La plataforma denuncia que el govern del PSC de l’Àrea Metropolitana de Barcelona impulsa una nova privatització malgrat que un estudi de la mateixa administració assenyala la gestió pública com el model més adequat
Demanen que no s’accepti l’oferta de Veolia, ja que podria comprometre la viabilitat del servei
La plataforma Aigua és Vida demana a tots els consellers metropolitans que votin en contra de la resolució de l’adjudicació de la prestació del servei d’aigua de vuit municipis metropolitans -Sant Cugat del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Tiana- en un contracte valorat amb més de 1.000 milions d’euros i amb una durada de 25 anys. Aquesta votació es preveu pel proper 29 de setembre.
Veolia (antic Grup AGBAR) és l’empresa que ha obtingut la màxima puntuació en la valoració dels criteris subjectius del concurs (sobre B). Respecte els criteris avaluats mitjançant fòrmules (sobre C), Veolia ha presentat una baixa del 60% sobre els preus unitaris de les inversions. L’empresa ara ha de justificar aquesta baixa a l’administració.
Davant el pronòstic que sigui Veolia la guanyadora, Aigua és Vida demana no acceptar aquesta baixa que temen que acabi repercutint en la qualitat del servei. “No entenem com un operador que coneix molt bé els costos de mercat perquè els aplica als municipis veïns, realitzi una oferta de baixa del 60% dels preus de les inversions sinó és més que per assegurar guanyar el concurs”, alerten.
Temen que en un futur la tarifa de l’aigua dels 8 municipis augmenti desproporcionadament, sobretot tenint present l’historial d’augment dels últims anys aprovats pel govern socialista a l’empresa Aigües de Barcelona, propietat de Veolia.
Per a Aigua és Vida és imprescindible que abans d’adjudicar un contracte de més de 1.000 milions d’euros i 25 anys de durada, l’AMB garanteixi que les ofertes són econòmicament viables i que les inversions necessàries per garantir la qualitat del servei quedaran plenament assegurades sense augments tarifaris posteriors.
Aigua és Vida alerta també del monopoli de facto que comportaria que Veolia passés a gestionar l’aigua d’un total de 31 municipis metropolitans. “La gestió indirecta és molt més opaca i és un negoci rodó per grans multinacionals com Veolia, qui contracten serveis a empreses del seu propi grup, i acaben encarint molt més el preu de l’aigua en comparació amb operadors públics que han de licitar públicament tots els serveis”, denuncien.
Creuen que l’AMB comet prevaricació ometent l’informe de la pròpia administració que conclou que la gestió pública és la millor opció.
Aigua és Vida considera especialment greu que l’AMB hagi optat pel model de gestió privada per als 8 municipis, quan la mateixa administració el 2022 va publicar un estudi que conclou que el model de prestació més adequat és el públic.
La plataforma exigeix al govern metropolità que expliqui públicament per què ignora les conclusions dels seus propis estudis i per què no permet que els municipis valorin una alternativa de gestió pública.
Un negoci milionari que beneficia als operadors privats
La plataforma assenyala que la nova concessió de més de 1.000 milions d’euros no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en un model de gestió privada de l’aigua que genera importants beneficis per als operadors privats.
Aigües de Barcelona, que opera a Barcelona i 22 municipis més de l’AMB, controlada en un 70% per Veolia, va tancar el 2025 amb un benefici de 48,6 milions d’euros, un 70% més que l’any anterior. La gran majoria d’aquests beneficis es van repartir entre els accionistes.
Segons Aigua és Vida, aquest increment sobtat de beneficis és conseqüència directa de l’aprovació per part del govern metropolità dels augments tarifaris proposats per l’empresa. “Els beneficis d’Agbar s’han disparat els últims anys, i això coincideix amb les pujades successives de la tarifa aprovada per l’AMB els anys 2024-2026”, denuncien.
Aigua és Vida recorda que l’aigua i el sanejament són drets humans reconeguts per les Nacions Unides i, per tant, que la seva gestió ha de respondre a l’interès general i no a la generació de beneficis per a accionistes privats. “Si a Catalunya la gestió pública és un 30% més barata i amb millors rendiments, no ententem per què s’opta per la gestió privada”, denuncien.
Davant d’aquesta situació, exigeixen que l’AMB aturi aquesta privatització i garanteixi que els vuit municipis puguin valorar i escollir, de manera participativa i transparent, el model de gestió de l’aigua per a la seva ciutadania.