FONTS BRUTES I FONTS EIXUTES!
La contaminació, la sobreexplotació dels aqüífers i la manca de pluja, ofeguen les fonts
LES FONTS QUE TENIM A OSONA I AL LLUÇANÈS
Com cada any, més de seixanta persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter, hem recollit mostres d’aigua de diferents fonts de tots els municipis d’Osona i el Lluçanès. Ho fem perquè estimem aquests racons màgics d’on brolla aigua. Per posar en valor la importància de les fonts com a bé comú, com a regal que dona vida. Les fonts com a tresor; naixement de torrents, rius i rieres.
I ho fem també, per denunciar la situació lamentable de moltes d’aquestes fonts; durant tants anys contaminades, i ara també eixutes.
Els resultats del mostreig d’aquest 2024, són molt preocupants: més de la meitat de les fonts han deixat de rajar, concretament un 52% de les fonts, una dada que ha anat creixent progressivament els últims tres anys. L’any passat un 42% de les fonts no rajaven i en fa dos, eren un 33%.
Aquest any, de les 170 fonts mostrejades només 81 fonts rajaven, són aquestes les que hem pogut mostrejar. Un 41% d’aquestes estan contaminades, el mateix percentatge que l’any passat. La mitjana de nitrats d’aquestes fonts que ragen és de 58 mg/L de nitrats front dels 56,1 mg/L de l’any passat. Per tant, seguim amb uns valors superiors al llindar de contaminació fixat per l’OMS, que és de 50 mg/L.
Pel que fa a les tres fonts més contaminades, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà repeteix la primera posició amb 511,2 mg/L de nitrats, més de 10 vegades el llindar de contaminació. Al top 3 hi segueix havent la font Salada de Gurb amb 215,4 mg/L i la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/L, les mateixes fonts que l’any passat.
LA SEQUERA POSA AL DESCOBERT EL SEGREST DE L’AIGUA PER PART DE L’AGROINDÚSTRIA DEL PORC
La ramaderia intensiva del porcí ha contaminat bona part dels aqüífers de Catalunya. Osona i el Lluçanès, s’han convertit en la zona 0 de contaminació per nitrats d’origen ramader. És un fet incontestable i reconegut per tothom; malgrat que cap administració hagi pogut o volgut solucionar-ho. Aquesta contaminació ha inutilitzat una gran quantitat de pous, i ha fet que molts municipis hagin hagut de buscar alternatives, altres fonts d’aigua. A Osona, això ha significat connectar-se al Ter, fer potabilitzadores i quilòmetres de canonades. Tot pagat amb diners públics.
Al mateix temps, aquesta agroindústria del porc, sí que ha seguit fent servir els pous i aqüífers per abeurar porcs i netejar granges; o per fer funcionar escorxadors. Primer contaminen els aqüífers, i després se’n queden l’aigua. Un negoci rodó!
Les dades són estimatives i amb la voluntat d’entendre l’ordre de la magnitud dels consums d’aigua. A l’Annex 1 hi ha el detall dels càlculs realitzats.
Al gràfic es pot veure la magnitud del consum d’aigua del sector porcí, que amb 20’2 milions de litres diaris, supera el consum domèstic de les comarques d’Osona i Lluçanès el 2022, de 17,8 milions de litres diaris. La cabana porcina d’Osona i Lluçanès, més l’activitat dels escorxadors, estaria consumint directament, l’equivalent a la despesa domèstica de 190.000 habitants; quan les dues comarques en sumaven 165.500 el 2022. Això sense tenir en compte la producció del menjar que majoritàriament ve de fora.
Sabent que les granges no solen estar connectades a la xarxa d’aigua potable, es dedueix que aquesta aigua surt de captacions superficials o de pous (legals o il·legals). Igualment, els escorxadors, tot i estar connectats a la xarxa, solen disposar de nombrosos pous que van tibant dels aqüífers. En totes aquestes granges i escorxadors, sí que hi raja l’aigua. Així es van gastant els aqüífers, els nostres estalvis d’aigua, i curiosament trobem cada cop més fonts seques. És només la sequera?
Si mirem les figures següents, podrem veure alguns grans consumidors d’aigua de la comarca, en relació amb els consums domèstics dels municipis que els acullen. La majoria d’aquestes empreses són escorxadors.
Les dades són estimatives i amb la voluntat d’entendre l’ordre de la magnitud dels consums d’aigua. A l’Annex 1 hi ha el detall dels càlculs realitzats.
– L’escorxador Patel mata 6.000 porcs al dia, i multiplica per quatre el consum domèstic de l’Esquirol.
– L’escorxador Mafriges mata 3.000 porcs al dia, i dobla el consum domèstic de Sant Vicenç de Torelló.
– L’escorxador Le Porc Gourmet mata 11.000 porcs al dia, i gasta 14 vegades més d’aigua que tot el sector domèstic de Santa Eugènia de Berga.
– Els escorxadors Esfosa i Costa Food Meats, maten 10.000 i 6.000 porcs respectivament (16.000), i entre tots dos consumeixen tanta aigua com el 60% del consum domèstic de la ciutat de Vic.
Per entendre el sobredimensionament dels escorxadors a Osona, podem comprovar que matant 36.000 porcs al dia, amb només 28 dies treballant, maten l’equivalent a la gran cabana porcina d’Osona i el Lluçanès, d’un milió de porcs.
– Un altre cas paradigmàtic, tot i no ser del ram de la carn, és l’empresa de Liquats Vegetals de Viladrau, al Montseny, que està causant estralls a la capçalera de la riera Major. Consumeix 7 vegades més que el sector domèstic de Viladrau, i segueixen demanant a l’administració fer nous pous i buscant aigua.
La set d’aquests grans consumidors d’aigua és infinita. Però l’aigua és finita. En un país amb dèficit crònic d’aigua, algunes empreses segueixen segrestant i contaminant l’aigua. Una situació insostenible i inaguantable.
Denunciem que l’aigua que no raja en moltes fonts i rieres, sí que està rajant en granges i totes aquestes grans corporacions. Evidentment que la sequera agreuja la situació, però també fa evident el robatori de l’aigua per part d’algunes empreses, sobretot de l’agroindústria del porc. Si les fonts i rieres no baixen, no és només per la sequera, també és perquè algú se l’emporta.
Aquest model econòmic, desmesuradament centrat en el porc, ha significat una aposta pel treball precari; ha fet augmentar les desigualtats en els nostres barris; ha acabat pràcticament amb la pagesia; i contribueix enormement a la contaminació atmosfèrica local, i al canvi climàtic global. A més, ens ha deixat els aqüífers buits i contaminats! Aquesta és la realitat que hem trobat en el mostreig de les fonts d’enguany.
CAL UNA REDUCCIÓ I RECONVERSIÓ DEL SECTOR PORCÍ
Si es vol abordar seriosament el problema de l’aigua a Catalunya cal repensar el model porcí català. Més encara en comarques com Osona i el Lluçanès, on el sector del porc està encara més sobredimensionat. Per això, des del Grup de Defensa del Ter, veiem imprescindible:
1. Redactar i implementar un Pla estratègic de reducció del número d’animals fins a un 50% el 2030, per tal d’assolir un llindar sostenible des del punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut. Alhora, també cal limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les possibilitats i necessitats de la comarca.
2. Implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya, que inclogui ajuts, suport i acompanyament a la pagesia familiar cap a sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles. Cal tornar a dimensionar les activitats ramaderes, a la mida de les finques agràries. Sobren porcs, però falten pagesos.
3. Elaborar, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí; així com un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control en l’explotació d’aquests aqüífers.
Descarrega:
- Resultats de contaminació per nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès 2024
- Comunicat contaminació de les fonts d’Osona i el Lluçanès 2024 (Annex inclòs)
511,2 mg/L
215,4 mg/L
192,4 mg/L
Notícies relacionades:
· Setembre: https://www.elsetembre.cat/noticia/1458/52-fonts-osona-llucanes-ja-no-ragen-41-fan-estan-contaminades
· El 9 Nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/societat/la-situacio-de-les-fonts-a-osona-i-al-llucanes-sagreuja-la-meitat-no-raja-per-la-sequera/
· El 9 Nou: https://el9nou.cat/osona-ripolles/general/mes-de-la-meitat-de-les-fonts-dosona-i-el-llucanes-no-ragen/
· osona.com: https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/70841/mes-meitat-fonts-osona-llucanes-no-ragen-aigua
· elter.net: https://www.elter.net/noticia/27475/societat/manlleu/les-tres-fonts-manlleu-superen-escreix-llindar-contaminacio-que-marca-lorganitzacio-mundial-salut
· El Periódico: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20240311/fuentes-osona-contaminadas-nitratos-granjas-cerdos-sequia-99338579
· Públic: https://www.publico.es/public/meitat-les-fonts-osona-i-llucanes-no-ragen-i-40-les-ho-fan-contaminades.html?utm_medium=Public&utm_source=Twitter#Echobox=1710179897