Riberes de Vic: l’Ajuntament de Vic vol, de debò, restaurar els rius Mèder i Gurri?

El Grup de Defensa del Ter manifestem la nostra preocupació per la retallada arbitrària d’actuacions incloses finalment al projecte de restauració fluvial, al qual hem presentat al·legacions, i per la poca transparència al respecte amb el procés de participació ciutadana “Riberes de Vic”

El Grup de Defensa del Ter (GDT) hem presentat al·legacions a l’aprovació inicial del projecte de restauració fluvial dels rius Mèder i Gurri de Vic, amb la preocupació que finalment s’acabin duent a terme força menys actuacions que les que l’Ajuntament de Vic, al llarg del darrer any, havia anat explicant al Grup Motor del procés participatiu Riberes de Vic i al conjunt de la ciutadania. Això faria força difícil la restauració pretesa.

D’ençà de la posada en marxa del Grup Motor de Riberes de Vic, des del Grup de Defensa del Ter s’hi ha participat activament, realitzant propostes i altres aportacions relacionades amb la restauració fluvial dels rius. En algunes ocasions, per part de l’Ajuntament de Vic s’ha indicat que el Grup Motor és un espai dedicat específicament a debatre sobre els usos socials del riu, certament al marge de la part més “tècnica” del projecte, que no se sotmetia a debat perquè la seva execució estava garantida sota criteris tècnics.

Per tant, per vehicular d’alguna manera les aportacions a la “part tècnica”, des del GDT es va considerar adient participar al procés d’informació pública de l’aprovació inicial del Pla Director Estratègic de restauració fluvial dels rius Mèder i Gurri al nucli urbà de Vic, a finals del darrer juliol, del qual entenem que s’hauria d’haver derivat el projecte de la restauració fluvial. No obstant això, el govern de l’Ajuntament de Vic va aprovar inicialment el projecte de la restauració fluvial el 5 d’agost, quan el Pla Director Estratègic encara es trobava en exposició pública, amb les al·legacions encara pendents de resoldre a dia d’avui, a les quals se sumaran les presentades ara al propi projecte.

Sincerament, no entenem aquesta manera de treballar, sembla que es dona poca importància a les al·legacions que es puguin rebre.

Aquest encavalcament entre l’aprovació del Pla Director Estratègic i el projecte, sumat a la confusió que sovint ens genera el funcionament del Grup Motor, els criteris de selecció dels usos poc clars i del propi procés participatiu Riberes de Vic, ens porta a pensar que des del punt de vista de la participació el procés no està sent l’òptim, i ens sentim especialment incòmodes formant part d’un procés participatiu que pugui acabar resultant un blanquejament d’unes decisions finals preses de forma no participada i que responguin a interessos no alineats amb l’objectiu principal de la restauració fluvial.

Entrant en matèria de les al·legacions, en primer lloc demanem explicacions respecte el fet que en el Pla Director Estratègic es preveiés el conjunt d’actuacions que fins ara s’havia anat exposant, amb un pressupost determinat, i en canvi en el projecte es digui que el pressupost es dispara (sense exposar en termes quantitatius que això realment sigui així) i calgui dur a terme, per tant, una selecció de les actuacions inicialment previstes; assumint també que l’Ajuntament no hi dedicarà cap recurs propi sinó que únicament s’ha de finançar amb la subvenció europea.

Per dur a terme la selecció definitiva de les actuacions a realitzar, l’anàlisi d’alternatives del projecte planteja unes puntuacions que s’atorguen de forma qualitativa, i per tant no proporcional a la millora ambiental ni al seu cost econòmic globals, i en molts casos sense ni tan sols una justificació específica, la qual cosa fa aquestes anàlisis potencialment manipulables.

També hem detectat que en certs trams s’ha plantejat com una opció gairebé no actuar-hi, mentre en d’altres com el tram més proper al futur parc fluvial de Genís Antel que l’Ajuntament ha de fer en el futur, malgrat no ser el tram que es troba en pitjor estat, totes les opcions tenen una envergadura considerable, la qual cosa porta a pensar que hi ha una voluntat de dirigir les actuacions de restauració fluvial cap a aquest àmbit, i així fer assumir al projecte de restauració fluvial actuacions que correspondrien al projecte del parc, a costa d’actuacions que a parer nostre probablement serien més convenients per a la restauració fluvial, com l’enderroc de més trams de murs d’aigües baixes o del mur de la rampa de davant de les Adoberies.

A més, és especialment greu el fet que un cop realitzada l’anàlisi, el pressupost preliminar del conjunt d’actuacions resulta excessiu i per posar-hi remei, en comptes de tornar a fer l’anàlisi havent definit les actuacions de forma diferent, el que es fa és retallar directament en les actuacions resultants de l’anàlisi, modificant les actuacions a realitzar sense un criteri global, que en algun cas no en disminueixen el pressupost sinó que l’incrementen.

Per més inri, observem que finalment al projecte hi ha actuacions que ni tan sols s’havien plantejat com una opció prèvia, com la construcció d’un pas de pedra prop de l’aiguabarreig del Mèder i el Gurri, cosa que afegeix encara més arbitrarietat i cost al projecte.

Entre d’altres temes que plantegem a les al·legacions, com la coordinació amb les obres del nou pont del tren o diverses qüestions vinculades amb les actuacions en sobreeixidors del clavegueram, com la previsió del seu manteniment futur, també demanem que l’aprovació definitiva del projecte compti amb un informe favorable de la Taula d’Experts en Verd Urbà i Biodiversitat de l’Ajuntament de Vic.

Documents relacionats: