acompanyament als actors implicats per tal d’incrementar significativament les mesures de suport directe als sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles.
3) Elaborar, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, un Pla de recuperació d’aqüífers i aigües i sòls contaminats per nitrats.
4) Es faci una revisió per part de l’ACA dels límits del permís d’abocament de l’escorxador Patel, ja que l’actual permís és excessiu i incompatible amb la recuperació de la riera.