Posem-nos científics
Una riera és un corrent d’aigua natural de menys entitat que un riu. Posseeix un cabal hidràulic inconstant i desemboca al mar, en un llac, en un riu o en una altra riera.
Posem-nos en mode eco-literari
Que n’és de bonic i necessari tenir rieres vives a prop de casa. Potser per sucar-hi els peus; potser per caminar vora la llera; potser per meravellar-nos-en contemplant la vida que s’hi belluga.
Ara ens podem posar nostàlgics
“Si et fa nosa, fot-ho al riu” i ja estaria tot dit.
Per sort, ja fa temps que això no passa. Que s’ha començat a posar en valor aquest patrimoni natural i la gent sap que els rius són espais que han de ser protegits i cuidats. L’aigua continua essent la base de la vida i els cursos d’aigua tenen unes funcions ecosistèmiques indispensables. L’any 2000 es va constituir l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que, entre d’altres competències, té la funció de protegir i conservar les masses d’aigua i dels ecosistemes associats.
Finalment, posem-nos en mode ciutadans preocupats
Gener del 2025. La Riera Major baixa amb moltíssima escuma, just per sota de les dues depuradores que hi ha al municipi de Viladrau. Apareixen més de 300 peixos i amfibis morts, entre els quals barbs de muntanya, truites i larves de tòtil, una espècie protegida. Es denuncia immediatament el cas als Agents Rurals, a l’ACA, a la Unitat de Medi Ambient dels Mossos i a l’Ajuntament de Viladrau. Es recullen mostres d’aigua i d’exemplars d’animals morts, per a les corresponents anàlisis pericials.
Uns dies més tard, el Grup de Defensa del Ter entrem una instància a l’ACA per conèixer qui ha fet l’abocament, què s’hi ha abocat i quines mesures i sancions es prendran per part de les administracions corresponents. Aquest tràmit genera diversos comunicats d’allargament de termini per part de l’ACA, degut a al·legacions que presenten tercers i que posposen la tramesa de la informació demanada.
Febrer del 2025. El Grup de Defensa del Ter juntament amb altres entitats, presentem una denúncia a la Fiscalia de Girona per exigir l’aclariment dels fets.
Juny del 2025. Cinc mesos després de l’incident ens arriba la notificació final de l’ACA. Es resol que no ha estat possible identificar les persones responsables d’aquests fets i tampoc ha estat possible identificar quins agents físics, químics o biològics han acabat generant aquests efectes.
Semblaria que en un cas tan evident de contaminació d’una riera, tota una Agència Catalana de l’Aigua hauria de poder tenir els mitjans científics i tècnics per esbrinar què ha pogut passar i qui n’ha estat el responsable. Doncs resulta que no, no se n’ha pogut trobar ni què, ni qui, ni com, ni quan, ni res de res! Sensació de presa de pèl.
Com a ciutadans preocupats per la degradació constant del medi natural ens preguntem: Aleshores, qui protegeix els rius i rieres? Per què hi ha aquesta manera d’actuar davant fets tan greus? Què es vol amagar? Pot ser que hi hagi algú que té permís per contaminar? Quants desastres caldran perquè les autoritats ambientals prenguin mesures serioses contra aquest desgavell? No és la primera vegada i malauradament, creiem que no serà l’última que la riera Major patirà episodis d’escuma, abocaments i mortaldat de peixos. Si a més s’hi afegeix la incapacitat d’identificar d’on provenen els fets, estem davant d’una situació molt preocupant en relació a la que havia estat una de les rieres amb més vida del país.
Kiko Martínez (membre del Grup de Defensa del Ter)
