18/04/2016 TORNAR
Mala qualitat dels rius a la Plana de Vic. Toni Coromina
Mala qualitat dels rius al seu pas per Vic i Manlleu
Toni Coromina ( La Vanguardia, Vic 18/04/2016)

Un informe sobre l?estat dels cursos fluvials de la comarca d?Osona dut a terme pel Centre d?Estudis dels Rius Mediterranis ( CERM), indica que alguns trams dels rius Gurri, M?der i Rimentol al seu pas pel municipi de Vic mostren una qualitat biol?gica mediocre o dolenta. En aquests llocs, la concentraci? de nutrients (amoni, nitrats, nitrits i fosfats) ha augmentat considerablement, sobretot en zones de molta densitat humana i de gran activitat agr?ria.

Passa el mateix amb el Ter despr?s del seu pas per Manlleu. L?augment de nutrients coincideix amb el tancament de les plantes de purins. Tot i aix?, l?informe assenyala que el conjunt de rius d?Osona ?entre els quals hi ha el Ter abans d?entrar a Manlleu? mant? una qualitat biol?gica acceptable.

N?ria Sellar?s, enginyera del CERM, apunta que ?el poc cabal i el llarg per?ode de sequera han afavorit la concentraci? de nutrients, a causa de la falta de diluci? a l?aigua dels rius. Una altra causa probable de la situaci? ?s l?exc?s d? adob que s? aboca als camps, que es pot convertir en un important focus de contaminaci? difusa de nutrients (nitrogen i f?sfor) als cursos fluvials.?

L?estudi ?que ha mesurat el cabal i ha determinat la qualitat de l?h?bitat fluvial i el bosc de ribera, aix? com la qualitat fisicoqu?mica i biol?gica de l?aigua?s?ha fet en 22 trams fluvials dels municipis de Vic, Manlleu, les Masies de Voltreg?, Torell?, Taradell, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torell?, Roda de Ter, Vilanova de Sau, Tavertet, Rupit i Santa Eul?lia de Riuprimer.

Marc Ordeix, que ha dirigit el treball, explica que ?des del 1991, no s?havien detectat valors tan elevats de compostos de nitrogen i f?sfor a les entrades de Vic del Gurri i el M?der". ?Les dades dels anys 2014 i 2015 ?afegeix? semblen indicar que aquests valors es deuen a la gesti? parcial o insuficient dels residus ramaders de la comarca. Aix? ha portat a considerar les aig?es dels pous d?Osona pr?cticament inutilitzables per beure?.

Els trams mitjans del Gurri i el M?der estan afectats b?sicament per l?ocupaci? de les seves ribes per camps de conreu, que redueixen el bosc de ribera a una ?nica l?nia d?arbres i vegetaci? aqu?tica arran d?aigua.

En el cas de Vic, l?estudi destaca que la baixa qualitat de l?h?bitat del M?der ?s m?s evident en un tram que est? canalitzat i amb formig? a la riba, de manera que el riu no es pot comportar de manera natural. La vegetaci? de ribera ?s pr?cticament inexistent i, quan hi ?s, est? alterada i modificada.

L?informe del CERM destaca positivament dos punts del Gurri i el M?der, al municipi de Vic, on l?Ajuntament est? duent a terme precisament actuacions de cust?dia i recuperaci? ambiental. Des del 2008, quan es van iniciar les treballs de recuperaci? del bosc de ribera, la seva qualitat ha passat de ser molt dolenta a interm?dia, de manera que ha millorat progressivament.

D?altra banda, el resultat de les an?lisis que s?han fet en 116 fonts de la comarca d?Osona a c?rrec d?un laboratori de Torell? a inst?ncies del Grup de Defensa del Ter, han posat en relleu que el 42% no s?n potables. ?s un valor inferior al de l?any 2014 i que s?atribueix a la sequera, un fet que comporta que algunes de les fonts s?hagin assecat o que el nitrat hagi quedat retingut a les primeres capes dels terrenys.
FOTOS
Foto 1 de 1
Toni Coromina