Resultats de contaminació per nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès 2025

PER CONÈIXER LA REALITAT, CAL ANAR A LA FONT!

Els resultats del mostreig de fonts d’Osona i el Lluçanès d’aquest 2025, segueixen sent molt preocupants: una tercera part de les fonts no ragen, concretament un 34% de les fonts mostrejades, una dada que respecte l’any passat ha disminuït ja que hem tingut una pluja més normalitzada, però una pluja que només ha millorat lleument la preocupant situació d’escassetat d’aigua. L’any passat un 52% de les fonts no rajaven, en fa dos, eren un 42%, i en fa tres, eren un 33%.

Aquest any, de les 171 fonts mostrejades només 113 fonts rajaven. Són les que hem pogut analitzar. Un 40% d’aquestes superen el llindar de contaminació fixat per l’OMS de 50 mg/L de nitrat, cosa que les fa no aptes pel consum humà. Pràcticament el mateix percentatge que l’any passat, que era del 41%.

Cal aclarir que les aigües naturals impol·lutes tenen una concentració de nitrat baixíssima.

Es pot afirmar que les aigües que en contenen un valor superior a -per exemple- 6 mg NO3/l, estan contaminades per nitrat. La presència d’aquest nitrat a les aigües, n’altera enormement el bon estat ecològic, produint efectes que poden ser molt greus en els ecosistemes.

Amb aquest criteri, ens trobem que, en realitat, les fonts contaminades per nitrat són el 73% de les analitzades, malgrat que les de valors baixos es puguin considerar legalment potables.

Pel que fa a les tres fonts més contaminades, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà repeteix la primera posició amb 495,0 mg/L de nitrats, quasi 10 vegades el llindar de potabilitat. En segona posició trobem la font de Santa Cecília de Voltregà amb 337,4 mg/L, seguida de la font Salada de Gurb amb 219,2 mg/L.

Volem fer un agraïment a les més de seixanta persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter, que un any més han fet possible aquest mostreig, recorrent el territori i agafant mostres de diferents fonts de tots els municipis d’Osona i el Lluçanès.

Les fonts són el reflex dels aqüífers que tenim, les dades de la Generalitat van en aquesta línia.

Estat de les masses d’aigua Catalunya. Resultats del programa de seguiment i control. (web ACA) https://aplicacions.aca.gencat.cat/WDMA/

Segons la mateixa Generalitat, si considerem la totalitat del territori català, un 37% de les masses d’aigua subterrànies s’han declarat en mal estat químic per superar l’objectiu de qualitat establert per als nitrats (50 mg/L). No cal dir que a Osona i al Lluçanés aquest % creix notablement.

https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/zones-vulnerables-i-nitrats/index.html

DECEPCIÓ: AMB ELS MATEIXOS PORCS TENIM LES MATEIXES FONTS!

Zones vulnerables. Plans de dejecció. Plantes de desimpacte de purins. Plantes de biogàs. Basses de purins. Economia circular. Pinsos de reducció de l’excreció del nitrogen. Sostenibilitat del sistema. Control de cubes de purí amb GPS. Plans de purins. Paraules, només paraules, d’un seguit d’hipotètics remeis, per acabar tenint els mateixos resultats.

Des del Grup de Defensa del Ter fa molts anys que diem que l’única solució és la reducció de la descomunal cabana porcina industrial per adequar-la als recursos naturals d’Osona i el Lluçanès. Aquest model econòmic, desmesuradament centrat en el porc, ha significat una aposta pel treball precari; ha fet augmentar les desigualtats en els nostres barris; ha acabat pràcticament amb la pagesia; i contribueix enormement a la contaminació atmosfèrica local, i al canvi climàtic global. A més, ens ha deixat els aqüífers buits i contaminats! Aquesta és la realitat que trobem a les nostres fonts. Mentrestant, els governs i la indústria porcina, ens han estat venent fum amb falses promeses. Hem gastat molts diners i hem perdut molt temps. No només no s’ha reduït la cabana porcina, sinó que s’ha fet tot el possible per consolidar-la. Fins i tot augmentar-la!

Qui vulgui saber la veritat, ha d’anar a la font. Després de 25 anys de fer seguiment de fonts a Osona i al Lluçanès, ens trobem amb tres situacions molt preocupants que es retroalimenten entre sí.

ESTANCATS EN CONTAMINACIÓ PER NITRATS D’ORIGEN RAMADER.

La cabana porcina segueix estant sobredimensionada al territori; per això resulta malauradament normal, que amb els mateixos porcs tinguem la mateixa contaminació a les fonts! Respecte a la contaminació, cal recordar que tot i que l’OMS posa el llindar de l’aigua potable als 50 mg/litre de nitrats; en altres països com als Estats Units, aquest llindar és de 25 mg/litre. I arreu del món la tendència és anar reduint el llindar.

MOLTA MENYS AIGUA A LES FONTS

Les fonts són els sobreeixidors naturals dels aqüífers, les reserves d’aigua sota terra. Tenim els aqüífers més buits que mai, fonamentalment per dues causes:

– El canvi climàtic. L’augment de les temperatures i la disminució de la quantitat de pluja, es tradueix en menys aigua disponible en els ecosistemes.

– L’augment continu del consum d’aigua. Per servir aigua a totes les granges i donar resposta al creixement dels grans consumidors d’aigua (Bàsicament escorxadors i alguna empresa de liquats i embotelladores).

En lloc de posar límits, i ordenar el consum d’un bé tan valuós, sembla que l’estratègia implica sempre buscar més aigua. Vivint absolutament d’esquena a les previsions de canvi climàtic, i seguim augmentant els consums. Fem pous cada cop més profunds, ho fiem tot a la tecnologia, i anem a buscar aigua cada cop més lluny per garantir tots aquests abastaments. Això està eixugant fonts, rius i rieres, perquè l’aigua segueix sent finita, però la set dels grans consumidors sembla no tenir límits

FONTS DESAPAREGUDES I OBLIDADES.

Un darrer fet que constatem amb tristesa, és la desaparició, any rere any, de moltes de les fonts que teníem. Municipis que fa quaranta anys rondaven el centenar de fonts, resten ara amb unes poques desenes: fonts contaminades que s’han emboscat perquè la gent no hi va, fonts que s’han eixugat per alimentar granges, fonts que hem perdut entre carreteres i noves urbanitzacions, fonts que han deixat de ser espais de trobada… En definitiva, constatem la ràpida pèrdua del patrimoni cultural i natural que són les fonts. Una mostra més del grau de desconnexió que tenim amb la natura que ens dona vida. Vivim d’esquena a la vida.

ESPERANÇA. CUIDAR ELS ECOSISTEMES PER TENIR AIGUA.

Malgrat tot aquest panorama de decepció, dibuixat per la realitat que tenim avui en dia a les nostres fonts, el Grup de Defensa del Ter estem decidits a generar debats, fer propostes, i fer d’altaveu a moltes alternatives que ja existeixen. Tossuts amb la reivindicació de les fonts, que també són font d’inspiració.

Tots els experts parlen de la necessitat de tenir els ecosistemes en bon estat de salut, per fer front a reptes tan importants com el canvi climàtic. Molt lluny del paradigma caduc d’explotar els recursos al màxim, malbaratar-los o contaminar-los, i anar-ne a buscar més. Es tracta de trobar altres models de governança en la gestió de l’aigua, amb més transparència i buscant la participació de tots els actors de la societat en igualtat de condicions, amb l’objectiu de cuidar els ecosistemes al màxim i així poder garantir la vida al seu voltant. També la nostra.

Per tot això, volem fer una crida a administracions, a altres actors socials, econòmics i ambientals; per començar a construir aquest model de governança en la gestió de l’aigua, que trenqui i reverteixi les dinàmiques actuals de contaminació, malbaratament i espoli de les valuoses reserves d’aigua. Encara hi som a temps.

I demanem a la Generalitat de Catalunya:

Un Pla estratègic de reducció de la cabana porcina, per equilibrar-la amb les capacitats del territori, i començar a reduir la contaminació per nitrats a l’aigua. Cal limitar també la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les necessitats de la comarca. Tot això en el marc d’una estratègia de reconversió assenyada del sector porcí, que distingeixi entre indústria i pagesia; i ajudi aquesta última a viure dignament. Sobren porcs, però falten pageses.

Un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí. Al mateix temps, per aturar l’espoli dels aqüífers, es fa indispensable un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control i poder limitar el consum d’aigua de granges, grans consumidors i nous creixements urbanístics.

Per això, ens comprometem a fer arribar tota aquesta informació i demandes, a la Generalitat de Catalunya, als diferents partits polítics, i a altres entitats socials i econòmiques, per començar a treballar amb celeritat i coherència.

L’acte de presentació dels resultats de contaminació per nitrats de les fonts a d’Osona i el Lluçanès va concloure amb una conversa molt participativa amb en Perejaume, que va llegir algun fragment del seu últim llibre “L’escrita”. Des del GDT vam aprofitar també per llegir un fragment del seu llibre “Fonts líquides, fonts lignificades”.

Perejaume va aprofundir en la idea de que les fonts són un continu, van rajant continuament, sempre donen un filet d’aigua, que no és ni molt ni poc, sempre una miqueta, que es va dosificant. I que és important que ragin, encara que sigui poc, i que no s’assequin.

Descarrega:

Font de Gallisans – Santa Cecília de Voltregà
495,0 mg/L

Grup de Defensa del Ter
Font de la Cadernera, a Manlleu, Conca del Ter, 18 de març de 2025

Notícies relacionades: