A la Unió Europea s’està accelerant un procés de desregulació ambiental que posa en risc lleis clau per protegir la natura, l’aigua i la salut de les persones. Sota el discurs de la “simplificació” i la competitivitat econòmica, les institucions europees estan obrint la porta a retallar normatives que han estat fruit de dècades de lluita social i política.
Aquest retrocés té conseqüències molt concretes. Quan es debiliten les lleis ambientals, es facilita l’explotació dels béns comuns, es reforça un model econòmic extractivista i es posa en risc el dret humà a l’aigua. No és una qüestió tècnica: és una decisió profundament política.
Un dels exemples més preocupants és l’ofensiva contra la Directiva Marc de l’Aigua, el principal marc legal europeu per protegir rius, aqüífers i ecosistemes aquàtics. Aquesta directiva estableix que l’aigua no pot ser gestionada només amb criteris econòmics i que la seva protecció ha de garantir la vida, els ecosistemes i l’interès general. Avui, aquest principi està en perill davant les pressions per flexibilitzar objectius ambientals i facilitar activitats altament contaminants.
Tocar la Directiva Marc de l’Aigua implica acceptar més contaminació, més sobreexplotació i menys capacitat de defensa dels rius i aqüífers, en un context de crisi climàtica i escassetat hídrica creixent. També significa afeblir les eines públiques per garantir l’accés a l’aigua i protegir aquest bé comú davant interessos privats.