Des del Grup de Defensa del Ter volem donar resposta a l’article d’opinió publicat a El9nou el divendres 14 de juny titulat “Renaturalització del riu Mèder”.
En primer lloc, és imprescindible informar els lectors que el projecte Riberes de Vic, promogut per l’Ajuntament de la nostra ciutat, compta amb l’aval científic del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis i de la Universitat de Vic.
És a dir, no es tracta de cap “caprici” ni de cap “moda”, com diu l’article al que fem referència, sinó d’una necessària actuació a un entorn natural molt degradat i durament castigat durant molts anys.
Resulta gairebé inversemblant haver d’aclarir als lectors que els rius no són espais purament urbans, com suggereix el Sr. Font, sinó que es tracta d’espais inherentment naturals. Comparar la llera del riu Mèder amb la Plaça Major de Vic resulta gairebé grotesc. Les referències que es fan a la “netedat”; a la necessitat de prescindir d’arbres “que tapen el pont”; parlar d’“herba cuidada” (per no dir gespa); de “llera neta”; i podríem seguir donant exemples, demostren un profund desconeixement de la gestió d’un entorn natural.
Tornant al projecte, cal saber que les accions que s’hi proposen estan orientades a mitigar els impactes causats a l’ecosistema fluvial degut a la urbanització de l’entorn. Millorar la connectivitat ecològica, recuperar la vegetació de ribera, millorar la qualitat de l’aigua, eliminar barreres artificials, totes aquestes accions són imprescindibles per reduir els creixents riscos d’inundacions sobtades i per millorar la biodiversitat de l’ecosistema.
Un riu és un continu i no pot ser considerat com a fragments separats segons per on passa. El que s’esdevé a la capçalera o en qualsevol dels seus trams pot afectar-ne tot el curs, convertir-lo en un clavegueram o mantenir-lo com un ecosistema sa i més resilient.
Addicionalment, un riu sa en un entorn correctament conservat i gestionat té una influència altament benèfica en la salut física i mental dels habitants de la zona que en gaudeixen.Així doncs, tot i els lògics objectius de renaturalització i restauració fluvial en tractar-se d’un espai natural, el projecte Riberes de Vic no oblida en cap moment els usos socials del riu. Justament per aquest motiu, l’Ajuntament de Vic ha endegat un procés participatiu amb la implicació de nombroses entitats de la ciutat per assegurar que vora el riu s’hi faran activitats socials diverses, sempre compatibles amb el necessari procés de renaturalització. Precisament en aquest sentit, per potenciar encara més l’eix del riu en aquesta dimensió social sense caure en una falsa contraposició entre natura i societat, una de les aportacions amb què creiem necessari insistir és en l’ampliació d’aquests usos socials vinculats al riu més enllà del que és estrictament la llera; que allò que podem concebre com “l’entorn del riu” arribi a penetrar als barris i no s’acabi entre els seus murs de formigó. Hi ha espais d’aquesta “segona línia” del riu que podrien molt ben ser jardins o passejos amb un intens ús social, però que en canvi estan ocupats per aparcaments de cotxes, per posar un exemple d’ús poc interessant. L’urbanisme també consisteix en trobar la manera que un espai urbanitzat i un espai natural fluvial puguin conviure.
Un riu no pot ser una plaça major on s’hi fan mercats i concerts. No és un parc temàtic, ni es tracta de crear un paisatge dissenyat d’acord amb determinats criteris estètics que l’assimilin a un parc urbà més. Els rius són vius, i des de fa mil·lennis el riu Mèder ha aportat a la ciutat de Vic tot tipus de riqueses.
És just que ara li retornem el que és seu, la seva biodiversitat; el seu curs natural sense entrebancs, per tal que en un futur proper ens retorni múltiples beneficis per a la nostra salut i benestar, sense oblidar mai el seu ús social.