– No al rescat públic de l’agroindústria intensiva del porc –
Davant la situació de crisi que viu el sector porcí a Catalunya, i en particular a Osona i el Lluçanès, el Grup de Defensa del Ter ens volem solidaritzar amb totes les persones treballadores del sector carni que puguin haver perdut la feina o que puguin patir pel seu lloc de treball. Sabem que representen la baula més vulnerable de la cadena i que caldrà ajudar en aquests moments difícils.
La pesta porcina africana (PPA) ha posat de manifest que el sector porcí industrial, tot i ser molt gran i tenir molt pes, és molt vulnerable i molt fràgil; un gegant amb peus de fang. Per això, és molt perillós seguir engreixant aquest sector. Aquesta crisi no pot ser l’excusa per destinar encara més diners públics a rescatar grans escorxadors o multinacionals càrnies, i perpetuar un model que s’ha demostrat fallit. Sabem del cert que anem tard i que col·lectivament no s’han fet els deures, per tant, cal apostar ja per un canvi de model agroalimentari que sigui més resilient i diversificat.
Així doncs, ens oposem al rescat públic de l’agroindústria intensiva del porc i pensem que aquests recursos haurien d’anar destinats a protegir les persones treballadores i la pagesia. Cal afrontar aquesta crisi com una oportunitat per canviar el model.
1. L’agroindústria del porc com a problema estructural
Des de fa molts anys, el Grup de Defensa del Ter hem denunciat que el creixement de l’agroindústria del porc en aquestes comarques ha set desmesurada, temerària i irresponsable. Estem davant d’una administració que no ha sigut capaç de posar límits, ni fer internalitzar costos a aquest sector. Ans al contrari, ha posat catifa vermella i gran quantitat de diners públics, directament o indirectament, per desplegar tot un model porcí sobredimensionat i hipertròfic. La pesta porcina no és el problema, sinó una evidència més d’un model agroindustrial insostenible que, després de molts anys de beneficis, mai ha assumit ni reparat els greus perjudicis ambientals, socials i econòmics que ha generat.
A continuació detallem algunes dades importants per entendre la magnitud de totes aquestes problemàtiques:
– La cabana porcina està sobredimensionada, amb densitats il·legals a Osona i el Lluçanès. També s’ha sobredimensionat la capacitat dels escorxadors.
La proliferació de granges de porcs des dels anys 80 per tot Osona i després al Lluçanès, ha estat una veritable “febre del porc” que ens ha fet arribar a la xifra estratosfèrica de més d’un milió de porcs en poc terreny. Algunes vegades no s’han respectat ni les distàncies sanitàries mínimes entre granges, ni amb les poblacions; un suïcidi pel propi sector en cas de malalties infeccioses. La densitat és tan alta que sovint s’ha parlat d’Osona com d’una granja única.
En els darrers anys també ha crescut enormement la capacitat de matar dels escorxadors d’Osona, que arriben a més de 40.000 porcs al dia, la gran majoria de fora de la comarca. Tenen capacitat per sacrificar tota la cabana porcina d’Osona i el Lluçanès en poc més d’un mes.
– El sector porcí consumeix gran quantitat d’aigua, i és el culpable de la seva contaminació per excés de nitrats.
El 36% de les masses d’aigua a Catalunya estan contaminades per excés de nitrats, la major part procedent de la indústria porcina, segons l’ACA (mapa de les zones vulnerables). A Osona i el Lluçanès la cosa encara empitjora. A banda, han eixugat fonts, aqüífers, i rieres, amb pous per tot el territori. En el cas dels escorxadors, el consum d’aigua causa un impacte localment enorme.
– Contaminació de l’aire per amoníac
L’engreix industrial dels porcs en enormes granges, on els porcs viuen damunt de reixes, a sota de les quals es va acumulant les dejeccions i l’aigua de neteja, creen els anomenats purins. Aquests purins emeten una gran quantitat d’amoníac a l’aire provocant que la concentració d’aquest contaminant sigui altíssima a Osona i al pla de Lleida.
L’amoníac, que ja és un tòxic, es combina amb els òxids de nitrogen i de sofre, creant les perjudicials partícules PM2,5. A la Plana de Vic, la manca de ventilació en temps anticiclònic provoca un augment descomunal d’aquestes partícules, provocant un greu problema de qualitat de l’aire i de salut pública. Fins a tal punt d’esdevenir una de les regions amb pitjor qualitat de l’aire d’Europa.
– Contribució al canvi climàtic i impacte en tercers països
A l’informe de Justícia alimentària “Això no toca, 2022” sobre les emissions del porc, es posen xifres al CO₂ emès en tot el cicle de vida per la ramaderia catalana. Són estimacions que varien depenent de com es comptabilitza la producció, però sempre surt una xifra enorme, que respon a la magnitud del sector. Aquesta xifra, si tenim en compte tot el pinso que es produeix i el d’importació (com la soja sud-americana amb greu impacte en aquests països) i tot el porc que matem a Catalunya criat a fora (una part ens ve de l’Aragó), surt que les emissions de CO₂ del sector porcí català equivalen al 34% de les emissions de CO₂ totals de Catalunya.
– Pèrdua de pagesia, concentració de més porcs en poques empreses
Parlem de model industrial perquè la major part de les explotacions han tendit a fer-se grans o molt grans, mentre que les petites gairebé han desaparegut i han anat perdent la relació entre el bestiar i la terra de la mateixa finca. En la majoria de casos s’ha optat pel model d’integració, on els porcs i els mitjans de producció són de grans corporacions i el pagès esdevé un assalariat a la seva finca.
– Dependència excessiva d’un sol sector econòmic, basat en la precarietat laboral, que genera enormes desigualtats
Tots els informes publicats per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, alerten des de fa anys, de dues idees molt importants:
- L’economia osonenca depèn en excés i perillosament d’un sol sector com és el de l’agroindústria del porc.
- Aquest sector genera molts llocs de treball precaris (temporalitat, externalitzacions, sous baixos, condicions físiques molt dures, llargues jornades…).
Tenim una comarca que està creant cada cop més riquesa segons el PIB, però aquesta riquesa no es reparteix de forma equitativa entre la població, ni ha servit per reduir la taxa de pobresa. Als darrers anys han augmentat de forma preocupant les desigualtats i la precarietat, al mateix temps que les grans corporacions han tingut beneficis astronòmics en els seus balanços.
Tots aquests desequilibris han portat, a les comarques d’Osona i el Lluçanès, a un escenari d’empobriment ambiental i social, amb un sistema econòmic fràgil i altament exposat. Un model al qual, tot i ser criticat des de fa anys per molts experts, s’hi han abocat molts recursos públics. Recursos que caldria haver destinat a dibuixar un pla B a la indústria del porc. Malauradament, no s’han fet els deures, i ens enfrontem a la situació de col·lapse de tot un model de negoci, que pot arrossegar dues comarques senceres i part del país a una forta depressió.
2. La situació provocada per la Pesta Porcina Africana (PPA), com a oportunitat per transformar el model
Davant la crisi que s’ha obert amb l’arribada de la PPA, volem aprofitar per proposar un diàleg serè i sincer entre sectors, i una mirada àmplia per trobar solucions en el marc del bé comú i del llarg termini, lluny d’interessos particulars i oportunistes. És hora de construir junts un model agroalimentari equilibrat, diversificat i just que posi per davant el benestar de les persones, la salut del territori i la sobirania alimentària del país.
El Grup de Defensa del Ter proposem algunes idees clau per impulsar aquesta transició:
- Redimensionar l’agroindústria del porc
Cal reduir la cabana porcina, especialment en comarques com Osona i el Lluçanès; i també la capacitat dels escorxadors, actualment molt sobredimensionada.
- Diferenciar agroindústria de pagesia
Si no volem que la reducció de la cabana porcina agreugi encara més la concentració de poder en menys empreses cal distingir les dues activitats, per tal de tractar-les diferent. Part del problema ha vingut per no separar indústria i pagesia, posant-ho tot al mateix sac. La indústria del porc massa sovint s’ha tractat com una activitat del sector primari per aconseguir favors públics, però en realitat actuen amb lògiques pròpies d’una indústria. D’altra banda, també s’ha de reconèixer la tasca d’aquells que sí que exerceixen la pagesia, i els hem de poder compensar les aportacions que fan al paisatge i a la salut dels nostres ecosistemes.
- Protegir i acompanyar la pagesia en la transició cap a models més sostenibles, resilients i arrelats al territori
Cal crear les condicions socioeconòmiques necessàries perquè la pagesia pugui viure dignament en explotacions més petites, amb menys caps de bestiar, amb una economia circular real, on els residus d’un procés esdevenen inputs d’un altre.
Parlem de pagesia, a grans trets, quan l’explotació és petita, hi ha una relació estreta entre la terra treballada i la producció agrícola i ramadera, on esdevé clau cuidar la fertilitat del sòl, i quan els mitjans de producció són controlats per la mateixa pagesia.
Cal caminar cap a fórmules que prioritzin la qualitat per davant de la quantitat, que facin certa pedagogia alimentària i que dotin la comarca de segells d’identitat i riquesa alimentària i social.
- L’agroindústria ha d’assumir la internalització de tots els costos
Els múltiples costos ambientals i socials, que hem descrit detalladament en la primera part del document, han de ser assumits per l’agroindústria del porc. Això no és només un principi de justícia bàsic i indispensable, sinó una manera natural d’evitar les bombolles econòmiques i els creixements desmesurats d’un sector econòmic.
- Diversificar l’economia dels territoris saturats
Cal una estratègia per ampliar el ventall d’activitats productives i comercials en territoris com Osona i el Lluçanès, per reduir la dependència d’un sol sector, evitar riscos i aprofitar noves oportunitats. Activitats que afavoreixin el patrimoni natural, agrícola, i cultural d’aquestes comarques. Alhora que es procura trobar sortides laborals dignes per als treballadors que avui depenen d’un model en declivi.
En definitiva, cal aprofitar el moment per començar a caminar en una altra direcció que no sigui l’augment de granges de porcs o l’augment de les exportacions. Cal dimensionar les activitats al territori que les acull, i començar a transitar cap a la sobirania alimentària que posa al centre les persones, el territori, l’aigua i la pagesia. Aquesta vegada els recursos públics han de servir per transformar realment, no per apuntalar un sistema carni basat en el porc, que fa anys ha tocat sostre.
Grup de Defensa del Ter, 12 de desembre de 2025