Llegim amb indignació la fi de la moratòria de la Generalitat per limitar el nombre del porcs a zones vulnerables com a Osona i el Lluçanès.
Expliquen que ja no té sentit perquè l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa un seguit de lleis que, no cal patir, ens asseguren que les coses es faran bé. Això sí, evidentment amb excepcions que permeten que en determinats casos sí que es pugui ampliar el nombre de caps de bestiar darrera promeses tecnològiques.
Ments pensants de la Generalitat, fa anys que ens esteu fent combregar amb rodes de molí venent la idea de que les lleis i la tecnologia solucionaran l’excés de nitrats a l’aigua. Fa anys que ens demostreu que això és fum i que els nitrats estan igual o pitjor. Fa anys que veiem que les excepcions afavoreixen als grans industrials i arraconen al pagès.
Un dels motius que permeten ampliar bestiar en zona vulnerable és portar els purins a un gestor de residus (Planta de Biogàs, per exemple). Això ens ha de tranquil·litzar?
Un exemple proper: la planta de desimpacte de purins de les Masies de Voltregà va permetre que s’incrementessin el nombre de porcs amb l’argument de que ja portarien els purins cap allà. Ara la planta ja no és rendible perquè les subvencions públiques s’han acabat i l’han tancat. Molt bé, però els porcs segueixen existint i pixant. On va ara tota aquesta merda?
I de quin tipus de planta es parla ara? Fàcilment pot esdevenir un monstre, propietat de grans elèctriques, que reculli material orgànic d’arreu amb camions amunt i avall i amb nul respecte per la salut ambiental i del territori. Necessitem això a casa nostra? i no oblidem que en cap cas eliminen els nitrats.
El pitjor és que ens volen fer creure que l’excés de nitrats a l’aigua és l’únic problema de la poderosa agroindústria del porc. És un model que genera moltes conseqüències perjudicials per nosaltres i pel medi ambient:
- Elevat consum d’aigua, tant a les granges com als escorxadors. Ens hipotequen el futur contaminant i espoliant els aqüífers i obligant a pagar amb diner públic l’abastiment d’aigua potable als nostres pobles.
- Contaminació de rius i rieres, a més d’eixugar-los.
- Greu contaminació de l’aire amb amoníac, metà i CO2 entre d’altres. És ben conegut que la Plana de Vic pateix una preocupant contaminació de l’aire, amb efectes demostrats sobre la salut de les persones.
- Contribució a l’escalfament global i al canvi climàtic, no només per l’activitat a casa nostra, també per les importacions de menjar provinents de monocultius que estan desgraciant ecosistemes i persones lluny d’aquí.
- Perill d’epidèmies per la gran quantitat d’animals en poc espai. Algun dia ens diran què ens està costant l’estratègia decidida per erradicar la Pesta Porcina Africana?
- Economia centrada en un sol sector. Osona i Lluçanès estem lligats de mans i peus econòmica i socialment. Posem tots els ous a la cistella de l’agroindústria. Què passarà quan s’acabi?
- Genera llocs de treball, sí, però de molt baixa qualificació, difícilment reubicables, amb feines dures, amb problemes de salut i sous baixos. La majoria de persones que treballen en aquests sectors solen viure en unes condicions de pobresa molt alta. I mai ens parlen dels llocs de treball que destrueix dins la pagesia i en economies lligades a la natura (cases rurals, senderisme…). Una macrogranja genera menys ocupació que la ramaderia extensiva i ecològica, atès que tot està molt més automatitzat. A més suposa una amenaça per a les petites i mitjanes granges de la zona.
- Pagesos dependents de l’agroindústria. El model de ramaderia intensiva ha tret els ramats dels boscos, ha condemnat els conreus a menjar per bestiar, abocadors de purins o camps de plaques solars. Ha canviat el mode de vida de la pagesia. En pocs anys s’ha passat de granges propietat del pagès autònom i amb cicle tancat, a macrogranges majoritàriament integrades als grans industrials, importació de menjar i porquets i exportació de la majoria de la carn que produïm. Aquí hi posem l’aigua, la mà d’obra barata i ens quedem els problemes.
- Benefici econòmics pels grans i costos ambientals i socials assumits per tots.
Quin model de país proposeu?
Ampliacions de granges, ampliació de l’aeroport, més carreteres, Gigafactories, indústries extractives d’aigua, … vinga! Som-hi! Això sí, feu anuncis dient que cal beure aigua, tenir un vano i amagar-se del sol com si amb això ja ho tinguéssim tot per revertir l’emergència que tenim a sobre. Quin cinisme!
Ni lleis ni tecnologia han solucionat ni solucionaran res. No hi ha volta de full:
- Moratòria ja, sense condicions.
- És fonamental redimensionar l’agroindústria del porc: És necessari reduir la ramaderia intensiva, la cabana porcina i també la capacitat dels escorxadors, actualment molt sobredimensionada.
- Cal invertir, protegir i acompanyar la ramaderia extensiva i pasturatge. Cal una transició cap a models més sostenibles, resilients i arrelats al territori.
- Demanem justícia ambiental i que l’agroindústria assumeixi els costos ambientals i socials que comporten les seves activitats contaminants.
Sobren porcs i falten pageses!
Opinem i decidim què volem! D’altra manera ho faran per nosaltres.
Grup de Defensa del Ter, juliol de 2026