27/05/2017 TORNAR
participaci? a la III ?gora de l'Aigua
El dissabte 27 una delegaci? el GDT va viatjar fins a Girona per participar a la III ?gora de l'Aigua de Catalunya. Despr?s de les presentacions, la discussi? es va centrar en buscar estrat?gies defensar la necessitat d?una gesti? p?blica de l?aigua per garantir-ne la qualitat en tot el seu cicle i l?acc?s per a tothom. Varem posar en com? estrat?gies, ?xits i preocupacions a l?entorn de la remunicipalitzaci? de l?aigua per aconseguir-ne una gesti? integral sota control social. Fruit de tot aix? es va acorda aquesta declaraci?:

DECLARACI? de la 3a ?GORA DE L'AIGUA a Girona:

El balan? de la gesti? dels rius i aq??fers de Catalunya ?s dolent. El Pla hidrol?gic de l?Ebre persisteix en el creixement de regadius, la construcci? d?embassaments i els usos mercantils de l?aigua que tenen com a conseq??ncia principal la subsid?ncia, regressi? i salinitzaci? del Delta de l?Ebre.

Estarem atentes a l?anunci d?un nou Pla Hidrol?gic Nacional que pot obrir la porta a un fat?dic transvasament de l?Ebre. Aix? mateix volem denunciar la inviabilitat ambiental, social i econ?mica del Canal Segarra-Garrigues, tal i com actualment est? concebut, i del risc que en una fugida endavant es converteixi en un transvasament encobert a la regi? metropolitana de Barcelona.

I pel que fa a la resta de rius de Catalunya, el Pla Hidrol?gic de les conques internes de Catalunya aprovat per la Generalitat, redueix els cabals ecol?gics un 40% sense cap criteri cient?fic, demanem que aquest pla es derogui. I exigim que es compleixi el pla sectorial de cabals de manteniment aprovat l?any 2006. Aix? mateix, denunciem la inoper?ncia de la Taula del Ter per resoldre els problemes hist?rics que pateix el riu.

Respecte la qualitat de l?aigua, el pla no aporta cap mesura que comporti una millora, ni en la recuperaci? de les masses d?aigua afectades per la contaminaci? de purins ni de la salinitzaci? del Llobregat. Aigua ?s Vida persisteix amb el repte col?lectiu d?aconseguir el bon estat de les masses de l?aigua amb mesures concretes com la recuperaci? dels aq??fers, el compliment dels cabals ecol?gics, l?arribada de sediments als deltes i la fi de la permissivitat amb la contaminaci?. En concret, exigim que es compleixin les diverses sent?ncies que demanen aturar els abocaments de runams salins que contaminen el Llobregat abans del 30 de Juny de 2017.

Tanmateix, l?hegem?nica privatitzaci? de l?aigua a Catalunya (83% de la poblaci?) veu per primera vegada en molts anys com trontolla el seu domini. La tend?ncia a la remunicipalitzaci? ha impactat amb for?a a Catalunya, amb el cas de Terrassa, l?exemple del qual pot generar una onada de municipis cap a la recuperaci? de la gesti? p?blica de l?aigua.

Amb un potent moviment social al capdavant, a la Taula de l?aigua de Terrassa, el debat traspassa el tradicional dilema ?gesti? p?blica ? gesti? privada? per anar m?s al fons de la q?esti? reivindicant no nom?s la gesti? p?blica sin? un model de servei amb participaci?, control ciutad? i rendici? de comptes que resulta inexcusable i fonamental per el seu correcte funcionament.

La manifestaci? del passat 19 de mar? a Terrassa tamb? va servir per constatar que hi ha una majoria social a favor de la gesti? p?blica, m?s del 70% segons una enquesta del GESOP de Gener de 2017, i que els partits pol?tics s?estan decantant majorit?riament per la gesti? p?blica.

En aquest context favorable cal innovar en la relaci? entre la societat civil, les institucions i les empreses p?bliques d?aigua, fent que la ciutadania pugui ser part?cip de la seva gesti?, en correspond?ncia al fet de la qualificaci? de l?aigua com a dret hum? i al seu car?cter de b? com? fonamental per la vida i els ecosistemes.

Cal fomentar les col?laboracions entre les empreses p?bliques d?aigua i els municipis com eina d?intercanvi de coneixement, tot creant una xarxa ciutadana i de municipis per construir la nova gesti? p?blica amb l?imprescindible control ciutad?.

Cal que els municipis assumeixin una pol?tica d?aig?es racional, que tingui presents els l?mits i la qualitat de les seves fonts d?aigua, i les accions necess?ries per la conservaci? o la recuperaci? del bon estat de les mateixes. La nova gesti? de l?aigua que demanem, cal que lligui la preservaci? del bon estat del medi aqu?tic, els diversos usos de l?aigua i el nou model de gesti? urbana de l?aigua.

Antecedents:

Naixement Aigua ?s Vida. Novembre de 2011

Aigua ?s Vida es va constituir formalment el novembre de 2011. L?any 2010, un any abans, una sent?ncia d?un Tribunal de Barcelona detectava que AGBAR no tenia contracte per prestar el servei d?aigua a Barcelona.

Aigua ?s Vida va encetar el seu cam? denunciant que la privatitzaci? d?Aig?es Ter ? Llobregat prioritzaria l?obtenci? de benefici en detriment de la qualitat del servei i de les q?estions socials, laborals i mediambientals. Destacant que la gesti? de l?aigua ha de ser p?blica per aconseguir que la participaci? ciutadana, la transpar?ncia i el control social siguin els eixos vertebradors dels serveis p?blics. Aix? mateix fa una una crida a la ciutadania i les organitzacions socials i ecologistes a mobilitzar-se i crear un front socio-ambiental amb el lema ?L?aigua ?s vida, no una mercaderia?. El moviment catal? de l?aigua aposta amb fermesa per vincular la gesti? urbana de l?aigua i la preservaci? dels ecosistemes fluvials.

Dia Mundial de l?Aigua. Mar? de 2013

Aigua ?s Vida denunciava el deficient estat ecol?gic d?una part significativa dels nostres ecosistemes fluvials, l?increment de talls d?aigua als domicilis, l?opacitat informativa i la situaci? irregular en qu? es troba Agbar-Suez a molts dels municipis de l?AMB on opera.

Aigua ?s Vida ja havia endegat la seva campanya de den?ncia de la fraudulenta concessi? a dit del servei d?aigua metropolitana a l?AMB on Agbar-Suez t? el 85% del control accionarial, saltant-se els principis de lliure compet?ncia i concurr?ncia.

La campanya d?Aigua ?s Vida es va centrar en l?incompliment del Dret Hum? a l?aigua a la vista de que a l?AMB aparegueren 69.789 expedients de tall del servei d?aigua a fam?lies. El fet va comportar la nostra ferma aposta per crear l?Alian?a contra la Pobresa Energ?tica i una crida a la mobilitzaci? ciutadana en la recollida de signatures de la Iniciativa Ciutadana Europea per demanar a la UE que la seva legislaci? incorpori el dret hum? d?acc?s a l?aigua i el sanejament mitjan?ant la gesti? p?blica d?aquest b? essencial.

Declaraci? 1a ?gora Aigua. Manlleu, Dia Mundial de l?Aigua 2014

Exigiem fer efectiu el principi segons el qual el manteniment i la recuperaci? del bon estat ambiental de les masses de l?aigua ?inclosos els cabals ecol?gics- ?s un requeriment i una restricci? pr?via a qualsevol ?s. La determinaci? dels impactes potencials s?ha de fer en processos transparents, amb bases cient?fiques i amb processos participatius, i ha de tenir car?cter normatiu.

Conseq?entment, manifest?vem tot un seguit de mesures concretes a les conques internes i intercomunit?ries de Catalunya per tal d? aconseguir el seu bon estat ecol?gic. On destac?vem els impactes i deteriorament del Segre, baix Ebre i Ter i alert?vem dels riscos dels efectes del canvi clim?tic sobre els ecosistemes fluvials i la garantia d?abastament de les poblacions. La contaminaci? de les nostres reserves naturals per nitrats i a la conca del Llobregat pels runams salins. Tamb? la necessitat de prendre mesures en la gesti? de la demanda en els usos agraris i urbans.

2a ?gora. Terrassa Juliol de 2015.

La 2a ?gora de 2015 no va produir cap document. L?espai va tenir com a prinicpal objectiu alimentar els vincles entre les lluites a les conques per la preservaci? del bon estat ecol?gic de rius, aq??fers, llacs, etc i la remunicipalitzaci? del servei de gesti? urbana. Que es fes a Terrassa no va ser cap casual. La remunicipalitzaci? de l?Aigua a Terrassa era possible. La concessi? finalitzava el 2016, s?havia formalitzat un moviment social que perseguia els nostres objectius, la Taula de l?Aigua de Terrassa.
FOTOS
Foto 1 de 1
El missatge de M?s Aigua al Ter!! vetlla per l'?xit de la III ?gora de l'Aigua a Girona