23/04/2009 TORNAR
Jes?s Soler i Vilar? ---- A tall de benvinguda
Per Sant Jordi, sempre passen coses bones.
I ?s molt natural.
Passa, ni m?s ni menys, que la senyoreta primavera aprofita per vestir de festa el pa?s, i a cops de roses, i de poemes i de muntanyes d'hist?ries escrites, treu al carrer a tot Catalunya en pes, absolutament a tota, com cap altre dia a cap altre lloc del m?n i en cap altra circumst?ncia.
I tot va de petons i de senyeres, i s'estrenen llibres i amors, i la gent mirem als ulls de la gent i tot es veu nou, com eixint de fer. Tot ?s estrena.
Naturalment, en aital diada, no hi ha lloc per les mis?ries i decepcions dels dies de cada dia, nom?s poden passar coses bones.
Per aix? hem escollit Sant Jordi, conscients per? que no tenim res d'originals, per estrenar la nostra nova web i de passada treure el nas per la finestra, i saludar al pa?s. I tal vegada arribar a moltes persones que potser no sabien de la nostra exist?ncia i presentar-nos. O sia all? que en diuen ?con?ixer gent?.

Som-hi doncs:

Per tal de fer una presentaci? adient, permeteu-me, amable lector, demanar-vos, -com si fos un prestidigitador abans de fer el seu n?mero- la vostra col.laboraci?, bo i fent, si b? us plau, un petit esfor? d'imaginaci?:

s???

Doncs ara tanqueu suaument els ulls i deixeu volar el pensament, fins a situar-vos, un quiet capvespre de maig, en un indret indeterminat a la voreta del riu Ter, asseguts damunt l'herbei tendre i recolzats en el poder?s tronc d'un vell salze.
El sol acaba de colgar-se darrera les corbes amables de les muntanyes de santa Ll?cia, i un grapadet de n?vols llargaruts i esfilagarsats que romancejaven all? aprop, han enrogit sobtadament per celebrar-ho.
L'aire tebi que tot xino xano travessa el riu, ?s curull del perfum fragant de la rementerola, que creix esponerosa prop de l'aigua. A la branca m?s alta de l'immens pollancre, el pare rossinyol estarrufa les plomes, i tot cofat, proclama als quatre vents la seva joia, amb la m?s espl?ndida melodia que mai haur?eu pogut imaginar, eixint de tan petit cantaire...

No, no ?s cap somni, ?s nom?s una de tantes meravelles, que a poc que vulgueu buscar, ben cert que encara trobareu al llarg i a l'ample del nostre maltractat pa?s.
?s aquest tresor incalculable, inesgotable i fr?gil. ?s el nostre entorn, el nostre paisatge, l'escenari incomparable de les nostres vides, el llegat dels nostres avis i l'her?ncia dels nostres n?ts.
I per incre?ble que sembli, estem permetent, si no contribuint, a l'espoli, a la destrucci?, a l'est?pida, inversemblant, irracional i irrecuperable aniquilaci? d'un patrimoni del qual en som nom?s dipositaris, a mans d'una colla d'irresponsables, per no dir de delinq?ents, tot plegat per satisfer les seves tristes i miserables ambicions.
Quan el sistema es basa en la cobd?cia, en la percepci? de la natura com un negoci, s?acaba anomenant ?progr?s? al que no ?s altra cosa que cremar-ho tot, que ?s el que passa quan es perd el respecte pel territori, per la natura i per la gent.

Hores d'ara fa vint anys, que unes quantes persones que compartien la mateixa indignaci? per tan absurda manera de trinxar el nostre pa?s, es varen adonar que plorar i lamentar en la intimitat aquell desgavell, no servia per res i que parlar-ne entre tots per trobar-hi soluci? i fer sentir aquesta veu en tots els ?mbits, era molt m?s ?til i podia contribuir a aturar, poc o molt, la salvatjada.
Naixia el Grup de Defensa del Ter.
I com no podia ser d?altra manera, quan un projecte ?s bo i bona ?s la gent que l?agombola, el GDT ha reeixit, i al llarg d?aquests vint anys s?ha convertit en una entitat de refer?ncia, potent, efectiva, oberta i transparent, coneguda i respectada arreu del pa?s.
I deixeu-me dir m?s: aclaparadorament necess?ria, imprescindible, fins al punt que si no exist?s s'hauria d'inventar... i amb urg?ncia!.

I si us sembla exagerat aquest raonament nom?s cal que intenteu imaginar l'estat en qu? es trobaria el nostre entorn natural, el nostre paisatge, els nostres rius, en definitiva el nostre pa?s, sense la tasca de oposici? a tants desgavells, sense la conscienciaci? ciutadana, sense les alternatives assenyades als irracionals plantejaments fruit de tants interessos econ?mics, sense la defensa de la qualitat de vida de tots, sense aquest imprescindible treball, que les entitats com el GDT, han mantingut i cal que segueixin mantenint sense treva ni ren?ncies.
La cosa ja no est? per tirar coets, imagineu el desastre que podria ser!!!

Per? no val adormir-se en els llorers, que l?enemic no dorm, i darrerament se?ns ha girat molta feina!

Resulta evident, tal i com va evolucionant la situaci? econ?mica i pol?tica en el nostre estimat planeta, que se'ns ha girat feina, que la gent de bona voluntat, ens hem d'arremangar, apagar la tele i posar-nos mans a l'obra i parlar-ne, pensar, rumiar, decidir i actuar entre tots per trobar la millor manera d'encarar el futur, per poder garantir una vida digna, feli? i agradable per nosaltres, els nostres fills i els fills dels nostres fills en totes les generacions.

Amb aquest objectiu, al llarg de vint anys, n'hem fet a l'al?ada d'un campanar!.
Mal m'estaria ara explicar-ho, per? si sentiu curiositat, potinejant per la web, en podeu trobar un tastet. Que per aix? l'hem feta.
Tamb? hi trobareu tot un seguit d'articles d'opini?, que volem anar actualitzant amb noves aportacions, i seccions d'activitats que anem fent, i not?cies, i projectes, i col.laboracions, i jo qu? s?!

I b? calia aprofitar aquesta web que acabem d'estrenar, per oferir-vos a tots aquesta eina poderosa que ?s el GDT. No dubteu a utilitzar-la, ja sigui senzillament fent-vos socis, o millor encara, participant amb tots nosaltres en els aspectes que m?s us motivin.
?s interessant, divertit, gratificant i ?til!
Us esperem!!!

Sant Jordi, 2009

Grup de Defensa del Ter
Jes?s Soler i Vilar?, president





FOTOS
Foto 1 de 1